14
de setembre
de
2017, 16:41
Actualitzat:
15
de setembre,
16:11h
"Compliré amb la meva obligació", prometia Mariano Rajoy a l'hemicicle del Congrés poques hores després que un milió de catalans ocupessin el cor de Barcelona per reivindicar, un cop més, que volen decidir el futur de Catalunya. Des de l'atalaia de la Moncloa, el president espanyol esperava que passés la Diada per activar una ofensiva judicial sense precedents per fer complir la promesa que ell mateix ha fet en reiterades ocasions davant tota la societat espanyola: l'1 d'octubre "no hi haurà urnes" a Catalunya.
L'escenari és insòlit. No només els membres del Govern de Carles Puigdemont estan a l'ull de l'huracà dels tribunals, sinó també centenars d'alcaldes, funcionaris i ciutadans que estan disposats a col·laborar en l'organització del referèndum. Aquest fet demostra que l'estratègia del govern espanyol és erràtica, ja que fa tan sols una setmana des del ministeri de l'Interior es pregonava que Puigdemont seria el blanc de l'ofensiva judicial. En part per què desconeix què pensa fer la Generalitat i perquè mai abans havia afrontat una insurrecció d'aquesta magnitut, de la mateixa manera que el Govern no sap fins a on està disposat a arribar Rajoy.
Davant d'aquesta situació i lluny d'intentar posar cap proposta política sobre la taula, l'Estat ha activat tota l'artilleria judicial. A continuació, desgranem les mesures preses, una llista que es pot anar ampliant a mesura que s'apropi l'1 d'octubre.
1. 712 alcaldes investigats que poden ser detinguts
La Fiscalia ha citat a declarar com a investigats 712 alcaldes disposats a cedir espais municipals per a l'organització del referèndum. El ministeri fiscal ha ordenat als Mossos que detinguin tots aquells representants municipals que es neguin a declarar.
2. Un Govern acusat de malversació, prevaricació i desobediència
Tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com tots els consellers del seu Govern estan sent investigats pels delictes de prevaricació, desobediència i també malversació, que pot implicar penes de presó. El TSJC assegura que l'executiu va fer servir "arbitràriament" les seves competències amb la convocatòria del referèndum.
3. Forcadell i la mesa, en el punt de mira des del primer dia
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acumula ja tres querelles. Els membres de la mesa Anna Simó (JxSí), Joan Josep Nuet (CSQEP) i Ramona Barrufet (JxSí) en tenen ja dues, mentre que el vicepresident primer de la mesa, Lluís Guinó, en té una perquè tot just fa dos mesos que va assumir el càrrec. Se'ls acusa de prevaricació i desobediència per haver permès la tramitació de la llei del referèndum i de transitorietat i, anteriorment, per haver permès el debat de les resolucions sobre el referèndum i la votació de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent. El TSJC va excloure el delicte de malversació que demanava la Fiscalia.
4. Alts càrrecs i funcionaris
Un cop el Tribunal Constitucional va suspendre la llei del referèndum, van ser advertits tant alts càrrecs com funcionaris. No era el primer avís que rebien. De fet, ja van rebre una ordre del govern espanyol, quan a finals de juliol va intervenir totes les despeses de la Generalitat, perquè notifiquessin si es feia cap despesa que tingués a veure amb l'1 d'octubre.
5. Directors de mitjans de comunicació públics i privats
El TC també ha advertit els responsables dels mitjans de comunicació públics i privats que no publiquin cap tipus de publicitat que faci referència al referèndum de l'1 d'octubre. La setmana passada, la Guàrdia Civil va irrompre al local del setmanari El Vallenc i el seu director està sent investigat per, presumptament, haver col·laborat en elaboració de material del referèndum.
6. Correus i impremtes
La prefectura de Correus ja ha donat una ordre a tots els seus treballadors per a què s'abstinguin de "realitzar l'admissió d'enviaments, o dur a terme qualsevol acte, que pugui estar relacionat" amb el referèndum de l'1 d'octubre. La Guàrdia Civil també va escorcollar una impremta de Constantí per constatar si imprimia o no paperetes de votació.
7. Ordre de dissolució de la Sindicatura Electoral
El Tribunal Constitucional ha ordenat la dissolució de la Sindicatura Electoral en 48 hores. Es tracta de l'ens que vetlla per l'organització del referèndum i està formada per cinc membres. El TC ha aplicat la reforma orgànica de l'any 2015 que li dona facultats per multar i suspendre de les seves funcions càrrecs públics per incomplir resolucions. La Fiscalia també s'ha querellat contra la Sindicatura per haver fet el sorteig de les persones que hauran d'estar a les meses electorals.
8. Citació del Major dels Mossos
La Fiscalia va citar aquest dimarts al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i als màxims responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya per ordenar-los que requisin urnes i paperetes de l'1-O.
9. Tancament de la web
Per ordre del jutge, la Guàrdia Civil va tancar aquest dimecres la web del referèndum. Agents del cos es van personar i escorcollar l'empresa de Malgrat de Mar CDMon aquest dimecres per tancar el web del Govern amb tota la informació sobre la votació de l'1-O. El Govern va reobrir la pàgina replicant el portal.
10. Querelles contra els presidents d'entitats municipalistes
La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha querellat aquest dijous contra la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l'Associació Catalana de Muncipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. També els acusa d'uns delictes de desobediència, prevaricació i malversació per haver enviat correus electrònics als alcaldes dels ajuntaments que pertanyen a les associacions que presideixen amb documents, com ara un model del decret d'alcaldia de suport al referèndum de l'1-O.
