Potser és que va acabar massa tard i ja tenien les columnes enllestides, potser les llàgrimes per Notre-Dame no els van deixar veure el teclat, però el cas és que és impossible trobar avui anàlisis sobre el debat electoral a sis emès ahir per TVE.

En canvi, el debat que està sent sotmès a un escrutini mil·limètric és el d'Atresmedia, al que la Junta Electoral acaba de posar límits. La Junta Electoral, aquest ens cada cop més protagonista de les campanyes que a Catalunya s'ha convertit en jutge i part, de sobte s'atreveix amb els "grans". Perquè una cosa és obligar a TV3 per qualsevol cosa que se li acudeixi a l'assessor de Ciutadans o el PP, i l'altra és anar a Atresmedia i als "partits nacionals" a dir-los què han de fer i com.

I la reacció a la premsa quina és? Doncs cap sorpresa, la veritat. Aquí ja no es tracta de "salvar la democràcia" ni "respectar les lleis que ens hem donat entre tots" sinó pur càlcul electoral. Qui guanya i qui perd. Així de simple i així de cru.

Qui ho aposta tot a la victòria del PP per desallotjar Sánchez defensa la decisió: La Junta Electoral té raó i desmunta l'estratègia de Sánchez per dividir la dreta. A El Confidencial Antonio Casado ho considera una "descarada vulneració de la normativa electoral" i a El Mundo, l’editorial avisa que "la llei és clara". 

Els qui ja han decidit anar a totes amb Abascal fan seva l'argumentació de l'ultra i entren al victimisme i a les comparacions falses amb el debat a quatre del 2015. Vaja, que segons OKDiario, la infiltració comunista de Podemos arriba a controlar les instàncies judicials, o alguna cosa similar.

Els qui somien amb una reconciliació de la dreta que permeti el govern conjunt fan equilibris: la Junta Electoral té raó, però no desespereu que això beneficia Vox, encara que "perjudiqui els electors", assegura Igor Marín des de Voz Pópuli, ja que al final "el debat a cinc d'Atresmedia era una bona idea per a la democràcia".

Perquè si en una cosa coincideixen tots els matisos, és que la llei electoral, si bé cal complir-la (o no) el que sí que és urgent és reformar-la. Ara, és clar, no quan s'empra per tenallar la llibertat d'expressió de dos milions de persones.

"Vox és, de totes totes, un partit d'importància en el tauler nacional". Aquesta reflexió clou l'editorial de El Mundo i serveix perfectament de resum de la cosa: No ens agrada Vox si divideix la dreta, però no li farem fàstics pel que pugui passar. Al cap i a la fi, també són "uno di noi".