22
de juny
de
2021, 16:57
Actualitzat:
16:57h
El consell de ministres ha validat els indults als presos polítics, que són parcials i reversibles. Després de més de quatre hores de reunió, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut a la Moncloa per justificar el perdó als dirigents independentistes, que suposarà que aquest dimecres puguin sortir de la presó. Sánchez ha defensat la "utilitat pública" de la mesura de gràcia, que permetrà, al seu entendre, "restablir la convivència" i afermar la "concòrdia". "Ara és el moment de la política, de passar pàgina", ha recalcat el president espanyol, que ha insistit en la necessitat d'obrir una nova etapa de "diàleg i retrobament" entre la societat catalana i espanyola. Poc després, la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, ha demanat "pragmatisme" als partits independentistes per fer bons els indults.
La ministra Montero ha afirmat que l'executiu espanyol ha complert la seva "part" amb l'aprovació dels indults i que ara és el torn de l'independentisme correspondre amb un pas que afavoreixi l'entesa. En aquest sentit, ha reclamat avançar en "propostes viables" dins del "marc constitucional". "No demanarem que abandonin les seves idees, però sí que tinguin una dosi de realitat", ha expressat la portaveu del govern espanyol, que no ha concretat què entén per propostes pragmàtiques. S'ha limitat a fer referències a la millora de l'"autogovern" de Catalunya.
El govern espanyol ha admès que els indults no són una garantia d'"èxit" per a la resolució del conflicte polític i ha posat la pilota a la teulada de l'independentisme. "No depèn del govern i de la societat espanyola l'actitud dels partits independentistes", ha manifestat. En la seva compareixença a Palau després de la decisió de la Moncloa, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha recalcat que "ara és l'hora del referèndum acordat". Montero ha puntualitzat, després de preguntes de la premsa, que el govern espanyol "no permetrà que es trenqui la legalitat" amb un nou referèndum d'autodeterminació o una altra declaració unilateral d'independència.
La Moncloa considera que la nova etapa, aquest "començar de nou" que conjuga l'executiu de Sánchez, pot arrencar amb la represa de la taula de diàleg. Montero encara no hi ha posat data, però sí que ha dit que es podrà convocar després de la primera reunió institucional a Madrid entre el president espanyol i el president de la Generalitat, prevista per a la setmana que ve.
Sánchez: "Avui mirem al futur amb més optimisme"
Sánchez ha perseguit la màxima solemnitat per esgrimir els motius del seu executiu per concedir el perdó als líders independentistes després de més de tres anys de presó. En una compareixença sense preguntes a la Moncloa, ha recalcat que la decisió de la Moncloa "no posa en qüestió" la sentència del Tribunal Suprem. Això sí, ha argumentat que els indults són la "millor decisió" per a Catalunya i també per a Catalunya. "Catalunya, sense Espanya, no seria Catalunya", ha volgut verbalitzar davant dels mitjans de comunicació.
El president espanyol ha destacat que els líders independentistes representen "milers" de ciutadans i que el seu alliberament té beneficis notables en termes polítics. També ha subratllat que l'excarceració serà ben vista per aquells catalans que, sense ser independentistes, consideren que els dirigents sobiranistes "ja han complert suficient càstig". "No esperem que canviï d'idees", ha reblat Sánchez per desvincular la condemna del Suprem d'una sentència de caràcter polític. Les penes, ha dit el líder del PSOE, responen als actes contra la "legalitat democràtica" ocorreguts el 2017. "Avui mirem al futur amb més optimisme", ha sentenciat, abans de raonar que "la democràcia espanyola demostra avui la seva grandesa".
L'argumentari desplegat per Sánchez després del consell de ministres coincideix amb el que va vertebrar ahir des del Liceu. "No hi ha moment més propici" per als indults, va indicar el president del govern espanyol, que també va indicar que la mesura de gràcia no anava tant dirigida als condemnats, sinó als votants que els han fet costat en reiterades ocasions al llarg de l'última dècada. "Per posar-se d'acord, algú ha de fer el primer pas", va remarcar el líder del PSOE. Mentre pronunciava aquestes paraules, fora del recinte -en el qual no hi va haver cap representant independentista- es van registrar protestes. "Clemència no és justícia", es va escoltar al carrer.
