24
de maig
de
2022, 19:55
Actualitzat:
21:37h
Després de dos mesos de negociació intensa, ERC, Junts, PSC i comuns han refet el consens al Parlament al voltant del català i la immersió. Ho han fet amb un altre instrument legislatiu, però amb un contingut similar al que es va acordar el 24 de març i que implicava una modificació de la llei de política lingüística. L'eina ara és una llei ad hoc, entrada a registre aquest dimarts a la tarda -24 de maig- i que s'aprovarà per àmplia majoria al ple d'aquesta setmana. El text estableix que el català és la llengua vehicular i el castellà, llengua "d'ús curricular", i posa l'accent en els projectes lingüístics dels centres. El text signat pels quatre partits, però, no varia substancialment en relació a l'acord inicial.
El proper pas serà aprovar un decret llei per reforçar la protecció del model d'escola catalana davant l'ofensiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si la llei ad hoc es pilota des del Parlament, la via del decret s'ha treballat al Govern. ERC no l'ha volguda tirar endavant fins a tenir garantit el suport de Junts a la cambra catalana, com apunten fonts de la negociació. Un cop registrada la proposició de llei, en els pròxims dies s'aprovarà el decret llei i es convalidarà al Parlament. Aquesta eina ha de servir per avaluar i aprovar els projectes lingüístics de cada centre des del Departament d'Educació. Amb aquests dos instruments, es vol donar resposta a la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles. El termini fixat pel TSJC expira el 31 de maig.
La proposició de llei avalada pels quatre grups parlamentaris, de sis pàgines, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en el sistema educatiu.
Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global i integrador. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació.
En l'actual context, la resposta del Parlament pot no ser prou efectiva per frenar els jutges. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident Jordi Puigneró han comparegut per fer balanç del primer any del seu Govern sense poder lluir un consens per a la defensa del català a l'escola i sense poder exhibir el paraigua legal complet per respondre a la sentència que imposa un 25% de castellà a l'escola. Els dos dirigents han donat per fet que l'entesa al Parlament era a tocar i que això permetria també aprovar el decret llei per protegir els docents, però han admès que la resposta política "no garanteix al 100%" que el TSJC aturi la seva ofensiva per imposar el 25% de castellà a les escoles.
Els partits celebren l'acord: "Hem refet el consens"
ERC ha aplaudit l'acord a quatre que ha de permetre protegir el model d'escola catalana i donar cobertura a les escoles. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha detallat que hi haurà dues eines per blindar la immersió. La primera és la llei ad hoc al Parlament, ja registrada, i la segona, un decret llei que aprovarà el Govern. Vilalta ha volgut remarcar que la proposició de llei no estableix el castellà com a llengua vehicular sinó que la seva presència, com la de català, es determinarà en funció dels projectes lingüístics i seguint criteris pedagògics. "El model no s'ha de basar en percentatges, i això ho hem aconseguit", ha reblat.
Junts ha remarcat que amb el nou acord es deixa clar que el català és la llengua vehicular a l'escola i l'ús de llengües als centres es farà seguint criteris pedagògics. La portaveu, Mònica Sales, ha apuntat que amb aquesta llei ad hoc i amb el decret llei del Govern es pot donar resposta a l'ofensiva dels jutges i ha assegurat que el castellà "és llengua d'aprenentatge però en cap cas és llengua vehicular". "No entenem el text com un acatament de la sentència, si no com una resposta per protegir el model d'escola catalana", ha reblat la portaveu. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha assegurat que la llei no implica més presència del castellà a les aules.
La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha dit que l'acord recull els objectius dels socialistes que ja es van plantejar en l'acord de modificació de la llei de política lingüística. "El català ha de ser centre de gravetat, el castellà llengua d'aprenentatge i s'han de complir les sentències", ha resumint Romero. Malgrat els matisos de cada partit, ha dit, s'ha prioritzat el consens. Els socialistes remarquen que s'ha "canviat l'instrument" respecte la proposta de modificació de política lingüística però que el contingut és "bastant el mateix" que el que es va acordar el 24 de març. El castellà passa a ser llengua vehicular? "Si es diu que el castellà és d'ús curricular és que es pot incloure al currículum, això vol dir que podem utilitzar-la en altres matèries i això és la vehicularitat", ha dit.
El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha celebrat que l'acord i ha dit que "enriqueix" l'acord inicial. En aquestes setmanes de negociacions, Cid ha dit que s'ha escoltat la comunitat educativa i s'ha definit que els criteris pedagògics han de primer peer decidir com s'ha de combinar la presència de les llengües oficials. L'acord "permet blindar el català a l'escola i situa la immersió lluny d'ingerències judicials", amb "garanties jurídiques".
