16
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
17
de desembre
a les
22:54h
Mariano Rajoy no té dots d'equilibrista, però està decidit a mantenir en ple funcionament l'"operació diàleg" sense renunciar a la vessant judicial. Un ball a dues pistes per al que compta amb el suport del seu partit i de l'aparell del govern espanyol –que ell mateix va renovar per a l'ocasió–, i que espera que li generi rèdits. No només a Catalunya, on els populars aspiren a situar de nou el percentatge d'independentistes a nivells "tolerables", sinó a l'Estat, on pugnen per recuperar part del vot que va marxar a C's seduït pel tarannà d'home d'estat de Rivera.
De moment, però, l'invent només és un embolcall. Soraya Sáenz de Santamaría no ha concretat les reunions que ella i el president espanyol han de mantenir amb el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb el seu vicepresident, Oriol Junqueras. Més enllà de la presentació pública del seu nou despatx a Barcelona durant les trobades amb Inés Arrimadas i Miquel Iceta, l'operació no s'ha concretat en avenços en cap de les qüestions que enfronten Barcelona i Madrid, ni ha fet efecte els sectors de la societat catalana que –segons el seu full de ruta– han de pressionar la Generalitat per fer marxa enrere en el procés.
Davant de les dificultats de rendibilitzar els contactes amb la Generalitat, per al segon round de l'"operació diàleg" La Moncloa prioritza la pugna pel relat. La guanyarà el bàndol que situï el contrari davant l'opinió pública com a culpable d'un xoc que novament es farà evident amb el procés contra Carme Forcadell al TSJC, la cimera del dia 23 i els recursos d'inconstitucionalitat contra l'aprovació de les lleis de desconnexió. L'equip de Rajoy repeteix un mantra: al final hi haurà eleccions, i els ciutadans valoraran qui té la mà estesa i qui se situa en la radicalitat.
En aquest escenari, l'equip de Rajoy preveu fer ús de la carta basca i contraposar el fracàs de la unilateralitat a Catalunya amb els èxits polítics d'un PNB que ha pres el relleu de l'antiga Convergència rendibilitzant el peix al cove al Congrés. Mentre els partits de Junts pel Sí es veuen abocats a repetir l'estratègia del 9-N, el PNB disposa de línia directa per negociar el llistat de competències pendents de transferir i introduir esmenes als pressupostos generals de l'Estat per al 2017.
L'encarregada d'emfatitzar l'exemple del PNB serà Soraya Sáenz de Santamaría, que aquest dissabte tornarà a Barcelona per assistir –de la mà de Xavier Garcia Albiol– a la reunió de la ponència econòmica i d'administració territorial del congrés que el PPC celebrarà el febrer. Sobre la taula la possibilitat de negociar els 45 punts –tots tret del referèndum– que el president Puigdemont va lliurar a Mariano Rajoy a la seva reunió de l'abril del 2016.
El peix al cove basc, però, té flaire de revival a Catalunya. Puigdemont ho va recordar des de Gernika durant la presa de possessió d'Iñigo Urkullu com a lehendakari. Catalunya ja ha transitat la senda basca i ha aprovat una reforma de l'Estatut com la que ara vol impulsar el PNB. L'encaix no va ser possible pel recurs que va arribar al TC signat per cent diputats del grup parlamentari del PP al Congrés. L'encarregada de registrar-lo aleshores va ser la secretària de Política Autonòmica i Local del PP, que era, precisament, Soraya Sáenz de Santamaría.
Amb una Generalitat centrada a mantenir el referèndum com a fita, a Rajoy li queda esperar que, a base de brandir el pal i la pastanaga, els socis de Junts pel Sí xoquin amb la CUP sobre l'estratègia a seguir i generin desconcert entre una població que –segons interpreta La Moncloa- cada vegada nota més els efectes del cansament. La fita: unes eleccions a curt o mitjà termini que renovin el Parlament i posin de nou el comptador a zero a Catalunya.
De moment, però, l'invent només és un embolcall. Soraya Sáenz de Santamaría no ha concretat les reunions que ella i el president espanyol han de mantenir amb el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb el seu vicepresident, Oriol Junqueras. Més enllà de la presentació pública del seu nou despatx a Barcelona durant les trobades amb Inés Arrimadas i Miquel Iceta, l'operació no s'ha concretat en avenços en cap de les qüestions que enfronten Barcelona i Madrid, ni ha fet efecte els sectors de la societat catalana que –segons el seu full de ruta– han de pressionar la Generalitat per fer marxa enrere en el procés.
Davant de les dificultats de rendibilitzar els contactes amb la Generalitat, per al segon round de l'"operació diàleg" La Moncloa prioritza la pugna pel relat. La guanyarà el bàndol que situï el contrari davant l'opinió pública com a culpable d'un xoc que novament es farà evident amb el procés contra Carme Forcadell al TSJC, la cimera del dia 23 i els recursos d'inconstitucionalitat contra l'aprovació de les lleis de desconnexió. L'equip de Rajoy repeteix un mantra: al final hi haurà eleccions, i els ciutadans valoraran qui té la mà estesa i qui se situa en la radicalitat.
En aquest escenari, l'equip de Rajoy preveu fer ús de la carta basca i contraposar el fracàs de la unilateralitat a Catalunya amb els èxits polítics d'un PNB que ha pres el relleu de l'antiga Convergència rendibilitzant el peix al cove al Congrés. Mentre els partits de Junts pel Sí es veuen abocats a repetir l'estratègia del 9-N, el PNB disposa de línia directa per negociar el llistat de competències pendents de transferir i introduir esmenes als pressupostos generals de l'Estat per al 2017.
L'encarregada d'emfatitzar l'exemple del PNB serà Soraya Sáenz de Santamaría, que aquest dissabte tornarà a Barcelona per assistir –de la mà de Xavier Garcia Albiol– a la reunió de la ponència econòmica i d'administració territorial del congrés que el PPC celebrarà el febrer. Sobre la taula la possibilitat de negociar els 45 punts –tots tret del referèndum– que el president Puigdemont va lliurar a Mariano Rajoy a la seva reunió de l'abril del 2016.
El peix al cove basc, però, té flaire de revival a Catalunya. Puigdemont ho va recordar des de Gernika durant la presa de possessió d'Iñigo Urkullu com a lehendakari
El peix al cove basc, però, té flaire de revival a Catalunya. Puigdemont ho va recordar des de Gernika durant la presa de possessió d'Iñigo Urkullu com a lehendakari. Catalunya ja ha transitat la senda basca i ha aprovat una reforma de l'Estatut com la que ara vol impulsar el PNB. L'encaix no va ser possible pel recurs que va arribar al TC signat per cent diputats del grup parlamentari del PP al Congrés. L'encarregada de registrar-lo aleshores va ser la secretària de Política Autonòmica i Local del PP, que era, precisament, Soraya Sáenz de Santamaría.
Amb una Generalitat centrada a mantenir el referèndum com a fita, a Rajoy li queda esperar que, a base de brandir el pal i la pastanaga, els socis de Junts pel Sí xoquin amb la CUP sobre l'estratègia a seguir i generin desconcert entre una població que –segons interpreta La Moncloa- cada vegada nota més els efectes del cansament. La fita: unes eleccions a curt o mitjà termini que renovin el Parlament i posin de nou el comptador a zero a Catalunya.