30
d'agost
de
2023, 11:26
Actualitzat:
12:37h
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s'han vist finalment les cares aquest dimecres, per primer cop després de les eleccions del 23-J. Un contacte, escassament d'una hora, que s'ha produït al Congrés quan falta menys d'un mes per a la primera sessió del debat d'investidura del líder del PP, programat per al 26 de setembre. Tots dos juguen una partida llarga en què volen falcar els respectius discursos. Per a Feijóo, es tracta d'escenificar que el PP és la primera força i que tota alternativa a un govern liderat pel gallec té quelcom d'anomalia. Sánchez li ha proposta al dirigent popular reformar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) abans que acabi l'any mentre que Feijóo a plantejat al president espanyol un acord per a una legislatura de dos anys.
Després del consell de ministres d'aquest dimarts, el govern espanyol ha etzibat al dirigent conservador que la seva marxa cap a la Moncloa és només una il·lusió i que amb el seu intent "menteix i fa perdre el temps a Espanya". A la Moncloa es mostren convençuts que Feijóo no va enlloc i que tenen a tocar la revàlida de la presidència. Això és el que es trobaran damunt la taula tots dos dirigents en la que és la seva tercera trobada com a líders dels seus respectius partits.
"Només té 172 escons". La ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, furgava en les últimes hores en els suports insuficients del líder del PP de cara a la investidura. La situació no deixa de ser paradoxal. Feijóo, que va guanyar l'escrutini dels comicis del 23-J, no en té prou amb els vots del seu partit, Vox, UPN i Coalició Canària, i necessita del suport o l'abstenció de PNB i Junts. Sánchez, en canvi, es troba en una posició que, si de sortida és més dolenta (153 escons entre PSOE i Sumar), ofereix millors perspectives. Per això la portaveu de l'executiu també deia això: "El govern no té ara majoria però sí la capacitat de treballar per tenir-la".
Quan el portaveu del PP, Borja Sémper, va anunciar dilluns que Feijóo demanaria una trobada amb Sánchez, va recórrer a dues expressions: "moderació" i "fugir d'extremismes". La direcció conservadora sol administrar elevades dosis de confrontació ("derogar el sanchisme") amb curioses apel·lacions a la moderació. Fa uns dies, el mateix Sémper insinuava l'obertura del PP a rebre possibles vots de diputats socialistes desertors. Unes paraules que aquest dimarts ha matisat. Els missatges de suposada moderació, però, entren en contradicció flagrant quan el PP només és capaç de sumar amb Vox, amb qui governa diverses autonomies.
L'encontre entre Sánchez i Feijóo suposarà, ni que sigui tan sols formal, una represa de la relació institucional entre les dues principals formacions estatals. Però caldrà veure si va més enllà d'una imatge efímera. A Génova repeteixen aquests dies el concepte de "normalitat" i convoquen a la institucionalitat. Però si hem de fer cas dels fets i no de les paraules, el PP ha apostat per la màxima polarització en la política espanyola i això s'ha plasmat en el bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), pendent des de fa més de quatre anys i on el sector conservador conserva una majoria.
Els líders del PSOE i del PP es trobaran mentre pugnen per obtenir el suport de partits sobiranistes. Feijóo sap que només pot assolir la Moncloa amb el suport de PNB i Junts, o si més no amb la seva abstenció. A Génova fan malabarismes aquests dies per assajar alguna aproximació al partit de Carles Puigdemont sense passar per Waterloo, una filigrana impossible. "Parlar no és cedir", repeteixen els altaveus de Génova. "Conversar amb el grup parlamentari de Junts no és anar a Waterloo", repetia Sémper, alhora que mostra un Sánchez "disposat a tot" per ser president.
El líder socialista, per la seva banda, juga amb més temps quan s'escola el mes de Feijóo cap a la investidura que no serà, i mentre l'amnistia se situa enmig de les converses. Pel PP, l'amnistia és una línia vermella. I és que pels de Feijóo, una cosa és parlar amb Junts i l'altra és que Sánchez parli amb Junts.
Qui sí que té clar que no interlocutarà amb Feijóo és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, malgrat que el PP vol incloure els presidents de comunitats en la ronda de contactes de cara a la investidura. Aquest dimarts, el Govern ha assenyalat que no s'ha rebut cap petició formal de trobada, però que aquesta ni es planteja. Avui, també el lehendakari Íñigo Urkullu ha manifestat que no es reunirà amb Feijóo perquè els contactes s'han de fer amb els partits.
Poc marge de maniobra té el rei en un escaquer tan complex com l'actual, però el de designar el candidat a la investidura és dels pocs àmbits en què disposa d'un espai de discrecionalitat. Tenia alternativa el cap de l'estat per negar a Feijóo el dret a intentar la seva investidura? Davant un líder del PP amb 172 vots segurs i la quasi impossibilitat de sumar-ne més, hi havia un Sánchez amb 153 i algunes opcions de victòria. Felip VI ha optat per l'opció més conservadora, en tots els sentits. Al fer-ho, ha nodrit el relat sobre la llista més votada enarborat pel PP. Però al capdavall, la decisió reial pot haver donat a Sánchez un temps preciós per treballar els seus suports.
