L'ANC demana als actors internacionals que «aixequin la veu» davant la situació a Catalunya

L'entitat avisa en una conferència a Copenhaguen que el conflicte català no es podrà resoldre fins que no es respecti el dret d'autodeterminació

30 de gener de 2020, 17:38
Actualitzat: 17:39h
Conferència de l'ANC a Copenhaguen sobre la situació dels drets humans a Espanya
Conferència de l'ANC a Copenhaguen sobre la situació dels drets humans a Espanya | ANC
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha reclamat aquest dijous en una conferència a Copenhaguen (Dinamarca) que cal que els actors internacionals "aixequin la veu" davant la situació que s'està vivint a Catalunya. "No demanem suport a la independència, sinó que es respectin els drets humans", ha afirmat Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d'Incidència Internacional de l'entitat, que també ha ressaltat que el conflicte català "no acabarà fins que es respecti el dret d'autodeterminació". L'acte ha comptat amb la participació de més d'un centenar d'assistents i ha estat organitzat pel sindicat danès d'advocats i economistes Djof, un dels principals del país amb més de 80.000 socis. 

La conferència ha tractat de la situació dels drets humans a l'estat espanyol. A més de Bardolet han intervingut també el professor de dret constitucional, Jørgen Albæk Jensen, i el rector adjunt de la Universitat de Ginebra i doctor en ciències de la comunicació, Mathieu Crettenand. Aquest últim, a més, va ser un dels observadors internacionals del judici del procés en el marc de la plataforma International Trial Watch. En la seva intervenció, Bardolet ha celebrat la internacionalització del procés independentista, com demostra el nombre de països que van participació en l'examen a sobre els drets humans a Espanya. L'Estat va rebre prop de 300 recomanacions i propostes de millora, algunes de les quals relacionades amb la qüestió catalana. 

Mathieu Crettenand ha lamentat la doble moral del govern espanyol per reconèixer el dret d'autodeterminació a altres països però no a Catalunya, i ha afirmat que "el reconeixement d'aquest dret implicaria la superació del règim del 78". A més, ha volgut insistir en l'absència de violència dels votants de l'1-O i ha constatat que el referèndum de 2017 va demostrar que "la voluntat d'un poble unit no es pot aturar".

Finalment, l’expert en drets humans, Jørgen Albæk Jensen, ha presentat la legislació de Dinamarca en relació als crims contra els drets humans, que “segueix les decisions del Tribunal de Justícia Europea”. Quan se li ha preguntat sobre la posició de Dinamarca davant un possible referèndum, ha contestat “si les illes Féroe es volguessin independitzar, estic segur que el govern danès estaria disposat almenys a debatre-ho".