30
d'agost
del
2023
Actualitzat
a les
20:17h
L'encontre entre el líder socialista i president en funcions, Pedro Sánchez, i el candidat del PP a la investidura, Alberto Núñez Feijóo, celebrat aquest dimecres al Congrés, ha acabat sense sorpreses, però amb la percepció que dirigent popular s'està debilitant camí del ple d'investidura del setembre. El líder conservador no ha pogut convèncer Sánchez d'acceptar la seva proposta: investir-lo per a una legislatura de dos anys en la qual es tancarien sis pactes d'Estat i s'impediria que les forces independentistes condicionessin la política espanyola.
Sánchez li ha dit de seguida que no podia acceptar l'oferta i li ha proposat que acordin la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que resta pendent des de fa més de quatre anys. "Si vol pactes d'Estat, el primer és complir amb la Constitució", ha asseverat després Pilar Alegría, la portaveu de l'executiva socialista, convocada per Sánchez per analitzar la trobada amb Feijóo. Des de Ferraz, els socialistes constaten que Feijóo "té 172 diputats per a la investidura i no en tindrà cap més".
Des dels rengles socialistes, repeteixen i subratllen que les urnes del 23-J no van poder ser més clares i van rebutjar "derogar el sanchisme". La investidura de Feijóo només pot ser "fallida" i la iniciativa del polític gallec de demanar al rei de ser candidat obeeix, segons Ferraz, a l'objectiu descarnat de "salvar la seva pell". Des del PSOE també s'ha criticat durament el llarg període de temps -un mes- que Feijóo va reclamar a la presidenta del Congrés, Francina Armengol.
Després de trobar-se amb Sánchez, Feijóo s'ha fet fort en el relat que "el PP ha guanyat les eleccions", reclamant al PSOE que li deixi pas per a una legislatura de només dos anys. Una proposta sorprenent, que ha evidenciat la imatge de feblesa política del líder conservador. La crua realitat de l'aritmètica no avala les pretensions del dirigent conservador. En efecte, el candidat del PP disposa de 172 diputats (la suma de PP, Vox, UPN i Coalició Canària) i fa curt per arribar als 176 de la majoria absoluta o, si més no, de disposar de més vots favorables que contraris.
En l'actuació del PP des de les eleccions no s'ha produït cap gir en el fons del seu discurs, més enllà d'aparents moviments d'aproximació a PNB i Junts. Aparents tan sols, ni que sigui amb declaracions sorprenents com les d'Esteban González Pons a l'assegurar que "la legalitat i tradició de Junts no estan en dubte". Perquè si realment Génova es plantegés un possible acord amb aquestes formacions, seria incomprensible que s'haguessin posicionat de forma tan vehement en contra dels grups parlamentaris de PNB i Junts, als quals han qualificat de frau de llei i tenen suspesos al Senat, on el PP té majoria absoluta.
"No vull ser president a costa de la igualtat de tots els espanyols". Aquesta ha estat una de les idees centrals del discurs de Feijóo. El màxim dirigent de la dreta espanyola ha parlat del "moment històric" que, a parer seu, viu l'Estat: Espanya pot ser governada "pels qui respecten la Constitució o pels que no ho fan". De fet, en l'acord que ha presentat a Sánchez la defensa de la "integritat territorial" d'Espanya figura com el segon de deu punts. El primer és el de fer-lo a ell president.
Per Feijóo, cal triar entre un Sánchez que està disposat a pactar el que calgui amb els independentistes i un PP que és l'única força que pot preservar la "igualtat" entre tots els espanyols. Perquè l'aliança del PSOE de Sánchez i els nacionalismes perifèrics es traduiria, segons ha dit, en cedir al "xantatge permanent d'aquells que busquen privilegis particulars en perjudici de la gran majoria dels espanyols".
Si les eleccions del 23-J van mostrar que el bloc conservador PP-Vox no disposa de majoria, això no ha mogut ni un mil·límetre el discurs del PP en defensa d'un model d'estat unitari en què "la nació" -com apareix en la proposta d'acord de Feijóo- només pot ser una i tota concessió a les altres nacionalitats -reconegudes a la Constitució- es combat com un mal en ell mateix. D'aquí hi ha un pas tan sols per tornar a insinuar una possible il·legitimitat del govern que pugui formar Sánchez. Segons el principal partit de la dreta espanyola, l'única idea legítima d'Espanya és la seva.
