La setmana més complicada de Quim Torra

"Jo vinc de l'independentisme de base. Durant deu anys he estat treballant en organitzacions com Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Els meus amics, la meva família, participen en aquestes organitzacions i en els CDR. I com que vinc d'aquest món, sí que crec que aquest moviment ha anat de baix a dalt. No s'ha creat des d’un despatx, o des d'un laboratori. Fins que Espanya no s'adoni que la ciutadania està empenyent el procés, probablement no s'adoni de la força que té el moviment independentista, que surt del poble. Després de tots aquests mesos, surt reforçat de la presó, de l'exili. Ara el moviment és més madur, més fort, sap el sacrifici que comporta la llibertat. I això ens situa a tots en un altre escenari".

La reflexió, literal, la va pronunciar aquest divendres Quim Torra. Al seu costat hi tenia el vicepresident Pere Aragonès, amb qui va fer una compareixença per exhibir unitat -almenys fins a les sentències del Tribunal Suprem- i allunyar l'horitzó d'unes eleccions anticipades. Aquesta intervenció defineix el to de la seva presidència: és un activista que, de sobte, s'ha trobat assegut en la cadira més poderosa del país en el moment més complex de la història recent. La setmana ha estat, de llarg, la més complicada per al president de la Generalitat des que va assumir el càrrec, amb una commemoració polèmica de l'1-O, un ultimàtum fallit -però encara vigent- a Pedro Sánchez pel referèndum i un divorci sense pal·liatius entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC al Parlament que ha portat la legislatura al límit.

Per si no fos suficient, l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha reafirmat el seu ultimàtum pel Govern de Torra i els partits independentistes: o s'implementa la República i es desobeïx o calen dimissions. La data màxima: el 21 de desembre. "Qui no es vegi amb cor de seguir que faci un pas al costat", ha sentenciat Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, aquest dissabte a la tarda.

Dilluns: suport als CDR

Van ser poques paraules, però rellevants. Just pujar a l'escenari situat davant del pavelló de Sant Julià de Ramis, Torra va pronunciar una frase -"amics dels CDR, que apreteu i feu bé d'apretar"- que el va perseguir durant tota la jornada. Sobretot perquè en aquell moment els comitès de defensa de la República ja estaven actuant arreu del país, tallant vies de transport o bé actuant contra emblemes del poder econòmic a Barcelona. Des del primer moment l'oposició constitucionalista -especialment Ciutadans i PP- van sortir en tromba per denunciar les activitats dels "comandos separatistes", en un intent d'equiparar-los amb la violència d'ETA. El problema es va fer gran al vespre, en la manifestació davant del Parlament.

Torra va ser l'encarregat d'autoritzar que la marxa arribés fins a la cambra catalana, tal com va informar NacióDigital. El to de la manifestació, crític amb el Govern i amb crits a favor de la dimissió del president, va consternar el dirigent de JxCat, que es va voler acostar a parlar amb alguns dels concentrats. Un cop va marxar van començar aldarulls protagonitzats per algun dels manifestants, que van intentar entrar a la cambra catalana. El dispositiu dels Mossos ha causat crítiques internes -per poc preparat o per massa contundent, en funció de qui el valori- i ha posat Miquel Buch, conseller d'Interior, al centre del debat. La CUP n'ha demanat la dimissió i el Parlament el podria reprovar dimarts vinent.

Dimarts: ultimàtum a Sánchez

El president de la Generalitat, encara tocat per les imatges de la nit anterior, es va reunir a Palau amb el nucli de confiança del Govern i del seu entorn més immediat per preparar la intervenció que faria en l'obertura del debat de política general. Es van prendre dues decisions. La primera, fer "autocrítica" dels aldarulls amb els quals va acabar la commemoració de l'1-O. La segona, situar un termini límit a Pedro Sánchez perquè posés damunt la taula una oferta política que reconegui el dret a l'autodeterminació. Torra era partidari que la data fos restrictiva -mitjans d'octubre-, però després de tractar-ho amb les persones amb qui estava reunit -entre les quals Aragonès-, es va allargar al novembre.

Fonts presidencials transmeten aquesta versió, però des d'ERC s'insisteix que l'ultimàtum no es va pactar fins a l'ultima lletra. El desconeixien, també, bona part dels grups parlamentaris independentistes al Congrés dels Diputats. Gabriel Rufián, l'endemà, va dir que terminis com aquest "els carrega el diable", mentre que Feliu Guillaumes, del PDECat, insistia que forçar eleccions espanyoles no serviria de res. En tot cas, però, l'ultimàtum va posar de manifest que l'independentisme no té una estratègia unitària, i va ser rebutjat ràpidament per la portaveu del govern espanyol, María Jesús Celaá. Malgrat això, el president manté que és vigent, tot i que en la compareixença de divendres no va ser tan contundent en les formes.

