La paròdia política és un gènere que ha evidenciat un gran èxit amb "Polònia". Aquest fet, unit a que l'humor és una eina de crítica elegant i exitosa des de temps immemorials, ha estat aprofitat per ERC en aquesta campanya del 21-D amb la publicació d'una desena de vídeos on una actriu simbolitza una votant republicana que conversa amb un simpatitzant dels "comuns", una del PSC o un de la dreta unionista de PP o Cs -i els ridiculitza-.

La caricatura i el recull de tòpics serveixen per atacar aquelles formacions que rebutgen el procés cap a la República en uns divertits clips de menys d'un minut en què s'interpreta una breu conversa en què representa que la dona republicana tomba sense massa esforç i de manera planera l'argumentari bàsic dels seus interlocutors. Com en tota bona paròdia, a més, la indumentària és ben al·legòrica: la votant d'ERC porta un jersei groc; el de Podem, un de lila i una barba espessa; la del PSC, un look modern i samarreta vermella; i l'unionista dretà, camisa blava, jersei lligat al coll i clenxa perfecta (aquest era el més fàcil...).

Aquests deu vídeos no han corregut massa, però sí que van fer riure als més de 2.000 assistents al míting central d'ERC mentre dissabte buscaven lloc i esperaven que comencessin els parlaments. Evidentment, ja als agradava veure com una igual desarmava amb aquesta facilitat els seus rivals polítics, per bé que normalment els debats s'allarguen més del que aquestes caricatures representen. Però ja se sap: allò bo, si breu...

En tot cas, els 30 o 40 segons de cada gag permeten als republicans mofar-se dels principals tòpics de les altres formacions. Com el simpatitzant dels "comuns" que vol un referèndum pactat però no sap amb qui, que acusa l'independentisme de no buscar el pacte amb prou força i després critica que s'hagi despertat el feixisme, o que reclama la llibertat pel Sàhara, el Kurdistan i Palestina però, en parlar de Catalunya, deixa de creure en les fronteres i es descriu com a "ciutadà del món".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0MZ2O-iH-VY[/youtube]
O l'unionista dretà que critica la repressió estatal i els presos polítics només quan considera que les exerceix el govern de Veneçuela, o que no troba exemples demostrats d'adoctrinament a les escoles però considera que la punxada d'en Pinxo a en Panxo a la panxa és un cas clar d'"adoctrinament violent".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rJUrA53d45w[/youtube]
O finalment, la simpatitzant socialista que afirma que no cal la independència, ja que ja hi ha forces a l'Estat que defensen la repúbli..., el federalis..., o que asseguran que no investiran Raj..., o que justifica l'anul·lació de l'impost cultural a l'ADSL perquè la Constitució blinda drets però no s'hi "parla d'internet".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=srOEDL-trV0[/youtube]