L'evolució del PP a l'oposició en cas que Sánchez aconsegueixi finalment la investidura serà interessant de seguir. S'obrirà un debat ideològic sobre la concepció d'Espanya que té el PP, avui dia encara definida per l'aznarisme? Fins ara, no hi ha cap canvi en aquest sentit a l'horitzó i tot són incògnites. El que sí que sabem, de moment, és que Feijóo té pel davant un mes complicat. I que se li farà molt llarg.
Sánchez li ha dit de seguida que no podia acceptar l'oferta i li ha proposat que acordin la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que resta pendent des de fa més de quatre anys. "Si vol pactes d'Estat, el primer és complir amb la Constitució", ha asseverat després Pilar Alegría, la portaveu de l'executiva socialista, convocada per Sánchez per analitzar la trobada amb Feijóo. Des de Ferraz, els socialistes constaten que Feijóo "té 172 diputats per a la investidura i no en tindrà cap més".
Des dels rengles socialistes, repeteixen i subratllen que les urnes del 23-J no van poder ser més clares i van rebutjar "derogar el sanchisme". La investidura de Feijóo només pot ser "fallida" i la iniciativa del polític gallec de demanar al rei de ser candidat obeeix, segons Ferraz, a l'objectiu descarnat de "salvar la seva pell". Des del PSOE també s'ha criticat durament el llarg període de temps -un mes- que Feijóo va reclamar a la presidenta del Congrés, Francina Armengol.
Després de trobar-se amb Sánchez, Feijóo s'ha fet fort en el relat que "el PP ha guanyat les eleccions", reclamant al PSOE que li deixi pas per a una legislatura de només dos anys. Una proposta sorprenent, que ha evidenciat la imatge de feblesa política del líder conservador. La crua realitat de l'aritmètica no avala les pretensions del dirigent conservador. En efecte, el candidat del PP disposa de 172 diputats (la suma de PP, Vox, UPN i Coalició Canària) i fa curt per arribar als 176 de la majoria absoluta o, si més no, de disposar de més vots favorables que contraris.
En l'actuació del PP des de les eleccions no s'ha produït cap gir en el fons del seu discurs, més enllà d'aparents moviments d'aproximació a PNB i Junts. Aparents tan sols, ni que sigui amb declaracions sorprenents com les d'Esteban González Pons a l'assegurar que "la legalitat i tradició de Junts no estan en dubte". Perquè si realment Génova es plantegés un possible acord amb aquestes formacions, seria incomprensible que s'haguessin posicionat de forma tan vehement en contra dels grups parlamentaris de PNB i Junts, als quals han qualificat de frau de llei i tenen suspesos al Senat, on el PP té majoria absoluta.
Enrocat en una idea d'Espanya
"No vull ser president a costa de la igualtat de tots els espanyols". Aquesta ha estat una de les idees centrals del discurs de Feijóo. El màxim dirigent de la dreta espanyola ha parlat del "moment històric" que, a parer seu, viu l'Estat: Espanya pot ser governada "pels qui respecten la Constitució o pels que no ho fan". De fet, en l'acord que ha presentat a Sánchez la defensa de la "integritat territorial" d'Espanya figura com el segon de deu punts. El primer és el de fer-lo a ell president. Per Feijóo, cal triar entre un Sánchez que està disposat a pactar el que calgui amb els independentistes i un PP que és l'única força que pot preservar la "igualtat" entre tots els espanyols. Perquè l'aliança del PSOE de Sánchez i els nacionalismes perifèrics es traduiria, segons ha dit, en cedir al "xantatge permanent d'aquells que busquen privilegis particulars en perjudici de la gran majoria dels espanyols".
Si les eleccions del 23-J van mostrar que el bloc conservador PP-Vox no disposa de majoria, això no ha mogut ni un mil·límetre el discurs del PP en defensa d'un model d'estat unitari en què "la nació" -com apareix en la proposta d'acord de Feijóo- només pot ser una i tota concessió a les altres nacionalitats -reconegudes a la Constitució- es combat com un mal en ell mateix. D'aquí hi ha un pas tan sols per tornar a insinuar una possible il·legitimitat del govern que pugui formar Sánchez. Segons el principal partit de la dreta espanyola, l'única idea legítima d'Espanya és la seva.
L'evolució del PP a l'oposició en cas que Sánchez aconsegueixi finalment la investidura serà interessant de seguir. S'obrirà un debat ideològic sobre la concepció d'Espanya que té el PP, avui dia encara definida per l'aznarisme? Fins ara, no hi ha cap canvi en aquest sentit a l'horitzó i tot són incògnites. El que sí que sabem, de moment, és que Feijóo té pel davant un mes complicat. I que se li farà molt llarg.