La CUP se'n desmarca
La diputada de la CUP Laia Estrada ha avisat que l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns per donar resposta a la sentència manté el castellà com a llengua vehicular a l'escola catalana. Els cupaires no formen part de les negociacions que s'estan duent a terme, però sí que se'ls traslladen els diferents documents que es van treballant. En la darrera versió que han rebut, ha dit Estrada, el castellà encara s'inclou com a llengua vehicular. "Quan es parla del castellà com a llengua curricular ja s'està posant de manifest que el català no és l'única llengua vehicular", ha afirmat la diputada pocs minuts abans que es tanqués l'acord. La CUP no veu diferències significatives entre l'acord que s'està treballant ara i el que es va assolir al març.
El proper pas serà aprovar un decret llei per reforçar la protecció del model d'escola catalana davant l'ofensiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si la llei ad hoc es pilota des del Parlament, la via del decret s'ha treballat al Govern. ERC no l'ha volguda tirar endavant fins a tenir garantit el suport de Junts a la cambra catalana, com apunten fonts de la negociació. Un cop registrada la proposició de llei, en els pròxims dies s'aprovarà el decret llei i es convalidarà al Parlament. Aquesta eina ha de servir per avaluar i aprovar els projectes lingüístics de cada centre des del Departament d'Educació. Amb aquests dos instruments, es vol donar resposta a la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles. El termini fixat pel TSJC expira el 31 de maig.
La proposició de llei avalada pels quatre grups parlamentaris, de sis pàgines, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en el sistema educatiu.
Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global i integrador. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació.
En l'actual context, la resposta del Parlament pot no ser prou efectiva per frenar els jutges. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident Jordi Puigneró han comparegut per fer balanç del primer any del seu Govern sense poder lluir un consens per a la defensa del català a l'escola i sense poder exhibir el paraigua legal complet per respondre a la sentència que imposa un 25% de castellà a l'escola. Els dos dirigents han donat per fet que l'entesa al Parlament era a tocar i que això permetria també aprovar el decret llei per protegir els docents, però han admès que la resposta política "no garanteix al 100%" que el TSJC aturi la seva ofensiva per imposar el 25% de castellà a les escoles.
Els partits celebren l'acord: "Hem refet el consens"
ERC ha aplaudit l'acord a quatre que ha de permetre protegir el model d'escola catalana i donar cobertura a les escoles. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha detallat que hi haurà dues eines per blindar la immersió. La primera és la llei ad hoc al Parlament, ja registrada, i la segona, un decret llei que aprovarà el Govern. Vilalta ha volgut remarcar que la proposició de llei no estableix el castellà com a llengua vehicular sinó que la seva presència, com la de català, es determinarà en funció dels projectes lingüístics i seguint criteris pedagògics. "El model no s'ha de basar en percentatges, i això ho hem aconseguit", ha reblat.
Junts ha remarcat que amb el nou acord es deixa clar que el català és la llengua vehicular a l'escola i l'ús de llengües als centres es farà seguint criteris pedagògics. La portaveu, Mònica Sales, ha apuntat que amb aquesta llei ad hoc i amb el decret llei del Govern es pot donar resposta a l'ofensiva dels jutges i ha assegurat que el castellà "és llengua d'aprenentatge però en cap cas és llengua vehicular". "No entenem el text com un acatament de la sentència, si no com una resposta per protegir el model d'escola catalana", ha reblat la portaveu. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha assegurat que la llei no implica més presència del castellà a les aules.
La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha dit que l'acord recull els objectius dels socialistes que ja es van plantejar en l'acord de modificació de la llei de política lingüística. "El català ha de ser centre de gravetat, el castellà llengua d'aprenentatge i s'han de complir les sentències", ha resumint Romero. Malgrat els matisos de cada partit, ha dit, s'ha prioritzat el consens. Els socialistes remarquen que s'ha "canviat l'instrument" respecte la proposta de modificació de política lingüística però que el contingut és "bastant el mateix" que el que es va acordar el 24 de març. El castellà passa a ser llengua vehicular? "Si es diu que el castellà és d'ús curricular és que es pot incloure al currículum, això vol dir que podem utilitzar-la en altres matèries i això és la vehicularitat", ha dit.
El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha celebrat que l'acord i ha dit que "enriqueix" l'acord inicial. En aquestes setmanes de negociacions, Cid ha dit que s'ha escoltat la comunitat educativa i s'ha definit que els criteris pedagògics han de primer peer decidir com s'ha de combinar la presència de les llengües oficials. L'acord "permet blindar el català a l'escola i situa la immersió lluny d'ingerències judicials", amb "garanties jurídiques".
La CUP se'n desmarca
La diputada de la CUP Laia Estrada ha avisat que l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns per donar resposta a la sentència manté el castellà com a llengua vehicular a l'escola catalana. Els cupaires no formen part de les negociacions que s'estan duent a terme, però sí que se'ls traslladen els diferents documents que es van treballant. En la darrera versió que han rebut, ha dit Estrada, el castellà encara s'inclou com a llengua vehicular. "Quan es parla del castellà com a llengua curricular ja s'està posant de manifest que el català no és l'única llengua vehicular", ha afirmat la diputada pocs minuts abans que es tanqués l'acord. La CUP no veu diferències significatives entre l'acord que s'està treballant ara i el que es va assolir al març.