Després d'un matí de deliberació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit mantenir provisionalment les eleccions previstes per al 14-F. El tribunal ha optat per anticipar la decisió unes hores, però els arguments dels jutges es faran públics aquest divendres. En tot cas, la decisió final sobre els recursos interposats contra el decret del Govern, que suspenia les eleccions del 14-F i les ajornava fins al 30-M, es prendrà abans del 8 de febrer. Si exhaureix el termini que s'ha donat la pròpia sala, el TSJC podria fer pública la sentència en el tram final de la campanya electoral. 

La secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC ha abordat els recursos interposats contra el decret que suspèn la convocatòria electoral del 14 de febrer aquest matí. Aquest era el termini que tenien la Generalitat i la Fiscalia per presentar els seus arguments a favor i en contra, respectivament, de suspendre les eleccions. Els serveis jurídics de la Generalitat han presentat el seu escrit, que no s'ha fet públic, mentre que el ministeri fiscal ja va anticipar la seva posició ahir, favorable a mantenir els comicis pel mes vinent.

Per raons d'urgència -falta menys d'un mes per a les eleccions- la sala ha escurçat els terminis perquè les parts presentin al·legacions. En lloc dels vuit dies preceptius, en tindran quatre, i així el tribunal confia poder emetre una sentència -entrant ara sí al fins del recurs- abans del 8 de febrer. La campanya comença el dijous 28 a última hora, amb la tradicional enganxada de cartells, alterada previsiblement per la situació de pandèmia. Si el tribunal esgota el termini, la decisió es podria prendre en ple tram final de la campanya. 

[noticia]214533[/noticia]
Al voltant de les nou del matí, el Govern ha lliurat presencialment al TSJC les al·legacions, basades en els tres informes -tècnic, sanitari i jurídic- a partir dels quals va decidir endarrerir la data de les eleccions. L'objectiu era intentar acreditar que està justificat un ajornament perquè la situació sanitària, en un context in crescendo d'hospitalitzacions i contagis, posaria en escac la legitimitat de la votació si hi ha un important gruix de ciutadans que no poden votar -es preveu que entre 100.000 i 200.000 ciutadans puguin estar infectats o en quarantena- o bé si la por seria un element dissuasori de la participació. A més, la Generalitat s'aferra al precedent de l'ajornament al País Basc i Galícia per apuntalar la seva decisió.