Les últimes setmanes han estat fonamentals per entendre per què s'ha arribat a la mesura de gràcia. El 7 de juny, per exemple, Oriol Junqueras publicava un article al diari Ara i també a La Sexta en què avalava els indults i rebutjava la via unilateral. El suport als indults per part de l'establishment -des del Cercle d'Economia fins al president de la CEOE, Antonio Garamendi-, sumat a posicionaments eclesiàstics comprensius amb la mesura, ha acabat de fer tombar la balança. El PSOE ha passat de defensar el 155 la tardor del 2017 i d'apostar pel compliment "íntegre" de les condemnes a indultar els condemnats per sedició, una decisió que la dreta recorrerà davant del Suprem, en concret davant la sala tercera del tribunal.
La conferència de Sánchez va arribar tan sols unes hores abans que el Consell d'Europaaprovi un informe que demana l'alliberament dels presos i la retirada de les euroordres. Redactada pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que ha fet una investigació de més d'un any sobre el terreny, la resolució reclama a Espanya que "indulti o alliberi" els presos independentistes i que retiri les peticions d'extradició contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Ja va ser aprovada pel Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa a principis de juny i ahir va ser el torn de l'Assemblea Parlamentària, formada per 324 membres de 47 països. El text també demana reformar el delicte de sedició -pendent al Congrés- per evitar penes "desproporcionades".
Amb l'aprovació dels indults es desencadenaran dues fases més del desgel entre l'Estat i la Generalitat. La primera fita serà la reunió a la Moncloa entre els presidents Pere Aragonès i Sánchez, que fa dues setmanes van mantenir una conversa telefònica de quaranta minuts en la qual van apostar pel "diàleg" com a sortida a la situació política. Puigdemont, amb qui Aragonès es va citar divendres passat a Waterloo, reclama parlar de "negociació". El president, en tot cas, ha posat damunt la taula recuperar la Declaració de Pedralbes per reprendre les converses amb la Moncloa. La segona gran fita que es desbloquejarà les properes setmanes és la reunió de la taula de diàleg, inactiva des de la trobada fundacional a la Moncloa el 26 de febrer del 2020.
La ministra Montero ha afirmat que l'executiu espanyol ha complert la seva "part" amb l'aprovació dels indults i que ara és el torn de l'independentisme correspondre amb un pas que afavoreixi l'entesa. En aquest sentit, ha reclamat avançar en "propostes viables" dins del "marc constitucional". "No demanarem que abandonin les seves idees, però sí que tinguin una dosi de realitat", ha expressat la portaveu del govern espanyol, que no ha concretat què entén per propostes pragmàtiques. S'ha limitat a fer referències a la millora de l'"autogovern" de Catalunya.
El govern espanyol ha admès que els indults no són una garantia d'"èxit" per a la resolució del conflicte polític i ha posat la pilota a la teulada de l'independentisme. "No depèn del govern i de la societat espanyola l'actitud dels partits independentistes", ha manifestat. En la seva compareixença a Palau després de la decisió de la Moncloa, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha recalcat que "ara és l'hora del referèndum acordat". Montero ha puntualitzat, després de preguntes de la premsa, que el govern espanyol "no permetrà que es trenqui la legalitat" amb un nou referèndum d'autodeterminació o una altra declaració unilateral d'independència.
La Moncloa considera que la nova etapa, aquest "començar de nou" que conjuga l'executiu de Sánchez, pot arrencar amb la represa de la taula de diàleg. Montero encara no hi ha posat data, però sí que ha dit que es podrà convocar després de la primera reunió institucional a Madrid entre el president espanyol i el president de la Generalitat, prevista per a la setmana que ve.
