Junts combat l'abstenció independentista per superar ERC el 23-J

El descavalcament de Trias a Barcelona resta pes dels pragmàtics en el discurs en una campanya que estarà marcada per la confrontació i les crítiques a l'estratègia dels republicans a Madrid: "Ara ens toca a nosaltres"

La candidatura de Junts el 23-J, aquest dimarts a Sant Pau.
La candidatura de Junts el 23-J, aquest dimarts a Sant Pau. | Hugo Fernández
20 de juny del 2023
Actualitzat el 22 de juny a les 10:01h

El Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit aquest dimarts la presentació de la candidatura de Junts a les eleccions espanyoles del 23-J, en les quals l'aspiració principal és superar ERC en el camp independentista, perquè totes les projeccions donen per fet que el guanyador serà el PSC a rebuf del missatge de Pedro Sánchez de frenar la dreta. Sota el lideratge de Míriam Nogueras, que s'estrena com a cap de cartell, el missatge de la formació ha anat molt centrat -se n'ha parlat en almenys quatre de les intervencions- en combatre l'abstenció provinent de l'independentisme més molest amb els protagonistes del procés i dels fets del 2017. En paral·lel al fre a l'abstenció -notable en les últimes eleccions al Parlament i que també es va fer notar en les municipals-, Junts traurà la pols al discurs de la confrontació absent en la campanya de Xavier Trias a Barcelona per contraposar-lo al "fracàs", sostenen, del diàleg d'ERC. 

"Aquesta és la llista que diu que ja n'hi ha prou. No acceptem ni una humiliació més. Ara ens toca a nosaltres. La nostra raó de ser és portar Catalunya allà on mereix ser", ha remarcat Nogueras, que en aquest punt ha fet un homenatge a Trias, assegut a primera fila i que dissabte es va quedar sense ocupar l'alcaldia de Barcelona per la maniobra ordida per Jaume Collboni amb el PP i els comuns a última hora. Trias ha estat un dels protagonistes de l'acte, perquè ha rebut el suport de tots els quadres del partit que s'han acostat fins a Sant Pau. Els fets de Barcelona resten pes als dirigents més pragmàtics, perquè el discurs moderat de l'exalcalde va servir per guanyar les eleccions però no per arribar al poder degut a la maniobra protagonitzada per Collboni. "El missatge és que no hi ha res a fer", sosté una veu del partit.
 

Míriam Nogueras i Xavier Trias, aquest dimarts. Foto: Hugo Fernández


Segons Nogueras, la dicotomia no és entre dretes i esquerres, sinó entre "el regne d'Espanya i Catalunya". "El resultat, fins ara, és desastrós. No ha estat gens fàcil mantenir la posició a Madrid. Hem rebut moltes crítiques i moltíssima pressió, però res d'això ens farà canviar", ha destacat la candidata, envoltada pels candidats territorials al Congrés i al Senat. És la primera vegada que la cap de files de Junts a Madrid: el 2019 va ser la número dos de Laura Borràs, absent aquest dimarts en la presentació de la llista. Sí que hi era el secretari general, Jordi Turull, que en el consell nacional de diumenge va demanar aminorar les crítiques a ERC.
 

"Un tret al cap"

Antoni Castellà, cap de files al Senat, ha situat Junts com a hereva de Junts pel Sí. "Som l'única candidatura insubornable en la lleialtat a l'1-O i en l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya", ha assenyalat el cap de files de Demòcrates, que ha justificat anar a Madrid amb l'argument que cal culminar la independència, i no "salvar Espanya". "Es tracta de guanyar per tots plegats", ha ressaltat Castellà, que ha demanat que "ningú es rendeixi". "L'abstenció no és una opció. Des de fa anys, el somni polític del nacionalisme espanyol era una reforma electoral perquè bascos i catalans no condicionessin l'Estat. A la que puguin, ho faran. Aquella gent que defensa l'abstenció, probablement amb bona fe, al final els hem de dir que el que comportarà és l'objectiu que voldria el nacionalisme espanyol: un tret al cap", ha destacat.
 

Xavier Trias i Josep Rull, aquesta tarda. Foto: Hugo Fernández


El cap de files de Demòcrates ha reclamat iniciar una "contraofensiva". "I ho dic jo, que sóc una persona d'ordre. Hem d'ocupar les institucions espanyoles i bloquejar-los perquè acatin el dret natural que té Catalunya a l'autodeterminació", ha apuntat Castellà. L'objectiu del candidat -diputat al Parlament en substitució deBorràs, ja fora de la cambra- és treure plaça per Barcelona en competència amb el PSC i amb ERC, que tindrà en Joan Queralt i Ernest Maragall els seus representants en la candidatura. Una competència que sempre és renyida.
 

Créixer al territori

"A Madrid no ens hem rendit. No hem fet res a cambio de nada", ha assenyalat Marta Madrenas, candidata per Girona. Aquest és un dels arguments estructurals de Junts en la campanya cap al 23-J, en la qual intentaran desgastar ERC pel flanc dels fruits obtinguts a través de l'aposta pel diàleg. Després de l'obtenció dels indults, les reunions de la taula de negociació han només han servit per tancar un acord sobre la protecció del català i sobre la desjudicialització, concretada amb la reforma del codi penal i la derogació de la sedició. Madrenas també ha tingut paraules per referir-se a l'amenaça de l'abstenció, un dels fenòmens que més preocupen la cúpula de Junts de cara a les eleccions. "No hem de fer invents", ha assenyalat l'exalcaldessa de Girona, ciutat que ara està en mans de Guanyem.

Josep Maria Cruset, cap de llista per Tarragona i expresident del Port de la ciutat, ha lamentat el "menysteniment" envers el sud del país. "Davant dels qui ens reprimeixen, defensarem la independència de Catalunya", ha apuntat Cruset, que ha demanat obtenir la victòria a les comarques del sud del país. En les últimes eleccions, Junts va obtenir un escó a la demarcació de Tarragona, mentre que a Girona en va obtenir dos, tot i quedar per darrere d'ERC. La formació aspira a millorar els resultats -mantenir els dos al nord, arribar als dos al sud- per fer el sorpasso als republicans, que des del 2015 obtenen millors resultats al Congrés dels Diputats.