16
d'agost
de
2023, 17:50
Actualitzat:
18:40h
Pràcticament vint anys separen les dues imatges. La primera es va produir en el debat d'investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, l'abril del 2004, quan es va comprometre -en el torn de rèplica a Joan Puigcercós, en aquell moment cap de files d'ERC a Madrid- a intentar incloure el català a la Constitució Europea. La segona és d'aquest mateix dimecres, quan Pedro Sánchez -que en aquesta campanya s'ha recolzat en Zapatero per mobilitzar l'esquerra- s'ha compromès a impulsar la llengua catalana a les institucions europees. Una oferta recurrent que, tot i les múltiples iniciatives sorgides des de Catalunya, mai s'han acabat de produir.
La demostració definitiva que mai s'ha demanat que el català fos oficial a Europa va arribar fa tan sols unes setmanes per part del Consell de la Unió Europea (UE). "El 13 de desembre del 2004, el govern espanyol va demanar que es reconegués de manera oficial les altres llengües que tenen estatus oficial a Espanya (català, basc i gallec), però no va demanar mai que s’afegissin a la llista de llengües oficials de la Unió Europea", va assenyalar l'organisme en resposta a l'eurodiputat irlandès Chris McManus, del Sinn Féin, aliat amb Plataforma per la Llengua -defensora de l'oficialitat comunitària- a l'hora de fer la petició al Consell.
Aquesta resposta per escrit contrasta amb el que va assenyalar fa uns mesos José Manuel Albares, ministre d'Afers Estrangers, que va apuntar que la petició d'oficialitat del català es va fer en temps de Zapatero i que, en aquell moment, no va ser possible perquè calia modificar tractats. Plataforma per la Llengua sempre ha defensat que el reglament del Consell s'ha modificat per incloure-hi set llengües oficials en la mesura que la UE s'ha anat ampliant.
El català també va ser protagonista en la taula de diàleg, com va avançar Nació el març del 2022. Per tal d'apaivagar les crítiques vinculades al fet que la llengua és un aspecte sectorial i que a la taula només s'hi parla de resolució del conflicte, al final es va acabar encabint en la carpeta de la desjudicialització. Hi va contribuir l'ofensiva del 25% de castellà i la legislació per esquivar-lo al Parlament amb el suport -parcial, perquè no va avalar el decret específic del Govern- del PSC. Un moviment que, vist en perspectiva, anava coordinat amb els avenços parcials registrats a la mesa de negociació, que es van elaborar de manera discreta.
L'acord estipulava que el català és llengua "vehicular" en l'ensenyament i que el castellà és "curricular", com en la nova llei aprovada a la cambra catalana. El pacte, per tant, era que el govern espanyol accepta el nou marc normatiu i evita reclamar el compliment de la sentència, ja superada però amb recorregut al Tribunal Constitucional. S'obria la porta a fer servir el català al Senat i s'havia de treballar perquè fos "llengua d'ús" -que no vol dir oficial- al Parlament Europeu. "El deure de les administracions és que el català no sigui mai una llengua minoritzada, com ho fou en règims passats fruit d'una persecució política. El català, com la resta de llengües d'Espanya, ha de conservar el llegat històric, la riquesa dialectal i, especialment, la capacitat de cohesió i de contribució al progrés social", destacava el document del juliol del 2022.
La demostració definitiva que mai s'ha demanat que el català fos oficial a Europa va arribar fa tan sols unes setmanes per part del Consell de la Unió Europea (UE). "El 13 de desembre del 2004, el govern espanyol va demanar que es reconegués de manera oficial les altres llengües que tenen estatus oficial a Espanya (català, basc i gallec), però no va demanar mai que s’afegissin a la llista de llengües oficials de la Unió Europea", va assenyalar l'organisme en resposta a l'eurodiputat irlandès Chris McManus, del Sinn Féin, aliat amb Plataforma per la Llengua -defensora de l'oficialitat comunitària- a l'hora de fer la petició al Consell.
Aquesta resposta per escrit contrasta amb el que va assenyalar fa uns mesos José Manuel Albares, ministre d'Afers Estrangers, que va apuntar que la petició d'oficialitat del català es va fer en temps de Zapatero i que, en aquell moment, no va ser possible perquè calia modificar tractats. Plataforma per la Llengua sempre ha defensat que el reglament del Consell s'ha modificat per incloure-hi set llengües oficials en la mesura que la UE s'ha anat ampliant.
El català també va ser protagonista en la taula de diàleg, com va avançar Nació el març del 2022. Per tal d'apaivagar les crítiques vinculades al fet que la llengua és un aspecte sectorial i que a la taula només s'hi parla de resolució del conflicte, al final es va acabar encabint en la carpeta de la desjudicialització. Hi va contribuir l'ofensiva del 25% de castellà i la legislació per esquivar-lo al Parlament amb el suport -parcial, perquè no va avalar el decret específic del Govern- del PSC. Un moviment que, vist en perspectiva, anava coordinat amb els avenços parcials registrats a la mesa de negociació, que es van elaborar de manera discreta.
L'acord estipulava que el català és llengua "vehicular" en l'ensenyament i que el castellà és "curricular", com en la nova llei aprovada a la cambra catalana. El pacte, per tant, era que el govern espanyol accepta el nou marc normatiu i evita reclamar el compliment de la sentència, ja superada però amb recorregut al Tribunal Constitucional. S'obria la porta a fer servir el català al Senat i s'havia de treballar perquè fos "llengua d'ús" -que no vol dir oficial- al Parlament Europeu. "El deure de les administracions és que el català no sigui mai una llengua minoritzada, com ho fou en règims passats fruit d'una persecució política. El català, com la resta de llengües d'Espanya, ha de conservar el llegat històric, la riquesa dialectal i, especialment, la capacitat de cohesió i de contribució al progrés social", destacava el document del juliol del 2022.