Laura Vilagrà, l'«alter ego» de Pere Aragonès

De buscar una figura desconeguda per al gran públic -però amb llarga trajectòria al partit i a l'administració- de número dos, a potenciar-la com a vicepresidenta en l'últim any de mandat. Aquest és el trajecte que ha fet Laura Vilagrà des de les eleccions del 14-F del 2021. Qui coneix la seva trajectòria en destaca l'experiència de gestió, el seu coneixement del territori i la defineix com a "sòbria, tècnica i analitzadora", motiu pel qual la consideren un "alter ego" polític a més de generacional president, Pere Aragonès. Les veus conegudes estaven ben encaminades i aquest dimarts, quan queda un any de legislatura, ha estat proclamada vicepresidenta.

Durant la legislatura ha estat protagonista en algunes de les carpetes més decisives de l'executiu, com la negociació pressupostària. Però també ha tingut un rol crucial en les negociacions amb la Moncloa, i en especial amb qui fins ara era el seu homòleg, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños. Aragonès la reforça per donar pes a la seva funció negociadora amb Madrid, en un any en què ERC necessitarà vigilar de prop el PSOE perquè compleixi els acords d'investidura de Pedro Sánchez, especialment en matèria de Rodalies, finançament, i avenços en l'autodeterminació.

Però més enllà del seu lideratge en aquestes carpetes, Vilagrà també ha estat en el focus per algunes polèmiques. Una de les èpoques en què més protagonisme va obtenir va ser quan el Govern defensava la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, que va topar amb una forta oposició d'entitats socials i ecologistes. Finalment el projecte va fracassar. Vilagrà va estar en el punt de mira, també, pel caos en les oposicions d'estabilització de la Generalitat.

Una tria d'Oriol Junqueras

Qui era, però, abans d'entrar a Palau? Un quadre de partit poc coneguda pel gran públic. Portava una vida allunyada de la primera línia de la política. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, i màster en Direcció Pública a Esade, va coincidir amb Aragonès uns anys a les Joventuts d'Esquerra Republicana, on hi va posar els peus a finals dels 90, una mica abans que el president i mentre concloïa els estudis UAB.

La tria de Vilagrà va ser impulsada pel president del partit, Oriol Junqueras. Se la veia sovint a les portes de Lledoners, quan estava pres, per visitar-lo. Hi anava en xandall, caminant, perquè és una gran fan de l'esport. "Ella multiplica la capacitat de gestió que té el Pere", explicaven ara fa tres anys dirigents d'ERC com Isaac Peraire, que la coneix des de fa gairebé 20 anys. Entre les aficions esportives també hi ha la natació, que intenta practicar tan com pot.

Bressolada a les JERC i alcaldessa als 27 anys

De jove no tenia cap càrrec orgànic a les JERC, però era de les afins a l'aleshores portaveu Uriel Beltran, Josep Carrapiço -secretari d'organització- i el mateix Aragonès -tresorer o secretari de finances-. Aquesta connexió la que li acaba garantint un vincle amb el partit a escala nacional mentre es fogueja al Bages i a escala territorial de la mà de les joventuts. La seva militància i els seus estudis fan que sigui alliberada per ERC Bages, i comença a treballar a la seu de la plaça Major de Manresa. El 1999 es presenta a les eleccions de Santpedor com a cap de llista i entra de regidora, però es queda a l'oposició en l'últim mandat del socialista Josep Santamans.

Tot i això, ERC pacta amb el PSC el govern del consell comarcal del Bages, i Vilagrà és nomenada consellera de Promoció econòmica i turisme, on comença a conèixer l'administració. L'exconseller Josep Huguet va ser inicialment un dels seus mentors, però Vilagrà no ha necessitat padrins. Realment, el consell comarcal va ser la primera escola. Inicialment, combina la feina de consellera amb la d'alliberada a ERC Bages. És l'any 2003 quan aconsegueix l'alcaldia de Santpedor i es converteix, en aquell moment, en l'alcaldessa més jove de Catalunya, amb 27 anys. "Realment ha estat un referent per a la nostra generació, representa un revulsiu", assegura Peraire.

L'experiència del consell Comarcal en l'àrea de promoció afavoreix l'impuls de Santpedor en aquest àmbit durant els seus tres mandats fins que decideix no repetir l'any 2015. "Sempre ha sabut quan marxar i fer-ho, a més, en moments àlgids", sostenen des del partit. Entre 2006 i 2011 compagina l'alcaldia amb l'escó de diputada al Parlament. Va reenganxar-se a la política nacional com a delegada del govern a Catalunya Central, càrrec que va deixar per l'aplicació de l'article 155. I d'allà al tercer sector, la seva única experiència fora de la política. Va ser gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella d'Ampans fins al setembre de 2019, quan es converteix després d'un concurs que l'oposició va criticar en gerent del Consell Comarcal del Bages. Després Aragonès la va fitxar i ara, l'ha ascendit.