01
de març
del
2024
Actualitzat
el
15
de març
a les
9:00h
La Comissió de Venècia ja ha començat a perfilar el seu dictamen sobre la llei d'amnistia. Ho ha fet en un esborrany fet públic aquest mateix divendres al vespre en el qual ha avalat per complet la mesura de gràcia i ha sentenciat que, sota cap mena de circumstància, l'oblit penal influeix en la separació de poders.
D'aquesta manera, ha avalat l'existència de la llei i ha reconegut l'existència d'altres mesures de gràcia a diversos països d'Europa. Això, després d'haver recollit informació d'una cinquantena d'estats i visitar Espanya els dies 8 i 9 de febrer per reunir-se amb grups parlamentaris del Congrés i el Senat, el govern espanyol, experts constitucionals i associacions judicials, entre d'altres.
Això sí, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa -encarregat, entre d'altres, dels estàndards judicials- ha criticat la tramitació d'urgència del text -que no ha considerat adequada en lleis d'aquestes característiques- i ha demanat a les autoritats "que es prenguin el temps que calgui". També ha aprofitat l'avinentesa per fer tres recomanacions a Espanya.
La primera, definir més exactament l'abast tant material com temporal de la llei perquè els efectes siguin més previsibles. La segona, refermar la connexió entre les dues consultes que es volen amnistiar i els actes de malversació que estan sota la lupa judicial. I, finalment, eliminar el criteri de la "sentència ferma" per excloure els delictes de terrorisme.
Més enllà d'això i sense entrar a valorar la legalitat de la norma, la Comissió ha considerat que la "reconciliació social i política són objectius legítims en interès de la comunitat", com ho és, ha entès l'organisme, “la unitat nacional i la reconciliació social i política”. En resposta a una petició feta pel Senat (amb majoria del PP), ha puntualitzat que la seva consideració, tot i que analitza la norma estatal, no s'hi refereix específicament, sinó que atén consideracions generals sobre com han d'abordar-se les regulacions d'amnisties als estats europeus.
El text concret de la llei, ha defensat, correspon al debat polític del govern espanyol i el parlament, tot i que ha subratllat que no pot beneficiar persones concretes i ha requerit que el Tribunal Constitucional (TC) pugui revisar-lo abans d'aplicar-se.
D'aquesta manera, ha avalat l'existència de la llei i ha reconegut l'existència d'altres mesures de gràcia a diversos països d'Europa. Això, després d'haver recollit informació d'una cinquantena d'estats i visitar Espanya els dies 8 i 9 de febrer per reunir-se amb grups parlamentaris del Congrés i el Senat, el govern espanyol, experts constitucionals i associacions judicials, entre d'altres.
Això sí, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa -encarregat, entre d'altres, dels estàndards judicials- ha criticat la tramitació d'urgència del text -que no ha considerat adequada en lleis d'aquestes característiques- i ha demanat a les autoritats "que es prenguin el temps que calgui". També ha aprofitat l'avinentesa per fer tres recomanacions a Espanya.
La primera, definir més exactament l'abast tant material com temporal de la llei perquè els efectes siguin més previsibles. La segona, refermar la connexió entre les dues consultes que es volen amnistiar i els actes de malversació que estan sota la lupa judicial. I, finalment, eliminar el criteri de la "sentència ferma" per excloure els delictes de terrorisme.
Més enllà d'això i sense entrar a valorar la legalitat de la norma, la Comissió ha considerat que la "reconciliació social i política són objectius legítims en interès de la comunitat", com ho és, ha entès l'organisme, “la unitat nacional i la reconciliació social i política”. En resposta a una petició feta pel Senat (amb majoria del PP), ha puntualitzat que la seva consideració, tot i que analitza la norma estatal, no s'hi refereix específicament, sinó que atén consideracions generals sobre com han d'abordar-se les regulacions d'amnisties als estats europeus.
El text concret de la llei, ha defensat, correspon al debat polític del govern espanyol i el parlament, tot i que ha subratllat que no pot beneficiar persones concretes i ha requerit que el Tribunal Constitucional (TC) pugui revisar-lo abans d'aplicar-se.
Des del primer moment hem dit que la llei d’amnistia era necessària, justa, robusta. Ara la Comissió de Venècia reconeix la validesa de la llei. Que en prenguin nota els que volen boicotejar-la manipulant la llei i impartint injustícia. https://t.co/rLDuy7yicT
— Pere Aragonès i Garcia