La participació cau molt més als municipis més independentistes, a les 18h

La participació a les eleccions espanyoleshavia caigut a Catalunya més d'11 punts a les 18h en relació a la dels comicis del novembre de 2019 a la mateixa hora. Tot i això, el descens no ha estat homogeni arreu del país, ja que ha estat molt superior als municipis que van votar en major mesura opcions independentistes fa quatre anys, cosa que podria indicar una major desmobilització de les seves bases. Pots consultar també més avall els mapes interactius amb l'evolució de la participació a cada municipi.

El següent gràfic mostra com ha evolucionat la participació respecte els comicis del novembre de 2019 fins les 18h, en funció del suport a l'independentisme rebut. En concret, es tenen en compte els municipis amb un cens de més de 1.000 persones i, pel que fa a Barcelona, s'hi computen cadascun dels districtes per separat, els quals s'han unit en vuit grups. La participació a aquells amb més vot independentista fa quatre anys ha retrocedit quasi 17 punts, mentre que la d'aquells amb menys suport independentista ha caigut ara una mica menys de deu punts. L'evolució és significativa.
 

Així ha evolucionat la participació respecte 2019, en funció del percentatge de vot independentista dels municipis i dels districtes de Barcelona

En tot cas, cal tenir en compte que aquestes xifres no inclouen el vot per correu, que s'ha disparat en aquestes eleccions i que s'afegeix a l'urna al final de la jornada. De fet, la participació fins les 18h també havia caigut pràcticament el mateix als municipis independentment del seu índex socioeconòmic. No sembla que el fet que la seva població pugui estar de vacances hagi provocat cap diferència entre els de rendes més altes i més baixes.

En tot cas, l'índex socioeconòmic és un valor que calcula l'Idescat per a cada municipi i té en compte no només la renda, sinó també elements com la situació laboral, educativa o la immigració. En funció del grup en què es trobin en aquest índex, el descens ha estat d'entre 10,4 i 13,2 punts, però l'evolució no és lineal i les diferències entre aquests valors no són estadísticament significatives, com es pot comprovar al següent gràfic.
 

Així ha evolucionat la participació respecte 2019, en funció del nivell socioeconòmic dels municipis

Al següent mapa es pot comprovar com ha evolucionat la participació a les 18h per a cadascun dels municipis del país. A les Garrigoles (Baix Empordà), per exemple, tots els veïns al cens ja havien votat a les 14h, mentre que, pel que fa als municipis amb un descens més pronunciat respecte el 2019, són Castellar del Riu (-37,8 punts), al Berguedà; Abella de la Conca (-31,9 punts), al Pallars Jussà; i Sant Andreu de Salou (-31,8 punts), al Gironès. En canvi, la participació ha crescut sobretot a Nalec (+10,7 punts), a l'Urgell; a Josa i Tuixén (+10,2 punts), a l'Alt Urgell; i a Bausen (+8,6 punts) i Canejan (+7,1 punts), a l'Aran.
 

Així ha evolucionat la participació respecte 2019, a cada municipi

El següent mapa, en canvi, permet observar quins municipis tenen uns nivells de participació absoluta més elevada i més baixa a les 14h, independentment de la que haguessin assolit fa quatre anys. A banda del 100% de Garrigoles, Nalec (Urgell) ha assolit el 69,3%, Granyena de les Garrigues, el 67,3%, i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), el 66,8%. En canvi, superen per poc el 20% Montclar i Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà.
 

Aquesta està sent la participació electoral, a cada municipi