La campanya retrata les dues ànimes de Junts

"Diuen que això és de Convergència. Doncs foteu-vos, si això és de Convergència", va assenyalar dissabte Xavier Trias des del Parc de l'Espanya Industrial del districte de Sants-Montjuïc en el transcurs del míting de campanya en el qual se l'ha vist més còmode, més deixat anar, més genuí. "El problema es diu exili, 1-O i Junts. Per nosaltres, això és la solució. Sabem que el referèndum no va ser desobediència sinó sobirania", ha exclamat aquest diumenge Laura Borràs des de la plaça Major de Manresa, on el partit que lidera ha celebrat l'acte central de campanya camí del 28-M. Són dues frases que defineixen perfectament el retrat de les dues ànimes de la formació, sempre present de portes endins -sovint, també, de portes enfora- i que alimenta dos tipus de discursos en funció de quin és l'escenari i l'objectiu.


Mentre Trias esquiva qualsevol tipus de referència al procés -com a molt es posiciona a favor d'un referèndum "ben fet" i "absolutament legal" que pugui ser reconegut, termes que va defensar en una entrevista a Nació-, s'envolta només de la seva candidatura als mítings i encara no està tancada la seva presència en un míting que se celebra dijous vinent a Vic amb tot el ferro municipalista de Junts. En aquest sentit, l'exalcalde funciona amb autonomia, amb capacitat per triar els missatges i l'equip, i aspira a mantenir-la -així ho té pactat amb Jordi Turull, secretari general de la formació- a l'hora d'abordar els pactes postelectorals. De fet, Trias insisteix que qualsevol consulta a la militància de Junts sobre acords no serà vinculant, amb l'argument que la seva candidatura va més enllà de les sigles de Carles Puigdemont.

L'entorn del candidat, de fet, sosté que aquesta autonomia compta amb el vist-i-plau de l'expresident de la Generalitat, que li ha fet un sol encàrrec: guanyar les eleccions. En el cas de Barcelona, la campanya té un component més ideològic, més ancorat cap a la dreta, amb missatges que van des de les crítiques al "decreixement" a la crítica al feminisme "imperant", que Victòria Alsina, número quatre de la llista, veu vinculat a "l'esquerra populista". O un exemple d'aquest mateix diumenge: Trias ha indicat que l'alternativa a no voler el turisme és "passar gana", com ha indicat en una entrevista a Eldiario.es. El candidat -com també ha fet Ernest Maragall, d'ERC- no ha descartat tampoc acollir uns altres Jocs Olímpics d'estiu.
 
A diferència de la campanya nacional, l'alcaldable de Junts -que es presenta acompanyat del PDECat, de Demòcrates de Catalunya i de Moviment d'Esquerres- no dispara contra els republicans, amb qui té més frontera de vot -i de qui els estrategs de campanya situen com el principal proveïdor de suports en els transvasaments creuats-, perquè així es continua alimentant que el frec a frec final és només cosa de tres, amb Maragall despenjat. Trias, veterà, és poc amic de les polèmiques, i només li pregunta al candidat d'ERC si estarà disposat a fer-li costat en cas que tingui opcions de ser alcalde. Maragall, de cara a l'última setmana, buscarà el cos a cos amb el candidat de Junts, i ja ha arrencat aquest diumenge amb l'argument que s'està intentant ressuscitar la "Convergència del 3%". La resposta, si arriba, ja serà aquest dilluns.
 

Les conseqüències d'un trencament

A diferència de Trias, Borràs i Turull sí que entren al cos a cos amb ERC. Des de Manresa, la líder de Junts ha lamentat les "rendicions" efectuades pels republicans al llarg de la legislatura, mentre que el secretari general ha respost directament Oriol Junqueras, que dissabte va indicar que els vots al PSC i a Junts equivaldrien a "llençar-los". "Votar-nos és la garantia perquè no es llencin a la paperera els vots de l'1-O", ha indicat Turull, que portava el missatge preparat de casa. A la caravana nacional, les crítiques contra els republicans no són només per la deriva en la carpeta sobiranista sinó també per la "incompetència" del Govern, del qual Junts va formar part fins a l'octubre.


Pragmatisme a Barcelona, discurs desacomplexat -inclosa la reivindicació de Puigdemont en la setmana que el comitè de Drets Humans de les Nacions Unidesha constatat que l'Estat va violar els seus drets polítics quan va ser suspès com a diputat al Parlament l'any 2018- arreu del territori i despatxos a l'expectativa de com queda el mapa de regidors i d'alcaldes. Un triomf de Trias a Barcelona suposaria un triomf per als més pragmàtics -arrenglerats a la llista del candidat i assidus als mítings de campanya-, i aplanaria el camí cap a un gir a mig termini, pensant en les eleccions espanyoles -Jaume Giró forma part de les travesses com a candidat, sense oblidar la voluntat de Míriam Nogueras, propera a Turull però de discurs abrandat com Borràs, de continuar com a cap de files a Madrid- i també en les futures catalanes, en teoria el 2025.

I, en el camp estrictament municipalista, Junts presenta una altra derivada: gestió combinada amb independentisme. En el míting de Manresa, el candidat Ramon Bacardit ho ha exemplificat de manera diàfana quan ha presentat la ciutat com a "bressol de la nació" -vídeo inclòs amb Puigdemont a Bèlgica- i, al mateix temps, posava l'accent en la necessitat de resoldre amb "urgència" els problemes locals a través de la tasca dels ajuntaments. Junts té dues ànimes, com s'està acreditant en campanya, però l'objectiu és el mateix per cadascuna d'elles: guanyar les municipals. Ja sigui per fer fora l'alcaldessa Ada Colau, per tornar el vaixell cap al pragmatisme o per recuperar el pols de l'1-O. O les tres coses a la vegada, en funció del 28-M, perquè de moment fer equilibris s'ha convertit en una de les especialitats de Junts.