Sánchez: "Avui mirem al futur amb més optimisme"
Sánchez ha perseguit la màxima solemnitat per esgrimir els motius del seu executiu per concedir el perdó als líders independentistes després de més de tres anys de presó. En una compareixença sense preguntes a la Moncloa, ha recalcat que la decisió de la Moncloa "no posa en qüestió" la sentència del Tribunal Suprem. Això sí, ha argumentat que els indults són la "millor decisió" per a Catalunya i també per a Catalunya. "Catalunya, sense Espanya, no seria Catalunya", ha volgut verbalitzar davant dels mitjans de comunicació.
El president espanyol ha destacat que els líders independentistes representen "milers" de ciutadans i que el seu alliberament té beneficis notables en termes polítics. També ha subratllat que l'excarceració serà ben vista per aquells catalans que, sense ser independentistes, consideren que els dirigents sobiranistes "ja han complert suficient càstig". "No esperem que canviï d'idees", ha reblat Sánchez per desvincular la condemna del Suprem d'una sentència de caràcter polític. Les penes, ha dit el líder del PSOE, responen als actes contra la "legalitat democràtica" ocorreguts el 2017. "Avui mirem al futur amb més optimisme", ha sentenciat, abans de raonar que "la democràcia espanyola demostra avui la seva grandesa".
L'argumentari desplegat per Sánchez després del consell de ministres coincideix amb el que va vertebrar ahir des del Liceu. "No hi ha moment més propici" per als indults, va indicar el president del govern espanyol, que també va indicar que la mesura de gràcia no anava tant dirigida als condemnats, sinó als votants que els han fet costat en reiterades ocasions al llarg de l'última dècada. "Per posar-se d'acord, algú ha de fer el primer pas", va remarcar el líder del PSOE. Mentre pronunciava aquestes paraules, fora del recinte -en el qual no hi va haver cap representant independentista- es van registrar protestes. "Clemència no és justícia", es va escoltar al carrer.
Les últimes setmanes han estat fonamentals per entendre per què s'ha arribat a la mesura de gràcia. El 7 de juny, per exemple, Oriol Junqueras publicava un article al diari Ara i també a La Sexta en què avalava els indults i rebutjava la via unilateral. El suport als indults per part de l'establishment -des del Cercle d'Economia fins al president de la CEOE, Antonio Garamendi-, sumat a posicionaments eclesiàstics comprensius amb la mesura, ha acabat de fer tombar la balança. El PSOE ha passat de defensar el 155 la tardor del 2017 i d'apostar pel compliment "íntegre" de les condemnes a indultar els condemnats per sedició, una decisió que la dreta recorrerà davant del Suprem, en concret davant la sala tercera del tribunal.
La conferència de Sánchez va arribar tan sols unes hores abans que el Consell d'Europaaprovi un informe que demana l'alliberament dels presos i la retirada de les euroordres. Redactada pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que ha fet una investigació de més d'un any sobre el terreny, la resolució reclama a Espanya que "indulti o alliberi" els presos independentistes i que retiri les peticions d'extradició contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Ja va ser aprovada pel Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa a principis de juny i ahir va ser el torn de l'Assemblea Parlamentària, formada per 324 membres de 47 països. El text també demana reformar el delicte de sedició -pendent al Congrés- per evitar penes "desproporcionades".
Amb l'aprovació dels indults es desencadenaran dues fases més del desgel entre l'Estat i la Generalitat. La primera fita serà la reunió a la Moncloa entre els presidents Pere Aragonès i Sánchez, que fa dues setmanes van mantenir una conversa telefònica de quaranta minuts en la qual van apostar pel "diàleg" com a sortida a la situació política. Puigdemont, amb qui Aragonès es va citar divendres passat a Waterloo, reclama parlar de "negociació". El president, en tot cas, ha posat damunt la taula recuperar la Declaració de Pedralbes per reprendre les converses amb la Moncloa. La segona gran fita que es desbloquejarà les properes setmanes és la reunió de la taula de diàleg, inactiva des de la trobada fundacional a la Moncloa el 26 de febrer del 2020.