11
de novembre
de
2016, 21:14
Actualitzat:
13
de novembre,
9:20h
La reforma del Tribunal Constitucional (TC) que li permet suspendre polítics independentistes avalada pel mateix òrgan fa una setmana no ha gaudit del suport unànime dels magistrats. Vuit la van avalar i tres hi van votar en contra formulant vots particulars fets públics aquest divendres. La principal eina del govern de Mariano Rajoy, anunciada en la campanya del 27-S, per judicialitzar el procés independentista català ha topat amb dures crítiques de tres dels seus membres els vots particulars dels quals s'han donat a conèixer aquest divendres.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González Trebijano, afirma que el Tribunal Constitucional ha estat configurat per la mateixa Constitució com un “veritable òrgan jurisdiccional i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions”. El text, també fet públic aquest divendres, assenyala que “permetre suspendre temporalment a un empleat o càrrec públic en l'exercici de les seves funciones no té caràcter punitiu i no suposa cap tipus d'inhabilitació” ja que la el seu objectiu és “garantir el compliment de les resolucions” del mateix tribunal.
L'ala progressista –formada per la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Ré i el català Juan Antonio Xiol (tots ells promoguts al seu dia pel PSOE per al càrrec)- han fet constar, una vegada més, el seu desacord respecte la deriva presa pel màxim intèrpret de la Constitució. No ha estat el cas, en canvi, de la magistrada catalana, Encarna Roca, que tot i ser nomenada el 2012 a proposta del Parlament i després d'un pacte entre el PSOE i CiU, s'ha adherit a l'opinió majoritària. Els magistrats díscols s'han oposat a una atribució que va ser rebuda amb incomoditat pels propis membres del tribunal. En síntesi, aquests són els seus arguments:
La legislació orgànica té límits
Si bé la majoria de membres del TC ha interpretat que la reforma és constitucional en tant que s'ha realitzat d'acord amb el procediment establert a la carta magna espanyola, els magistrats crítics han recordat que en diverses sentències el propi tribunal va establir límits a aquesta via. En aquest sentit, Asúa, que considera que la "sentència no argumentada" suposa una "lamentable abdicació" en l'exercici de la jurisdicció constitucional, defensa que el legislador ha de respectar el model de TC derivat d'una "interpretació conjunta" de la Constitució. Asúa i Valdés Dal-Ré afegeixen que l'alt tribunal està en "una pendent perillosa" en els assumptes autonòmics, d'acord amb el que ve denunciant el Govern i el Parlament.
Valdés Dal-Ré afegeix que el propi tribunal "renuncia" a interpretar de manera sistemàtica la Constitució, és a dir, sense tenir en compte les funcions dels òrgans responsables d'executar les sentències i la resta de tribunals, i que evita tenir en compte el seu encaix en el "model democràtic de l'Estat". Aquest magistrat creu que les facultats que s'atribueixen al TC se superposen a l'article 155 de la carta magna espanyola, que permet suspendre l'autonomia.
Sobre aquest assumpte, Xiol recorda una sentència del TC en què es deia que el legislador espanyol no pot actuar de tal manera que es "col·loqui al mateix pla que el poder constituent". O sigui, que ni el Congrés dels Diputats ni el Senat poden actuar com si reformessin la Constitució.
"Càstig" a càrrecs legitimats per les "urnes"
Els magistrats també critiquen que la reforma atribueix capacitat de sanció al tribunal. "No és funció del Tribunal Constitucional jutjar la conformitat constitucional de les actuacions personals i imposar les corresponents mesures correctores, perquè precisament aquestes són funcions pròpies dels òrgans que integren el Poder Judicial", afirma Asúa.
I conclou que el l'objectiu de la reforma és permetre el "càstig" de càrrecs legitimats "directament o indirecta per les urnes", una funció que la Constitució no atribueix al TC. Xiol insisteix que la sentència permet un "mecanisme per doblegar la voluntat de l'autoritat o el treballador públic incomplidor a través de la suspensió en les seves funcions", i no simplement cessar l'incompliment.
En "directa relació" amb el context català
Finalment, el magistrat català defensa que la norma impugnada pel País Basc cal interpretar-la d'acord amb el context polític perquè "està en directa relació amb diverses decisions adoptades per la Generalitat i, especialment, pel Parlament de Catalunya". "Amagar el context justificatiu d'una concreta normativa no ajuda a resoldre sobre la seva eventual constitucionalitat", afegeix.
