22
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
23
d'octubre
a les
22:30h
L'aplicació de l'article 155 decidida pel govern espanyol per intervenir l'autonomia catalana -que ha de ser aprovada pel Senat divendres vinent- donarà un poder immens a la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris. És el sottogoverno, un organisme clau pel control de l'administració. Sovint es parla dels "sorayos", el bloc d'advocats de l'Estat que envolta la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, persones d'un perfil tècnic, amb poc pes dins del PP però que dominen a la perfecció els laberints jurídics de l'Estat i tots els estris de la funció pública.
La número dos del govern espanyol presideix la comissió de secretaris i subsecretaris, on seuen molts sorayos, tot i que també n'hi ha que estan llunyans a la vicepresidenta i més a prop de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Però quins són els principals membres d'aquesta comissió? Us oferim un perfil d'aquests "senyors de negre" que aviat coneixerem. I no precisament per rescatar-nos.
El nucli dur
Roberto Bermúdez de Castro (Osca, 1971), secretari d'Estat d'Administracions Territorials, és qui apareix com a principal col·laborador de la vicepresidenta. Pel seu càrrec, és qui ha pilotat les relacions amb la Generalitat d'acord amb Santamaría. Va ser conseller d'Interior i Justícia d'Aragó quan aquesta comunitat estava governada pel PP, amb Luisa Fernanda Rudi. Bermúdez de Castro va ser el principal assistent de Santamaría quan aquesta va intentar una contradictòria "Operació Diàleg" amb Catalunya. Una estratègia que va demostrar les seves limitacions amb la violència policial que es va produir l'1-O. Ara, Bermúdez assistirà a la vicepresidenta en l'execució del 155.
També és d'Osca Mario Garcés, de 50 anys, secretari d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, a qui molts observadors situen en l'equip de Santamaría per aplicar el 155. Exconseller d'Hisenda d'Aragó, va ser subsecretari de Foment, on li va tocar coordinar les actuacions posteriors a l'accident de l'avió de Germanwings de Barcelona a Düsseldorf. A Foment, va estar a les ordres de la ministra Ana Pastor, ara presidenta del Congrés, qui sembla que no se'n refiava, coneixent la seva proximitat a Santamaría.
El català de Soraya
Entre els secretaris d'Estat hi ha José Luis Ayllón, responsable de Relacions amb les Corts. Aquest advocat nascut a Barcelona el 1970, va fer les primeres incursions polítiques de la ma de Daniel Sirera, president efímer del PP català, fins que aquest va ser defenestrat, el 2008. Aleshores, va quedar descol·locat, fins que es va acostar a Sáenz de Santamaría. Té el perfil que agrada a la vicepresidenta: tecnòcrata, disciplinat, suau de formes. Com a secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, intervindrà en la remissió al Senat de les mesures per aplicar l'article 155. En el congrés del PP català del març, va tornar a l'executiva del partit. Un èxit de Santamaría davant García Albiol.
Fernández de Moya, el control de la caixa catalana
José Enrique Fernández de Moya és una peça clau en l'engranatge del 155 a Catalunya. És el secretari d'Estat d'Hisenda i qui té cura de la caixa de la Generalitat des de l'ordre ministerial que va suposar la intervenció de les finances catalanes. Va ser alcalde de Jaén i un del homes forts del PP andalús. El seu nomenament a Hisenda va causar polèmica ja que havia reconegut haver cobrat un sobresou del partit quan era membre de la Diputació de Jaén.
Els andalusos derrotats per Soraya
Fernández de Moya va ser designat pel ministre Cristóbal Montoro. Però és un home que manté bona sintonia amb l'actual ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i a Cospedal, derrotats tots dos davant del pacte entre Sáenz de Santamaría i l'"etern" Javier Arenas que va dur Juanma Moreno a presidir el PP a Andalusia.
Un altre home proper a Zoido és José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat, el segon a Interior. És un més dels "damnificats" per les batalles internes al PP andalús. Sembla que Cospedal el veia amb bons ulls per esdevenir el líder popular a Andalusia, però Arenas el va vetar. Un cop ministre, el seu amic Zoido se'l va endur a Interior. El seu paper serà determinant si el govern espanyol assumeix finalment el comandament dels Mossos. Es va veure amb el president Puigdemont en la reunió de la junta de seguretat de Catalunya celebrada el setembre.
A Nieto l'empaita la polseguera. Sent secretari d'Estat, va rebre al ministeri Pablo González, germà de l'expresident madrileny Ignacio González, tots dos detinguts poc després en el marc de l'Operació Lezo. Es va escapolir traient rellevància a la trobada, dient que es coneixien de temps, però l'ombra d'amistats perilloses va planejar sobre el responsable de la seguretat.
Els homes de Defensa
Sáenz de Santamaría controla la comissió de Secretaris. Però això no treu que hagi de "conviure" amb alguns homes de la confiança de la seva arxirival, María Dolores de Cospedal. En destaquen dos: Agustín Conde i Arturo Romaní, secretar d'Estat i subsecretari de Defensa, respectivament. Tots dos van formar part del nucli dur de Cospedal quan aquesta era presidenta de Castella-la Manxa. Cal confiar que les seves àrees com a responsables de ¨política de defensa, no tinguin gaire feina en les properes setmanes.
