L'amnistia, ara sí: així queden el futur de Puigdemont, el terrorisme de Tsunami i els policies de l'1-O

Ara sí. Si no hi ha cap sorpresa d'última hora -vistos els precedents, no es pot descartar res-, l'amnistia s'aprovarà al ple del Congrés en els propers dies i, després del bloqueig del PP al Senat, tornarà a la cambra baixa per a l'aprovació definitiva, de cara al maig. El PSOE, ERC i Junts han pactat una sèrie d'esmenes que permeten retocar la llei d'amnistia i que tothom se senti còmode per donar el seu "sí". Els socialistes poden dir que la llei continua sent constitucional i d'acord amb la normativa europea; els republicans, que els retocs són positius i que, com fa un mes, la llei és bona i afectarà tothom; i els juntaires, defensar que la seva pressió negociadora ha permès una sèrie de retocs que, ara sí, permeten una llei "integral" i "d'aplicació immediata". La guerra pel relat serà incessant els propers dies.

Com queda la llei? El text que ha sortit de la comissió de Justícia -aprovada sense imprevistos- modifica lleugerament l'exclusió del terrorisme i ho vincula únicament als estàndards europeus. També reforça la protecció dels actes que es puguin considerar traïció i adapta millor la malversació a les recomanacions de la Comissió de Venècia. S'inclouen canvis en les multes per la llei mordassa, que ara la Generalitat podrà retornar, i també s'acota més el marge dels jutges a l'hora d'aplicar l'amnistia als policies de l'1-O. Això vol dir que la llei està blindada i que s'aplicarà l'endemà de l'entrada en vigor? No. Els jutges continuaran tenint l'última paraula, però els retocs han permès desencallar una llei que, en algun moment, ha estat en risc de descarrilar. Aquestes són les claus de la llei:
 

1. El terrorisme ja no es remet al codi penal

Tots els ulls estaven centrats en com quedaria el terrorisme, l'escull principal en les negociacions. El nou redactat de la llei és molt similar a l'anterior, amb l'única diferència que ja no es fa referència al codi penal espanyol, i es remet només a la directiva europea de lluita contra el terrorisme i a les vulneracions de drets recollides al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Segons Junts, això és un canvi clau, perquè "internacionalitza" la llei. Segons ERC, el canvi no és tan rellevant, perquè en l'anterior text ja es posava com a condició per excloure el terrorisme que encaixés en la normativa europea i impliqués vulneracions greus de drets humans. La clau, en tot cas, serà si el "terrorisme" de Tsunami i els CDR vulnera els drets del conveni europeu i això, asseguren totes les fons, no ha passat. Per tant, sostenen els negociadors, les dues causes podran entrar a l'amnistia.

Un altre punt que es matisa és el de la traïció. Junts temia que algunes causes poguessin derivar cap aquest delicte, que queda exclòs de l'amnistia. Ara, els actes que es puguin considerar traïció tampoc són amnistiables, però com en el cas del terrorisme també es remeten a la normativa internacional, no pas al codi penal espanyol. D'aquesta manera, si d'acord amb el dret europeu un fet no es pot considerar traïció, no podrà quedar fora de l'amnistia. Això afecta especialment la trama russa del procés, si bé des d'ERC insisteixen que per justificar un delicte de traïció calen molts elements -previstos també en el codi penal- que no es donen en cap causa del procés. Sigui com sigui, aquest punt queda més ben lligat de cara a la possibilitat que els jutges retorcin els fets per fer-los encaixar en la traïció.

 

2. L'aplicació de la llei, en mans dels jutges

Un dels motius esgrimits per Junts per votar "no" a la llei d'amnistia ara fa un mes era que calia garantir l'aplicació "immediata" de la llei. Això, en les negociacions, no s'ha modificat significativament. S'hi fa una referència en l'exposició de motius, però no es toca l'articulat. Des de Junts sostenen que, ara, si els jutges no apliquen la llei d'amnistia, estaran prevaricant. Un cop la llei entri en vigor -de cara a finals de maig-, els jutges tindran dos mesos per analitzar-la i decidir si l'apliquen en cada causa. Poden concloure que una causa concreta no entra dins de l'àmbit objectiu de la llei o bé que tenen dubtes i plantejar qüestions prejudicials a Europa o bé qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. En tots dos casos, el procediment quedaria suspès durant uns mesos.

Els negociadors donen per fet que el Tribunal Suprem i els principals tribunals de l'Estat intentaran torpedinar l'aplicació de la llei. De tota manera, la llei estableix que, en cas de suspensió de l'aplicació, els jutges poden aixecar les mesures cautelars. És a dir, poden deixar sense vigència ordres europees o nacionals de detenció, o alliberar presos que estiguin en presó preventiva. Serà, però, decisió dels jutges, que tindran l'última paraula. "La llei podia ser aturada abans i ara", ha dit la portaveu d'ERC a la comissió de Justícia, Pilar Vallugera. L'advocat Gonzalo Boye, negociador de Junts, ha insistit que amb el nou redactat queda encara més clar que, si la batalla arriba a Europa, la guanyaran "segur". L'horitzó se situa ara al juliol, quan segons Jordi Turull, l'expresident Carles Puigdemont ja podria tornar a Catalunya (sempre que la llei s'apliqui correctament per part dels jutges). 

 

3. Retocs en la malversació

La Comissió de Venècia ha ajudat a desencallar la negociació i una de les recomanacions que va fer anava enfocada a retocar els delictes de malversació que queden amnistiats, una preocupació europea. Així, en el nou redactat, es posa especial èmfasi en el fet que només quedaran amnistiats els casos de malversació associats al procés i que no hagin suposat un "enriquiment personal de caràcter patrimonial". S'eviten les referències a l'ànim de lucre personal o de tercers i es deixa clar que es podrà amnistiar els casos en què els diners públics es dediquin a una finalitat que no era la prevista. D'aquesta manera, s'intenta esquivar els problemes que va generar la reforma del codi penal, per la interpretació que en va fer el Suprem, que va aplicar la modalitat més greu als fets de l'1-O malgrat que no hi havia hagut enriquiment personal.
  

4. Retorn de les multes per la llei mordassa

Un altre dels retocs fa referència a les multes de la llei mordassa. Amb el nou redactat, la Generalitat podrà retornar les multes imposades en virtut d'aquesta norma, concretament aquelles que siguin "lleus" i "greus" -no les "molt greus"- i bona part de les quals imposades pels Mossos d'Esquadra. Fonts d'ERC que han participat de la negociació assenyalen que la gran majoria de multes es podran retornar i que dependrà de la Generalitat, no pas de cap tribunal. Les multes "generals", aquelles que no són per la llei mordassa, no quedaran amnistiades, segons la llei. Ara com ara, es desconeix la quantitat econòmica que hauria d'assumir la Generalitat.
 

5. No tots els policies s'hi poden acollir

ERC havia defensat des de fa mesos una esmena per retocar, en el capítol d'exclusions, l'exclusió dels delictes de tortures o tracte degradant, amb la mirada posada especialment en els policies de l'1-O. Tal com estava redactat abans, es deixava massa marge interpretatiu als jutges, que podien argumentar que alguns agents havien comès un delicte de tortura, però sense superar un "llindar mínim", i per tant podien emparar-se en l'amnistia. En l'actual text, aquest "llindar mínim" queda més acotat, de tal manera que si els policies que van actuar el dia del referèndum han comès tortura o tracte degradant, ho tindran més difícil per poder-se emparar en la llei.