Per aquest motiu, Xiol lamenta que el TC hagi posposat la valoració del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern. "No només per raons de prioritat temporal, sinó especialment, per estar molt singularment concernida, l'anàlisi havia de començar pel recurs plantejat per la Generalitat de Catalunya", conclou.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González Trebijano, afirma que el Tribunal Constitucional ha estat configurat per la mateixa Constitució com un “veritable òrgan jurisdiccional i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions”. El text, també fet públic aquest divendres, assenyala que “permetre suspendre temporalment a un empleat o càrrec públic en l'exercici de les seves funciones no té caràcter punitiu i no suposa cap tipus d'inhabilitació” ja que la el seu objectiu és “garantir el compliment de les resolucions” del mateix tribunal.
L'ala progressista –formada per la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Ré i el català Juan Antonio Xiol (tots ells promoguts al seu dia pel PSOE per al càrrec)- han fet constar, una vegada més, el seu desacord respecte la deriva presa pel màxim intèrpret de la Constitució. No ha estat el cas, en canvi, de la magistrada catalana, Encarna Roca, que tot i ser nomenada el 2012 a proposta del Parlament i després d'un pacte entre el PSOE i CiU, s'ha adherit a l'opinió majoritària. Els magistrats díscols s'han oposat a una atribució que va ser rebuda amb incomoditat pels propis membres del tribunal. En síntesi, aquests són els seus arguments:
La legislació orgànica té límits
Si bé la majoria de membres del TC ha interpretat que la reforma és constitucional en tant que s'ha realitzat d'acord amb el procediment establert a la carta magna espanyola, els magistrats crítics han recordat que en diverses sentències el propi tribunal va establir límits a aquesta via. En aquest sentit, Asúa, que considera que la "sentència no argumentada" suposa una "lamentable abdicació" en l'exercici de la jurisdicció constitucional, defensa que el legislador ha de respectar el model de TC derivat d'una "interpretació conjunta" de la Constitució. Asúa i Valdés Dal-Ré afegeixen que l'alt tribunal està en "una pendent perillosa" en els assumptes autonòmics, d'acord amb el que ve denunciant el Govern i el Parlament.
Valdés Dal-Ré afegeix que el propi tribunal "renuncia" a interpretar de manera sistemàtica la Constitució, és a dir, sense tenir en compte les funcions dels òrgans responsables d'executar les sentències i la resta de tribunals, i que evita tenir en compte el seu encaix en el "model democràtic de l'Estat". Aquest magistrat creu que les facultats que s'atribueixen al TC se superposen a l'article 155 de la carta magna espanyola, que permet suspendre l'autonomia.
Sobre aquest assumpte, Xiol recorda una sentència del TC en què es deia que el legislador espanyol no pot actuar de tal manera que es "col·loqui al mateix pla que el poder constituent". O sigui, que ni el Congrés dels Diputats ni el Senat poden actuar com si reformessin la Constitució.
"Càstig" a càrrecs legitimats per les "urnes"
Els magistrats també critiquen que la reforma atribueix capacitat de sanció al tribunal. "No és funció del Tribunal Constitucional jutjar la conformitat constitucional de les actuacions personals i imposar les corresponents mesures correctores, perquè precisament aquestes són funcions pròpies dels òrgans que integren el Poder Judicial", afirma Asúa.
I conclou que el l'objectiu de la reforma és permetre el "càstig" de càrrecs legitimats "directament o indirecta per les urnes", una funció que la Constitució no atribueix al TC. Xiol insisteix que la sentència permet un "mecanisme per doblegar la voluntat de l'autoritat o el treballador públic incomplidor a través de la suspensió en les seves funcions", i no simplement cessar l'incompliment.
En "directa relació" amb el context català
Finalment, el magistrat català defensa que la norma impugnada pel País Basc cal interpretar-la d'acord amb el context polític perquè "està en directa relació amb diverses decisions adoptades per la Generalitat i, especialment, pel Parlament de Catalunya". "Amagar el context justificatiu d'una concreta normativa no ajuda a resoldre sobre la seva eventual constitucionalitat", afegeix.
Per aquest motiu, Xiol lamenta que el TC hagi posposat la valoració del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern. "No només per raons de prioritat temporal, sinó especialment, per estar molt singularment concernida, l'anàlisi havia de començar pel recurs plantejat per la Generalitat de Catalunya", conclou.