18
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
11:43h
La tercera entrega de la sèrie Batalles històriques que hem engegat a l'escalf de la campanya del 23-J arriba ara al 1936. Les del 16 de febrer d'aquell any van ser possiblement les més dramàtiques de la història contemporània espanyola. Aquí en vam fer un seguiment aprofundit. No feia encara cinc anys de la proclamació de la República però havien passat tantes coses que semblava una altra època. Després de dos anys relativament estables -tot i els canvis continus de govern- dominats per la figura de Manuel Azaña, un republicà il·lustrat i anticlerical, va venir l'anomenat Bienni Negre (1933-36), un període de governs conservadors.
En un context internacional d'ascens feixista (Mussolini ja governava a Itàlia, i Hitler ho faria a Alemanya a partir de gener de 1933), la tensió social es va estendre per la península. Un sector del sindicat CNT, que sempre va considerar la República un règim burgès, va seguir una estratègia de conflicte, vagues i revoltes, com la que es va produir a Casas Viejas, esclafada amb violència per la Guàrdia Civil en temps d'Azaña. El bloc de la dreta tradicional, que va queda estabornida després del 14 d'abril, va necessitar quasi dos anys per reorganitzar-se. Però ho va fer aixecant una robusta organització, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), liderada per José María Gil Robles.
La CEDA no es definia com a republicana ni com a monàrquica. Acceptava el règim de manera "accidentalista", considerant secundària en aquell moment la forma de govern. Les forces d'esquerres veien en la CEDA un partit protofeixista, amant de les grans escenificacions i on el líder era aclamat al crit de Jefe, Jefe! L'ingredient més rellevant de la CEDA era un catolicisme molt reaccionari. Quan la dreta va obtenir la majoria a les eleccions del 1933, molts ho van viure com una amenaça per al règim. El president de la República, Alcalá Zamora, es va resistir a donar entrada al partit als governs republicans, que van quedar en mans dels lerrouxistes, la dreta republicana. Finalment, però, la CEDA va entrar al govern l'octubre del 1934. Això va desencadenar el Sis d'Octubre i la revolució d'Astúries.
El Sis d'Octubre va ser ofegat per l'exèrcit i va suposar la suspensió de l'autonomia. El Govern, presidit per Lluís Companys, va ser detingut i processat per rebel·lió. Astúries va patir una repressió sagnant a mans de les tropes enviades amb el general Franco. Aquesta repressió va ferir el govern conservador, cada cop més enfrontat amb el president de la República. El moviment en favor de l'amnistia i el retorn dels presos, catalans i asturians, es va estendre. Alcalá Zamora va acabar dissolvent les Corts i convocant eleccions per al 16 de febrer. Aquest és el context que va dur a les urnes.
Front Popular envers Front d'Ordre
Aquell febrer, un xoc violent entre esquerres i dretes es palpava al carrer. De 13 milions de votants van anar als col·legis més d'un 70%. Les esquerres -Front Popular a Espanya, Front d'Esquerres a Catalunya- van sumar uns 4.600.000 sufragis. Les dretes -Front Nacional Contrarevolucionari a Espanya, Front d'Ordre a Catalunya-, van quedar per sota per uns 100.000 vots menys. Un projecte de partit centrista impulsat per Alcalá Zamora va treure només 400.000 vots.De manera immediata, el president va cridar Manuel Azaña al govern. Es va decretar una amnistia i la Generalitat, amb Companys, va ser restaurada. El viatge de retorn de Companys des del Port de Santa Maria, a Cadis, va ser apoteòsic, amb gent de tots els pobles saludant el tren que duia el president. Una imatge avui inimaginable. Semblava que es recuperava l'esperit d'abril del 31. Però res d'això es va fer realitat.
Espanya es va veure agitada per la violència política. El PSOE, endut per una febrada radical amb Largo Caballero, no va voler entrar al govern d'Azaña. A la primavera, les Corts van destituir Alcalá Zamora per col·locar a la presidència Azaña. L'ambient es va enrarir i el govern no va saber imposar l'ordre. La dreta aviat va començar a conspirar. El 18 de juliol, l'exèrcit es rebel·lava contra el règim i començava la Guerra Civil. Les de febrer del 36 van ser les darreres eleccions democràtiques fins al 1977. Història d'Espanya.