La militància del PDECat a Barcelona escull Munté com a candidata

Neus Munté, exconsellera de la Presidència, ha estat escollida candidata del PDECat a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona amb un 67% dels vots. S'ha imposat, d'aquesta manera, a l'altre aspirant, Carles Agustí, que ha obtingut un 28% dels sufragis en les primàries. Les encarregades de fer públics els resultats han estat la presidenta de la formació a la capital catalana, Mercè Homs; la presidenta del comitè organitzador de les primàries, Magda Oranich; i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. Per qüestions de calendari, sempre imprevisible, les votacions s'han celebrat en ple desenllaç de la investidura de Quim Torra al Parlament.

Munté haurà d'encetar ara converses amb la resta de formacions sobiranistes i amb la plataforma de Jordi Graupera, que ja suma 30.000 signatures i aspira a celebrar unes primàries que permetin la confecció d'una llista unitària. L'exconsellera de la Presidència, que va deixar el Govern al juliol, mantindrà contactes al llarg de les properes setmanes amb responsables municipals per abordar qualsevol confluència.

Fórmula electoral

Durant la campanya interna, els dos aspirants han apostat per confluir amb altres forces sobiranistes o, si més no, per bastir una candidatura que vagi més enllà de les sigles del partit. Munté i Agustí tenen previst parlar aviat amb Alfred Bosch, cap de files dels republicans a l'Ajuntament i ja escollit candidat d'ERC, per tal d'explorar una fórmula conjunta que, de moment, no els convenç. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que el PDECat estaria disposat a fer una llista en la qual els republicans escollissin un cap de cartell de consens, tot i que no ha arrencat cap negociació.
 
Tant Munté com Agustí, en entrevistes publicades en aquest diari, van apostar per una fórmula a l'estil "Junts per Barcelona", que Puigdemont vol replicar arreu del territori. Fins i tot s'ha posat en contacte amb dirigents locals de tot el país per demanar-los encapçalar candidatures, en alguns casos sense tenir en compte el PDECat, segons assenyalen fonts del partit. En el cas de Barcelona, els mateixos responsables consultats ressalten que no es pot descartar que Ferran Mascarell, exconseller de Cultura i promotor d'un manifest que es presentarà el 22 de maig a l'Ateneu, acabi sent el cap de cartell d'una llista que vagi més enllà de les sigles nacionalistes. Qui no ho serà és Pilar Rahola, a qui Puigdemont també va sondejar.

L'exconselleria, durant la campanya, va exhibir experiència en la gestió -com a consellera en dues carteres i com a vicepresidenta després de la sortida d'Unió del Govern, el juny del 2015- i en el món sindical davant la militància, mentre que el responsable de govern obert de la Diputació de Barcelona va llançar propostes com situar al Born un memorial de l'1-O o bé una reforma integral del zoo. Agustí, a banda, va alertar del risc que un sobiranisme dividit propiciï l'arribada de "l'extrema dreta de Manuel Valls i Ciutadans" a l'alcaldia gràcies a un consistori fragmentat. 

El paper de Graupera

Jordi Graupera, impulsor de les primàries obertes del sobiranisme, ja compta amb 30.000 signatures i ha reforçat l'estructura per tal de posar-les en pràctica. No descarta presentar una candidatura en solitari en cas que els partits independentistes no vulguin participar-hi, però la prioritat és aglutinar representants de tot el sobiranisme per tal d'aconseguir formar una llista unitària -sense la CUP, això sí-. Agustí ha mantingut contactes amb Graupera, que compta amb el suport explícit de Demòcrates de Catalunya, formació que va deixar el grup format per CiU a l'Ajuntament.

A partir d'aquest dissabte, Munté haurà de gestionar un panorama complex. Primer haurà d'obrir converses amb els representants de la resta de moviments sobiranistes i, en cas que no se'n surti, haurà de bastir un projecte a un any vista pensat per combatre Ada Colau i contrarestar l'auge de Ciutadans. Barcelona serà, més que mai, l'epicentre de les eleccions municipals a Catalunya.