Dimecres: sense terminis

El discurs de Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, va servir per constatar les diferències estratègiques entre els socis de Govern. Davant d'un Estat que es nega a negociar i avançar, va indicar, cal "avançar fins a assolir-ho i no prometre fum". "Qui prometi dreceres enganya o és ingenu", va indicar Sabrià. La CUP va fer una esmena a la totalitat al discurs de Torra, que els va demanar unitat perquè el projecte independentista -com ja defensava quan era negociador als inicis de la legislatura- requereix "tots els diputats". Si en algun moment no es veu amb cor de seguir endavant amb el mandat de l'1-O i la consecució de la República, va indicar, deixaria el càrrec de president. En alguns cercles governamentals i parlamentaris s'ha insinuat, al llarg de la setmana, que hauria meditat la convocatòria d'eleccions anticipades.

Mentrestant, però, el debat de política general seguia endavant amb la presentació de les propostes de resolució. Les pactades entre JxCat i ERC no contenien l'ultimàtum cap a Sánchez perquè, segons la versió oficial, no volien "interferir" en la feina dels grups parlamentaris a Madrid. Torra va aprofitar la tarda de dimecres per reunir-se amb David Bonvehí i Míriam Nogueras, president i vicepresidenta del PDECat, per explicar-los en directe els termes de l'ultimàtum a Sánchez. El contingut de la carta al líder del PSOE tampoc va incloure l'ultimàtum perquè, segons l'entorn de Palau, "la missiva era per demanar formalment la reunió". La Moncloa no considera que sigui el millor moment per celebrar-la.

Dijous: divorci al Parlament

A les dotze del migdia havia de començar la votació de les propostes de resolució, però no va arribar a arrencar. La discussió per la designació de substituts o delegació de vot dels diputats processats va tenir un component tècnic, però va ser essencialment política. La tensió larvada durant mesos -que havia de quedar resolta en un sopar a la Casa dels Canonges el 24 de setembre, on es va arribar a una entesa finalment inaplicada- es va materialitzar des de primera hora i es van haver d'activar tots els bombers per apagar el foc. El despatx del president de la Generalitat va acollir una cimera al més alt nivell amb Aragonès, Ernest Maragall i Sabrià per la banda republicana i Artadi, Batet i Josep Costa, per la de JxCat. L'acord arriba ja a la tarda: Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez van entrar escrits individuals per delegar el vot, com demanava Torrent al matí.

Els encarregats d'anunciar l'entesa van ser Sabrià i Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat. Un grup en el qual la situació dels processats va obrir esquerdes, perquè hi havia un sector dels diputats que preferia entrar un escrit de designació de substitut que no pas la delegació de vot. Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa, va escriure esborranys per designar substituts de Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez, però Costa -ben connectat amb el president a l'exili- els va aturar. Cap al tard es va haver de suspendre el debat de política general fins la setmana vinent, però als despatxos l'activitat seguia bullint. Torra, Aragonès, Artadi i Maragall es van reunir fins a la nit per començar a treballar en una resolució convincent del divorci que permetés allunyar el final de la legislatura.

Divendres: reconciliació fins a les sentències

A partir de les deu del matí, hora oficial, Torra i Aragonès es van reunir a la sala Torres García, un dels espais de treball del president. La voluntat era la d'escenificar que l'executiu es mantenia unit a pesar de les diferències entre grups parlamentaris, on el dia a dia ha ocasionat tensions des del principi de la legislatura, especialment quan Torrent va decidir suspendre la investidura de Puigdemont. Un fet que, a les files de JxCat, sempre es recorda quan es tracta de criticar la feina del president del Parlament. Els republicans, en canvi, sostenen que és la coalició a cavall de Waterloo i Palau qui té Torrent "en el punt de mira" perquè el consideren un "actiu electoral". Torra i Aragonès es van intentar aïllar del clima de retrets i, amb la companyia d'altres membres del Govern, van mirar de conjurar-se.

En una compareixença a la Galeria Gòtica, els dos dirigents van voler deixar clar que la legislatura s'allargarà fins que arribin les sentències contra la cúpula del procés, i que s'intentaria millorar la coordinació entre formacions per tal de trobar una unitat estratègica. "El problema és que, sense l'horitzó de les condemnes, no hi ha més rumb", sosté un alt dirigent governamental consultat. La Moncloa, a banda, ja està avisant que qualsevol acció parlamentària que contradigui la Constitució tindrà "conseqüències".

Torra es troba davant d'un escenari complex: recosir el Govern, promoure un millor clima entre JxCat i ERC al Parlament, gestionar el procés entre el carrer -en part, encès- i Palau i atendre el diàleg amb Madrid després del fracàs de l'ultimàtum amb Pedro Sánchez. Tasques que no són senzilles i que se sumen a la presó, l'exili i la dificultat d'aprovar els pressupostos.