27
de setembre
de
2023, 10:40
Actualitzat:
14:01h
"Hi ha una fitxa que està en fora de joc permanent. I aquesta és la fitxa del Govern. El Govern està apagat i, en conseqüència, apaga el país". Amb aquest diagnòstic ha comparegut aquest dimecres Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, en la segona jornada del debat de política general. Un any després de verbalitzar la qüestió de confiança que va acabar amb el trencament del Govern, Batet ha fet una intervenció desacomplexada en contra de l'estratègia del president Pere Aragonès, a qui ha acusat d'estar "arrossegant els peus". "Davant dels problemes, sempre es posa de perfil. El Govern està desconnectat de la realitat", ha assenyalat el dirigent de Junts, que ha acusat l'executiu de "perdre un llençol a cada bugada" quan es relaciona amb la Moncloa. Una duresa que arriba quan el partit de Carles Puigdemont i ERC competeixen en plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez.
En el tram final, el dirigent de Junts ha indicat que Catalunya "no mereix aquesta agonia", en referència a la situació del Govern, i li ha exigit una rectificació "per patriotisme". "No sabem on és, el veiem desorientat", ha indicat Batet, que ha assenyalat que Aragonès es troba davant d'un "últim tren" per recuperar el rumb. "Només pot tenir sentit esgotar la legislatura si hi ha un canvi de rumb. Doni un cop de timó o només li quedarà l'alternativa indefugible de convocar eleccions. O rectificació, o eleccions. No faci perdre més temps al conjunt del país ni faci perdre més temps al conjunt de la ciutadania", ha remarcat. Per primera vegada, la formació de Puigdemont introdueix la variable de les eleccions -descartada sempre per Aragonès- en el debat. El president, que ha esquivat el cos a cos, ha allargat la mà per negociar de manera conjunta: "Estic compromès a fer-ho amb unitat i replantejant els instruments que tenim".
Batet no s'ha estalviat retrets en diferit per tot el que va passar fa un any, quan Aragonès va quedar-se amb un executiu monocolor quan Junts va trencar la coalició. "Si no fa res, d'aquí a un any encara estarà pitjor: més aïllat, més dèbil i més agonia", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha advertit el president que "així no es va enlloc". Batet també ha tingut espai per la crítica a Salvador Illa, cap de files del PSC, per haver aprovat els pressupostos de la Generalitat per al 2023 i també per les aliances municipals a Barcelona. Davant de tot això, Junts s'ha volgut erigir com a "alternativa", també des de l'exigència en clau espanyola.
"Quan es decideix anar a Madrid amb el suport de 33 escons i no amb el 52% independentista, es perd força. Quan es pacta amb un govern espanyol que no compleix, es perd credibilitat", ha destacat Batet, que ha posat d'exemple el paper de Junts amb tres elements: "aguantar la posició", tenir clar que "no es pot confiar" amb els partits espanyols, i "prudència, humilitat, discreció, no parlar en nom de tercers i no negociar a través dels mitjans" com a mètode. "Per això es parla de l'oficialitat del català a la Unió Europea", ha remarcat Batet, que ha instat el govern espanyol a "acabar la feina" de la setmana passada davant les institucions comunitàries.
En el torn de rèplica, Aragonès ha volgut confrontar el seu model amb el de Junts en aspectes com l'educació, la política fiscal -ha descartat rebaixar l'impost de patrimoni perquè la recaptació se la quedarà l'Estat amb l'impost sobre grans fortunes- i també la relació amb els mitjans, esment implícit al cas Dalmases inclòs. "M'ha semblat veure un retorn als anys noranta", ha lamentat el president de la Generalitat, que per davant de tot ha volgut clarificar que la prioritat és aprofitar l'oportunitat que hi ha oberta a Madrid. "Coincidim en el què i en el com. Podria mirar al passat, però no faré res que erosioni la capacitat negociadora de Catalunya", ha recalcat, al mateix temps que indicava que la negociació no ha de ser entre partits, sinó entre governs.