L'escenari és insòlit. No només els membres del Govern de Carles Puigdemont estan a l'ull de l'huracà dels tribunals, sinó també centenars d'alcaldes, funcionaris i ciutadans que estan disposats a col·laborar en l'organització del referèndum. Aquest fet demostra que l'estratègia del govern espanyol és erràtica, ja que fa tan sols una setmana des del ministeri de l'Interior es pregonava que Puigdemont seria el blanc de l'ofensiva judicial. En part per què desconeix què pensa fer la Generalitat i perquè mai abans havia afrontat una insurrecció d'aquesta magnitut, de la mateixa manera que el Govern no sap fins a on està disposat a arribar Rajoy.
Davant d'aquesta situació i lluny d'intentar posar cap proposta política sobre la taula, l'Estat ha activat tota l'artilleria judicial. A continuació, desgranem les mesures preses, una llista que es pot anar ampliant a mesura que s'apropi l'1 d'octubre.
1. 712 alcaldes investigats que poden ser detinguts
La Fiscalia ha citat a declarar com a investigats 712 alcaldes disposats a cedir espais municipals per a l'organització del referèndum. El ministeri fiscal ha ordenat als Mossos que detinguin tots aquells representants municipals que es neguin a declarar.
Alcaldes compromesos amb el referèndum Foto: AMI
2. Un Govern acusat de malversació, prevaricació i desobediència
Tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com tots els consellers del seu Govern estan sent investigats pels delictes de prevaricació, desobediència i també malversació, que pot implicar penes de presó. El TSJC assegura que l'executiu va fer servir "arbitràriament" les seves competències amb la convocatòria del referèndum.
3. Forcadell i la mesa, en el punt de mira des del primer dia
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acumula ja tres querelles. Els membres de la mesa Anna Simó (JxSí), Joan Josep Nuet (CSQEP) i Ramona Barrufet (JxSí) en tenen ja dues, mentre que el vicepresident primer de la mesa, Lluís Guinó, en té una perquè tot just fa dos mesos que va assumir el càrrec. Se'ls acusa de prevaricació i desobediència per haver permès la tramitació de la llei del referèndum i de transitorietat i, anteriorment, per haver permès el debat de les resolucions sobre el referèndum i la votació de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent. El TSJC va excloure el delicte de malversació que demanava la Fiscalia.
4. Alts càrrecs i funcionaris
Un cop el Tribunal Constitucional va suspendre la llei del referèndum, van ser advertits tant alts càrrecs com funcionaris. No era el primer avís que rebien. De fet, ja van rebre una ordre del govern espanyol, quan a finals de juliol va intervenir totes les despeses de la Generalitat, perquè notifiquessin si es feia cap despesa que tingués a veure amb l'1 d'octubre.
5. Directors de mitjans de comunicació públics i privats
El TC també ha advertit els responsables dels mitjans de comunicació públics i privats que no publiquin cap tipus de publicitat que faci referència al referèndum de l'1 d'octubre. La setmana passada, la Guàrdia Civil va irrompre al local del setmanari El Vallenc i el seu director està sent investigat per, presumptament, haver col·laborat en elaboració de material del referèndum.
La Guàrdia Civil, al setmanari «El Vallenc» Foto: ACN
6. Correus i impremtes
La prefectura de Correus ja ha donat una ordre a tots els seus treballadors per a què s'abstinguin de "realitzar l'admissió d'enviaments, o dur a terme qualsevol acte, que pugui estar relacionat" amb el referèndum de l'1 d'octubre. La Guàrdia Civil també va escorcollar una impremta de Constantí per constatar si imprimia o no paperetes de votació.
7. Ordre de dissolució de la Sindicatura Electoral
El Tribunal Constitucional ha ordenat la dissolució de la Sindicatura Electoral en 48 hores. Es tracta de l'ens que vetlla per l'organització del referèndum i està formada per cinc membres. El TC ha aplicat la reforma orgànica de l'any 2015 que li dona facultats per multar i suspendre de les seves funcions càrrecs públics per incomplir resolucions. La Fiscalia també s'ha querellat contra la Sindicatura per haver fet el sorteig de les persones que hauran d'estar a les meses electorals.
8. Citació del Major dels Mossos
La Fiscalia va citar aquest dimarts al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i als màxims responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya per ordenar-los que requisin urnes i paperetes de l'1-O.
Josep Lluís Trapero, arribant a la Fiscalia Foto: Isaac Meler
9. Tancament de la web
Per ordre del jutge, la Guàrdia Civil va tancar aquest dimecres la web del referèndum. Agents del cos es van personar i escorcollar l'empresa de Malgrat de Mar CDMon aquest dimecres per tancar el web del Govern amb tota la informació sobre la votació de l'1-O. El Govern va reobrir la pàgina replicant el portal.
10. Querelles contra els presidents d'entitats municipalistes
La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha querellat aquest dijous contra la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l'Associació Catalana de Muncipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. També els acusa d'uns delictes de desobediència, prevaricació i malversació per haver enviat correus electrònics als alcaldes dels ajuntaments que pertanyen a les associacions que presideixen amb documents, com ara un model del decret d'alcaldia de suport al referèndum de l'1-O.