20
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
22:22h
Dia gran pels comuns a Catalunya. Milers de persones formiguegen per La Farga de l'Hospitalet de Llobregat al ritme de Chanel mentre esperen que arribi la mami, la reina, la dura: la líder de Sumar, Yolanda Díaz. Després de superar el debat a tres amb nota, l'autoproclamada fashionaria aprofitarà aquest acte a la ciutat per celebrar la victòria moral d'aquest dimecres i acabar de donar una empenteta a la batalla per ser la tercera força política espanyola.
A favor teu, a favor de Catalunya. El lema de campanya -i la seva adaptació catalana, tan fàcilment aplicable a la nostra nació com a la bonica localitat de Villarrubia de los Ojos, posem per cas- apareix en tres llocs diferents de l'escenari, presidint una nau que en aquests moments ja és ben plena d'un públic força intergeneracional. Són joves i grans que es donen copets al pit amb vanos magentes, onegen diverses banderes blanques de Sumar (un blanc que recorda molt a la puresa equidistant de Parlem / Hablemos) i aguanten algunes senyeres que l'organització ha tingut a bé de dur perquè un referèndum no us el durem, però de senyeres no us en faltaran.
Els pocs espais buits que hi ha, de seguida deixen d'estar-ho. Diverses persones passegen amb cara de voltor pel voltant de la zona de premsa, mirant fixament les cadires que, de moment, no estan sent utilitzades per cap periodista. Quan ningú miri, en prendran alguna. Els drets no es pidolen, es guanyen; el públic que aquest dijous ha vingut aquí ho sap bé.
És el mateix públic que, quan apareix Díaz i el seu seguici polític, esclata i udola com si la gallega fos una ídola pop. L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, fa setmanes que han adoptat el paper de guardaespatlles professionals de la vicepresidenta, i ho fan amb un entusiasme admirable. Elles saben que el nou flotador de l'esquerra espanyola es diu Yolanda Díaz, i s'hi agafen amb tenacitat. També s'hi agafa l'equip de campanya, que, sabent les passions que aixeca la candidata, decideix començar el xou posant tota la carn a la graella: les pantalles recuperen un vídeo tiktoker en què Díaz regala al poble espanyol dos minuts d'autèntic repàs a no sé quina pobra diputada de Vox que corria pel Congrés. La Farga es torna boja.
Dues dones a favor de Sumar en un acte a l'Hospitalet de Llobregat Foto: Hugo Fernández
Amb un bilingüisme sovint insubornable, les teloneres de Díaz van passant pel faristol. La regidora dels comuns a l'Hospitalet, Laura Alzamora, passa al castellà per subratllar que "és gràcies als veïns i veïnes que avui La Farga és un equipament públic" i recordar que "a nosaltres ningú ens ha regalat res". La número 1 de Sumar per Barcelona, Aina Vidal, recorda que diumenge el vot dels de la Bonanova valdrà el mateix que el d'ells (té tota la raó del món: que li expliquin a Xavier Trias). I Colau compara el poder de Yolanda Díaz amb el de Rosalía: que si és una reina com la de Sant Esteve Sesrovires, que si va sortir "coroná" del debat, que si és la nostra motomami... No s'ho acaba. L'exalcaldessa també puja i baixa de la llengua segons el moment del discurs. Hi ha una cosa que fa molt bé, però, i és que si ha de dir que PP i Vox posen en perill el català, ho diu en català, escolta. Per aquí no l'agafaràs.
Al final, qui acaba fent una defensa més aferrissada de la llengua, de les llengües, és la mateixa Díaz; ves quina cosa. La gallega és qui sona més creïble posant línies vermelles a la dreta espanyola en aquest tema. I, evidentment, també és Yolanda Díaz qui després sona més versemblant defensant l'obra de govern de Yolanda Díaz i la candidatura de Yolanda Díaz al Congrés, un partit creat per Yolanda Díaz i amb una llista encapçalada i probablement també tancada per Yolanda Díaz.
La candidata de Sumar dona a la gent el que la gent espera d'ella, però aquest cop ho fa amb una emocionalitat i una energia excepcionals. Díaz ha vingut aquí a esperonar als seus amb èpica, a treure vots ganduls de les cases sigui com sigui, a apel·lar els sentiments més primaris, a donar aire als estats d'ànim.
De fet, l'únic que no dona aquest vespre la vicepresidenta són dades. Ja no és temps de dades per a Díaz, és temps d'encomanar-se a totes les patrones possibles, inclosa Rosalía, i de resar per no marxar cap a casa despechá el 23-J. I és que els comuns s'ho juguen tot en aquestes eleccions. Els comuns i Catalunya, que diumenge per fi pot guanyar l'oportunitat de no poder celebrar un referèndum d'autodeterminació com sempre.