Estrada ha dit que les negociacions amb el PSOE són "una renúncia constant" a la sobirania de Catalunya, perquè no acabarà amb l'autodeterminació i tampoc amb polítiques socials transformadores. "ERC i Junts porten tota la legislatura renunciant a fer polítiques transformadores", ha afirmat. En el mateix sentit, Estrada ha advertit que l'actual context no permet negociar un referèndum, i ha dit que cal més mobilització i organització als carrers i, alhora, polítiques transformadores que "disputin la sobirania" a l'Estat. La diputada ha lamentat que el Govern d'ERC no hagi impulsat cap canvi rellevant i ha alertat de les males dades de l'ús social del català. Ha criticat també que no s'hagi aconseguit el traspàs de Rodalies, i ha lamentat que el Govern no hagi recuperat la llei d'habitatge "de mínims" que va impulsar el Parlament i que va ser tombada pel TC. "Malgrat que vam començar una legislatura amb un Parlament d'esquerres i sobiranista, ara tenim un Govern cada cop menys d'esquerra i cada cop menys republicà", ha reblat.
En la rèplica, Aragonès ha dit que l'epicentre del debat és l'amnistia i el referèndum, i ha ressaltat que l'independentisme està utilitzant les "palanques" que té per resoldre el conflicte polític. El president ha dit que la mobilització és important, com també ho és el paper de les institucions. "Posarem al servei dels objectius estratègics de l'amnistia i el referèndum tots els instruments que tinguem a l'abast", ha dit. Segons Aragonès, la sortida al conflicte polític ha de ser la fi de la repressió, però també que Catalunya pugui votar el seu futur polític. En clau de model econòmic, el president ha negat que sigui un model "desarrollista" i ha ressaltat la feina que està fent el Govern per impulsar la reindustrialització del país.
En el tram final, el dirigent de Junts ha indicat que Catalunya "no mereix aquesta agonia", en referència a la situació del Govern, i li ha exigit una rectificació "per patriotisme". "No sabem on és, el veiem desorientat", ha indicat Batet, que ha assenyalat que Aragonès es troba davant d'un "últim tren" per recuperar el rumb. "Només pot tenir sentit esgotar la legislatura si hi ha un canvi de rumb. Doni un cop de timó o només li quedarà l'alternativa indefugible de convocar eleccions. O rectificació, o eleccions. No faci perdre més temps al conjunt del país ni faci perdre més temps al conjunt de la ciutadania", ha remarcat. Per primera vegada, la formació de Puigdemont introdueix la variable de les eleccions -descartada sempre per Aragonès- en el debat. El president, que ha esquivat el cos a cos, ha allargat la mà per negociar de manera conjunta: "Estic compromès a fer-ho amb unitat i replantejant els instruments que tenim".
Batet no s'ha estalviat retrets en diferit per tot el que va passar fa un any, quan Aragonès va quedar-se amb un executiu monocolor quan Junts va trencar la coalició. "Si no fa res, d'aquí a un any encara estarà pitjor: més aïllat, més dèbil i més agonia", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha advertit el president que "així no es va enlloc". Batet també ha tingut espai per la crítica a Salvador Illa, cap de files del PSC, per haver aprovat els pressupostos de la Generalitat per al 2023 i també per les aliances municipals a Barcelona. Davant de tot això, Junts s'ha volgut erigir com a "alternativa", també des de l'exigència en clau espanyola.
"Quan es decideix anar a Madrid amb el suport de 33 escons i no amb el 52% independentista, es perd força. Quan es pacta amb un govern espanyol que no compleix, es perd credibilitat", ha destacat Batet, que ha posat d'exemple el paper de Junts amb tres elements: "aguantar la posició", tenir clar que "no es pot confiar" amb els partits espanyols, i "prudència, humilitat, discreció, no parlar en nom de tercers i no negociar a través dels mitjans" com a mètode. "Per això es parla de l'oficialitat del català a la Unió Europea", ha remarcat Batet, que ha instat el govern espanyol a "acabar la feina" de la setmana passada davant les institucions comunitàries.
