Un dels molts esculls que intenta resoldre el war-room de la consulta que dirigeix la vicepresidenta Joana Ortega és quin sistema es podrà utilitzar perquè els catalans a l'exterior puguin votar amb totes les garanties el 9N. Un problema difícil de resoldre per la descripció que fa l'Estatut de Catalunya de la “condició política de català” i les problemes que suposa l'elaboració adhoc d'un cens electoral per a la consulta.

“Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei”, prescriu l'apartat 2 de l'article 7 que determina la ciutadania política catalana. Això implica que si el ciutadà en qüestió s'ha empadronat anteriorment en una altra ciutat fora de Catalunya no tindria aquesta condició, per qualsevol altra circumstància que la llei prevegi o bé perquè els descendents d'aquests no ho hagin sol·licitat. A més, la definició complica la vida a l'elaboració del cens electoral bastit expressament per a la consulta a través del decret de convocatòria.

Ara com ara, fonts de Governació consultades per Nació Digital apunten que els tècnics optarien per elaborar un cens exterior a través d'un “registre previ” com fan, per exemple, als Estats Units. Això implicaria que els catalans a la diàspora poguessin acreditar la seva condició de votants censats a través d'un sistema concret que la maquinària de Govern està acabant d'ajustar.

Així s'entén, el truc que va proposar candidat d'Unió a les europees i també secretari de relacions exteriors del Govern, Francesc Gambús,  per tal que puguin votar els catalans a l'exterior que l'actual. Gambús va recomanar guardar la targeta censal amb què votaran amb les europees. En qualsevol cas, un registre previ aplanaria el camí pels votants de l'exterior sigui quin sigui el cens que s'utilitzi.