Felip VI ja va haver de fer equilibris amb motiu de les eleccions del 2015, quan Mariano Rajoy, tot i quedar primer, es va negar a anar a la investidura al no disposar de prou suports. Un camí curiosament oposat al de Feijóo. Aleshores, el monarca va acabar donant una opció a un Sánchez que va reclamar intentar la investidura, en aquest cas amb el suport de Ciutadans, però sense ser elegit. Un escenari que ara sembla llunyà, però que estava, tant com ara, condicionat per la situació política a Catalunya.
Després del consell de ministres d'aquest dimarts, el govern espanyol ha etzibat al dirigent conservador que la seva marxa cap a la Moncloa és només una il·lusió i que amb el seu intent "menteix i fa perdre el temps a Espanya". A la Moncloa es mostren convençuts que Feijóo no va enlloc i que tenen a tocar la revàlida de la presidència. Això és el que es trobaran damunt la taula tots dos dirigents en la que és la seva tercera trobada com a líders dels seus respectius partits.
Una aritmètica endimoniada
"Només té 172 escons". La ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, furgava en les últimes hores en els suports insuficients del líder del PP de cara a la investidura. La situació no deixa de ser paradoxal. Feijóo, que va guanyar l'escrutini dels comicis del 23-J, no en té prou amb els vots del seu partit, Vox, UPN i Coalició Canària, i necessita del suport o l'abstenció de PNB i Junts. Sánchez, en canvi, es troba en una posició que, si de sortida és més dolenta (153 escons entre PSOE i Sumar), ofereix millors perspectives. Per això la portaveu de l'executiu també deia això: "El govern no té ara majoria però sí la capacitat de treballar per tenir-la".
El miratge de la moderació
Quan el portaveu del PP, Borja Sémper, va anunciar dilluns que Feijóo demanaria una trobada amb Sánchez, va recórrer a dues expressions: "moderació" i "fugir d'extremismes". La direcció conservadora sol administrar elevades dosis de confrontació ("derogar el sanchisme") amb curioses apel·lacions a la moderació. Fa uns dies, el mateix Sémper insinuava l'obertura del PP a rebre possibles vots de diputats socialistes desertors. Unes paraules que aquest dimarts ha matisat. Els missatges de suposada moderació, però, entren en contradicció flagrant quan el PP només és capaç de sumar amb Vox, amb qui governa diverses autonomies.
La represa de la "normalitat" institucional?
L'encontre entre Sánchez i Feijóo suposarà, ni que sigui tan sols formal, una represa de la relació institucional entre les dues principals formacions estatals. Però caldrà veure si va més enllà d'una imatge efímera. A Génova repeteixen aquests dies el concepte de "normalitat" i convoquen a la institucionalitat. Però si hem de fer cas dels fets i no de les paraules, el PP ha apostat per la màxima polarització en la política espanyola i això s'ha plasmat en el bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), pendent des de fa més de quatre anys i on el sector conservador conserva una majoria.
La pugna pels vots independentistes
Els líders del PSOE i del PP es trobaran mentre pugnen per obtenir el suport de partits sobiranistes. Feijóo sap que només pot assolir la Moncloa amb el suport de PNB i Junts, o si més no amb la seva abstenció. A Génova fan malabarismes aquests dies per assajar alguna aproximació al partit de Carles Puigdemont sense passar per Waterloo, una filigrana impossible. "Parlar no és cedir", repeteixen els altaveus de Génova. "Conversar amb el grup parlamentari de Junts no és anar a Waterloo", repetia Sémper, alhora que mostra un Sánchez "disposat a tot" per ser president.El líder socialista, per la seva banda, juga amb més temps quan s'escola el mes de Feijóo cap a la investidura que no serà, i mentre l'amnistia se situa enmig de les converses. Pel PP, l'amnistia és una línia vermella. I és que pels de Feijóo, una cosa és parlar amb Junts i l'altra és que Sánchez parli amb Junts.
Qui sí que té clar que no interlocutarà amb Feijóo és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, malgrat que el PP vol incloure els presidents de comunitats en la ronda de contactes de cara a la investidura. Aquest dimarts, el Govern ha assenyalat que no s'ha rebut cap petició formal de trobada, però que aquesta ni es planteja. Avui, també el lehendakari Íñigo Urkullu ha manifestat que no es reunirà amb Feijóo perquè els contactes s'han de fer amb els partits.
Un pols davant del rei
Poc marge de maniobra té el rei en un escaquer tan complex com l'actual, però el de designar el candidat a la investidura és dels pocs àmbits en què disposa d'un espai de discrecionalitat. Tenia alternativa el cap de l'estat per negar a Feijóo el dret a intentar la seva investidura? Davant un líder del PP amb 172 vots segurs i la quasi impossibilitat de sumar-ne més, hi havia un Sánchez amb 153 i algunes opcions de victòria. Felip VI ha optat per l'opció més conservadora, en tots els sentits. Al fer-ho, ha nodrit el relat sobre la llista més votada enarborat pel PP. Però al capdavall, la decisió reial pot haver donat a Sánchez un temps preciós per treballar els seus suports.Felip VI ja va haver de fer equilibris amb motiu de les eleccions del 2015, quan Mariano Rajoy, tot i quedar primer, es va negar a anar a la investidura al no disposar de prou suports. Un camí curiosament oposat al de Feijóo. Aleshores, el monarca va acabar donant una opció a un Sánchez que va reclamar intentar la investidura, en aquest cas amb el suport de Ciutadans, però sense ser elegit. Un escenari que ara sembla llunyà, però que estava, tant com ara, condicionat per la situació política a Catalunya.