La batalla inesperada (i potser estèril) de Santa Coloma de Gramenet

La irrupció de Rufián i la mà dreta d'Albiol com a candidats d'ERC i el PP a l'alcaldia posaran a prova un dels fortins del PSC al cinturó metropolità, governat per Núria Parlon

Rufián, Parlon i Jurado, candidats a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet
Rufián, Parlon i Jurado, candidats a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet | Nació
19 de febrer de 2023, 09:41
Actualitzat: 20 de febrer, 8:04h
El PSC té una sèrie de ciutats i pobles a Catalunya on no ha de patir per guanyar les eleccions municipals, especialment al cinturó metropolità, conegut precisament com a cinturó roig pel domini pràcticament hegemònic dels socialistes. Un d'aquests fortins és Santa Coloma de Gramenet. Allà, des de fa 32 anys tots els governs municipals han estat presidits pel candidat socialista de torn als comicis. Aquest cop, però, ha sorgit una batalla inesperada, i qui sap si, també estèril.

Núria Parlon, actual alcaldessa del PSC, comptava a revalidar l'alcaldia sense pràcticament oposició. Els arguments polítics els té: 17 regidors al plenari, la majoria més gran que ha obtingut mai cap formació al municipi, i a l'altra banda una oposició que no tenia candidats prou coneguts per generar-li cap ensurt. Però l'escenari ha canviat. Ara haurà de batallar contraGabriel Rufián, candidat per ERC -que compaginarà el rol a Madrid com a portaveu republicà al Congrés- i contraMiguel Juardo pel PP, qui fins ara i durant 16 anys havia estat mà dreta de Xavier Garcia Albiol al municipi veí, Badalona.
 

El fortí socialista que resisteix la corrupció

Malgrat aquesta nova oposició, com a mínim de més pes que l'anterior, el PSC és tan fort a Santa Coloma que ni la corrupció va poder tombar-lo. L'any 2009, el llavors alcalde de la localitat, el socialista Bartomeu Muñoz, i el seu regidor d'Urbanisme van ser detinguts en l'anomenat cas Pretoria. La trama corrupta de tràfic d'influències i blanqueig de capitals -així ho va determinar el jutge Baltasar Garzón- va acabar condemnant Muñoz a 5 anys i 8 mesos de presó.

Però allò no va fer mal al PSC a la ciutat. Parlon va agafar el relleu del dimitit Muñoz a mig mandat i va ser capaç de convèncer els veïns que podia governar la ciutat deixant enrere els anys de corrupció. Als comicis del 2011, la llavors nova candidata socialista va pagar la factura del cas Pretòria passant de 16 a 12 representants, però van ser suficients per mantenir-se com a primera força de manera clara. I, des d'aquell moment, Parlon només ha mirat cap amunt: 14 edils el 2015 i 17 representants el 2019.

Dues majories absolutes del PSC que han deixat una oposició totalment descomposta i sense poder oferir pràcticament lluita en el dia a dia del consistori. I molt més quan la segona força amb més representació és un Ciutadans en procés d'enterrament que sumava quatre escons en les eleccions d'ara fa quatre anys, encara a rebufada de l'èxit d'Inés Arrimadas a Catalunya. ERC i els comuns tanquen el consistori municipal amb tres representants i el PP ni hi figura.
 

ERC, a pel cinturó metropolità

El nom de Rufián per Santa Coloma era el preferit a la cúpula d'ERC des de fa un any, tal com va avançar Nació. L'aposta pel municipi és arriscada, perquè els republicans ho tenen difícil per plantar cara a Parlon: no havien aconseguit mai representació al consistori fins al 2019. Fa quatre anys van haver de conformar-se amb tres regidors en un moment àlgid del partit a bona part de Catalunya, resultats que acabarien sent el preludi de la victòria entre les forces sobiranistes en les eleccions catalanes del 2021, que van donar la presidència de la Generalitat a la formació republicana per primer cop des del restabliment de la democràcia.


L'aposta d'ERC pel seu actual portaveu al Congrés dels Diputats no es limita a Santa Coloma de Gramenet. Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès i companyia situen Rufián com un candidat que pot traspassar les fronteres de la ciutat i xuclar, allà i a altres municipis de la regió metropolitana, no només el vot de Junts i la CUP, des de 2019 molt debilitades a la zona, sinó votants tradicionals del PSC o dels comuns. És també en aquesta lògica que s'explica el fitxatge de Jaume Graells, extinent d'alcalde del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, com a cap de llista a la ciutat que governa Núria Marín.
 

Albiol situa la seva mà dreta "a dit"

L'últim episodi del nou escenari a Santa Coloma l'ha deixat, sense excepció de polèmica, el PP. Si les aspiracions dels populars a les municipals són mínimes més enllà de punts calents com Badalona o Castelldefels, al municipi colomenc mai han superat els cinc regidors i sempre s'han conformat amb una tímida oposició. Aquest cop, però, precisament des de Badalona ha arribat Jurado, un pes pesant i veterà de l'equip d'Albiol.

La decisió "a dit" de l'exalcalde de Badalona ha generat un absolut terratrèmol a Santa Coloma, on la junta local ha decidit presentar la seva dimissió en bloc. La direcció popular al municipi assegura que el nom de Jurado "no ha estat consensuat" i creu que la seva elecció suposa un "nul reconeixement" a la feina dels darrers quatre anys i a les "renúncies personals" que han fet. En tot cas, el de Jurado és un nom que el PP presentarà com a sinònim d'ordre -va ser regidor encarregat de la Guàrdia Urbana de Badalona entre 2011 i 2015- en un municipi en què la inseguretat preocupa. Un nom més per a un clima electoral completament nou a la ciutat.