Un duel entre Laura Borràs i Salvador Illa per la presidència de la Generalitat. En aquests termes situa Junts la campanya electoral que, si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), arrencarà aquest dijous a mitjanit. La candidata i la directora de l'estratègia electoral del partit de Carles Puigdemont -cap de cartell simbòlic el 14-F- han assenyalat aquest dilluns al matí que la fórmula de "polarització" els permet contraposar la figura de Borràs amb la d'Illa, a qui consideren el "pitjor ministre de Sanitat d'Europa" per les xifres que exhibeix Espanya en la crisi del coronavirus.

Aquesta polarització ha fet que, almenys aquest dilluns, Junts hagi evitat qualsevol xoc amb ERC, que al seu temps ha presentat -en referència implícita al paper dels de Puigdemont- una via "àmplia" cap a la independència davant dels que volen ser "pocs i purs". "No busquem rivalitats amb ningú, tenim propostes per tothom", ha apuntat Borràs. "Segur que no es refereixen a nosaltres", ha determinat Artadi. Les dues han estat les encarregades de presentar el lema de Junts: "Junts per fer, junts per ser". El "fer" el representa la candidata, mentre que el "ser" l'identifica Puigdemont.

"El lema permet declinar tots aquests missatges que volem donar en campanya per defensar un Govern fort i fer possible el millor per a la ciutadania", ha remarcat l'exconsellera de la Presidència. La campanya serà atípica pel coronavirus -que no impedirà actes presencials arreu del país, amb presència diària de Puigdemont via telemàtica- i també per la decisió del TSJC sobre la data de les eleccions. El Govern les va suspendre, però la justícia -fent cas als recursos presentants- les ha reactivat. Segons Borràs, es tracta d'una "operació d'Estat" que s'ha de frenar amb el vot "massiu" de la ciutadania, a qui ha volgut insistir que anar a votar serà "segur".

[noticia]214812[/noticia]
Per què el rival és Illa? "Defensa tot allò que no volem, que és la complicitat amb el feixisme i la ineficiència", ha ressaltat Artadi, que ha pronosticat que el candidat del PSC es convertirà en el cap de l'oposició al Parlament. En aquest sentit, la cap de campanya ha comparat la figura de l'encara ministre de Sanitat -plegarà demà dimarts per centrar-se en el 14-F- amb la d'Inés Arrimadas. L'any 2017, ha indicat, el vot constitucionalista va agrupar-se a l'entorn de Ciutadans, que va aconseguir una victòria històrica en escons i vots que no es va traduir en la capacitat per governar.

Aquesta tasca, si l'independentisme obté la majoria, té molts números de tornar a recaure en les espatlles de Junts i ERC, crònicament enfrontats al llarg de la legislatura. Preguntada sobre si prometia declarar la República en cas que les formacions que en són partidàries superin el 50% a les urnes, Borràs ha respost aformativament. "Som aquí pel mandat de l'1-O i ho portem al programa del partit. Manifestem la voluntat d'implementar els resultats, i és el que farem", ha destacat la candidata.

[noticia]214782[/noticia]
Borràs ha vist aquest dilluns com el número 65 de la llista i president de Reagrupament, Josep Sort, ha dimitit després de la polèmica pels seus tuits en els quals demanava "fer neteja d'espanyols" i insultava l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "Hem actuat de forma exemplar", ha ressaltat Artadi, en referència a la reunió d'aquest matí en la qual s'ha pres la decisió de suspendre Sort de militància. Els comuns havien carregat amb duresa contra Junts pel fet de tenir candidats "xenòfobs" a les llistes.