La número dos del govern espanyol presideix la comissió de secretaris i subsecretaris, on seuen molts sorayos, tot i que també n'hi ha que estan llunyans a la vicepresidenta i més a prop de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Però quins són els principals membres d'aquesta comissió? Us oferim un perfil d'aquests "senyors de negre" que aviat coneixerem. I no precisament per rescatar-nos.
Roberto Bermúdez de Castro, braç dret de Santamaría. Foto: Europa Press
El nucli dur
Roberto Bermúdez de Castro (Osca, 1971), secretari d'Estat d'Administracions Territorials, és qui apareix com a principal col·laborador de la vicepresidenta. Pel seu càrrec, és qui ha pilotat les relacions amb la Generalitat d'acord amb Santamaría. Va ser conseller d'Interior i Justícia d'Aragó quan aquesta comunitat estava governada pel PP, amb Luisa Fernanda Rudi. Bermúdez de Castro va ser el principal assistent de Santamaría quan aquesta va intentar una contradictòria "Operació Diàleg" amb Catalunya. Una estratègia que va demostrar les seves limitacions amb la violència policial que es va produir l'1-O. Ara, Bermúdez assistirà a la vicepresidenta en l'execució del 155.
També és d'Osca Mario Garcés, de 50 anys, secretari d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, a qui molts observadors situen en l'equip de Santamaría per aplicar el 155. Exconseller d'Hisenda d'Aragó, va ser subsecretari de Foment, on li va tocar coordinar les actuacions posteriors a l'accident de l'avió de Germanwings de Barcelona a Düsseldorf. A Foment, va estar a les ordres de la ministra Ana Pastor, ara presidenta del Congrés, qui sembla que no se'n refiava, coneixent la seva proximitat a Santamaría.
El català de Soraya
Entre els secretaris d'Estat hi ha José Luis Ayllón, responsable de Relacions amb les Corts. Aquest advocat nascut a Barcelona el 1970, va fer les primeres incursions polítiques de la ma de Daniel Sirera, president efímer del PP català, fins que aquest va ser defenestrat, el 2008. Aleshores, va quedar descol·locat, fins que es va acostar a Sáenz de Santamaría. Té el perfil que agrada a la vicepresidenta: tecnòcrata, disciplinat, suau de formes. Com a secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, intervindrà en la remissió al Senat de les mesures per aplicar l'article 155. En el congrés del PP català del març, va tornar a l'executiva del partit. Un èxit de Santamaría davant García Albiol.
Fernández de Moya, el control de la caixa catalana
José Enrique Fernández de Moya és una peça clau en l'engranatge del 155 a Catalunya. És el secretari d'Estat d'Hisenda i qui té cura de la caixa de la Generalitat des de l'ordre ministerial que va suposar la intervenció de les finances catalanes. Va ser alcalde de Jaén i un del homes forts del PP andalús. El seu nomenament a Hisenda va causar polèmica ja que havia reconegut haver cobrat un sobresou del partit quan era membre de la Diputació de Jaén.
Els andalusos derrotats per Soraya
Fernández de Moya va ser designat pel ministre Cristóbal Montoro. Però és un home que manté bona sintonia amb l'actual ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i a Cospedal, derrotats tots dos davant del pacte entre Sáenz de Santamaría i l'"etern" Javier Arenas que va dur Juanma Moreno a presidir el PP a Andalusia.
Carles Puigdemont saluda Pérez de los Cobos a la junta de seguretat en presència de José Antonio Nieto, a l'esquerra. Foto: ACN
Un altre home proper a Zoido és José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat, el segon a Interior. És un més dels "damnificats" per les batalles internes al PP andalús. Sembla que Cospedal el veia amb bons ulls per esdevenir el líder popular a Andalusia, però Arenas el va vetar. Un cop ministre, el seu amic Zoido se'l va endur a Interior. El seu paper serà determinant si el govern espanyol assumeix finalment el comandament dels Mossos. Es va veure amb el president Puigdemont en la reunió de la junta de seguretat de Catalunya celebrada el setembre.
A Nieto l'empaita la polseguera. Sent secretari d'Estat, va rebre al ministeri Pablo González, germà de l'expresident madrileny Ignacio González, tots dos detinguts poc després en el marc de l'Operació Lezo. Es va escapolir traient rellevància a la trobada, dient que es coneixien de temps, però l'ombra d'amistats perilloses va planejar sobre el responsable de la seguretat.
Els homes de Defensa
Sáenz de Santamaría controla la comissió de Secretaris. Però això no treu que hagi de "conviure" amb alguns homes de la confiança de la seva arxirival, María Dolores de Cospedal. En destaquen dos: Agustín Conde i Arturo Romaní, secretar d'Estat i subsecretari de Defensa, respectivament. Tots dos van formar part del nucli dur de Cospedal quan aquesta era presidenta de Castella-la Manxa. Cal confiar que les seves àrees com a responsables de ¨política de defensa, no tinguin gaire feina en les properes setmanes.