En el torn de rèplica, Aragonès ha volgut confrontar el seu model amb el de Junts en aspectes com l'educació, la política fiscal -ha descartat rebaixar l'impost de patrimoni perquè la recaptació se la quedarà l'Estat amb l'impost sobre grans fortunes- i també la relació amb els mitjans, esment implícit al cas Dalmases inclòs. "M'ha semblat veure un retorn als anys noranta", ha lamentat el president de la Generalitat, que per davant de tot ha volgut clarificar que la prioritat és aprofitar l'oportunitat que hi ha oberta a Madrid. "Coincidim en el què i en el com. Podria mirar al passat, però no faré res que erosioni la capacitat negociadora de Catalunya", ha recalcat, al mateix temps que indicava que la negociació no ha de ser entre partits, sinó entre governs.
La CUP exigeix incloure l'autodeterminació en les negociacions
La diputada de la CUP Laia Estrada ha lamentat que l'epicentre del debat de política general estigui a Madrid i ha dit que el Govern proposa un "bescanvi de l'amnistia per l'autodeterminació". Segons la CUP, tant ERC com Junts volen participar d'una "regeneració de l'Estat" que els permeti participar de la gestió política de l'Estat i millores en els seus interessos econòmics. "La gent treballadora farà saltar pels aires el règim que vostès intenten reformar i legitimar", ha dit Estrada. La diputada ha denunciat en "cinisme" d'ERC i Junts per demanar una amnistia contra persones que han estat acusades, també, per la Generalitat. Ha recordat, així mateix, que la CUP va posar sobre la taula l'amnistia, i que anava acompanyada d'una proposta d'autodeterminació. Per això, ha reclamat a ERC i Junts que incloguin l'autodeterminació en les negociacions amb el PSOE. "No fer-ho, suposa un nou pas enrere", ha dit.Estrada ha dit que les negociacions amb el PSOE són "una renúncia constant" a la sobirania de Catalunya, perquè no acabarà amb l'autodeterminació i tampoc amb polítiques socials transformadores. "ERC i Junts porten tota la legislatura renunciant a fer polítiques transformadores", ha afirmat. En el mateix sentit, Estrada ha advertit que l'actual context no permet negociar un referèndum, i ha dit que cal més mobilització i organització als carrers i, alhora, polítiques transformadores que "disputin la sobirania" a l'Estat. La diputada ha lamentat que el Govern d'ERC no hagi impulsat cap canvi rellevant i ha alertat de les males dades de l'ús social del català. Ha criticat també que no s'hagi aconseguit el traspàs de Rodalies, i ha lamentat que el Govern no hagi recuperat la llei d'habitatge "de mínims" que va impulsar el Parlament i que va ser tombada pel TC. "Malgrat que vam començar una legislatura amb un Parlament d'esquerres i sobiranista, ara tenim un Govern cada cop menys d'esquerra i cada cop menys republicà", ha reblat.
En la rèplica, Aragonès ha dit que l'epicentre del debat és l'amnistia i el referèndum, i ha ressaltat que l'independentisme està utilitzant les "palanques" que té per resoldre el conflicte polític. El president ha dit que la mobilització és important, com també ho és el paper de les institucions. "Posarem al servei dels objectius estratègics de l'amnistia i el referèndum tots els instruments que tinguem a l'abast", ha dit. Segons Aragonès, la sortida al conflicte polític ha de ser la fi de la repressió, però també que Catalunya pugui votar el seu futur polític. En clau de model econòmic, el president ha negat que sigui un model "desarrollista" i ha ressaltat la feina que està fent el Govern per impulsar la reindustrialització del país.