19
de desembre
de
2017, 22:15
Actualitzat:
20
de desembre,
19:33h
Ha estat una campanya anòmala. No podia ser d'una altra manera després d'una declaració d'independència sense aplicació pràctica, la imposició d'unes eleccions des de Madrid que han implicat de la supressió de l'autonomia, i l'empresonament de part del Govern, que té la seva altra meitat a l'exili. Ha estat una campanya estranya perquè dels tribunals n'han sortit més titulars que dels mítings -l'últim, d'aquest dimarts, quan la Fiscalia ha demanat al Suprem que Oriol Junqueras no pugui sortir de la presó-. Ha estat una campanya diferent perquè ha pesat més l'emotivitat que les propostes, aparcades en un segon terme per la confrontació de blocs. Els partits han posat el retrovisor, per detallar el memorial de greuges del rival, conscients que el futur és incert, per la dificultat de dibuixar un escenari post 21-D.
I el futur és incert perquè per primer cop una força que no sorgeix del catalanisme polític s'ha presentat, fins a l'esprint final de campanya, amb opcions de guanyar les eleccions. La crida al vot útil de Ciutadans ha alimentat la possibilitat que Inés Arrimadas discuteixi la victòria a l'independentisme, tot i que les enquestes atribueixen avantatge a ERC i la possibilitat d'una majoria en escons de les forces que van declarar la República el 27 d'octubre no és gens remota. De fet, la via sobiranista és l'única amb possibilitats de sumar majoria, almenys segons els sondejos. Ni el bloc constitucionalista -Ciutadans, PSC i PP- ni l'alternativa per trencar els blocs que plantegen els "comuns" -descarta per ERC i PSC- s'endevina ara mateix com a viable, en aquest últim cas per com de taxatives han estat les declaracions en la campanya. En relació a l'opció del tripartit progressista, les posicions es poden estovar després del 21-D. Dependrà dels resultats.
El relat unionista passa per un triomf d'Arrimadas
Amb l'Estat en contra i sense el timó de la Generalitat, l'independentisme necessita una victòria -convincent- per esquivar escenaris que complicarien els següents passos de l'estratègia sobiranista. Per això, ERC s'ha concentrat a propagar el "perill" que representa Ciutadans, conscient que l'establishmet polític i mediàtic espanyol posaria data de caducitat al procés si el partit d'Albert Rivera obté més vots que Oriol Junqueras o Carles Puigdemont, encara que la majoria independentista es mantingués o s'eixamplés.
Tot i que l'aritmètica parlamentària faria molt difícil la investidura d'Arrimadas -els "comuns" no col·laboraran a fer possible un Govern liderat per Ciutadans i amb la crossa del PP-, a Madrid la lectura dels resultats esquivaria els matisos. A diferència d'Arrimadas -que aquest dimarts ha fet una última crida al vot útil a Nou Barris-, Iceta recollirà menys suports però també genera menys anticossos. No és estrany que hagi engreixat les seves possibilitats amb l'etiqueta de presidenciable, per molt que el candidat del PSC hagi patinat amb la proposta d'indults -ràpidament matisada a instàncies de Ferraz- i Josep Borrell l'hagi escorat al bloc del 155 amb declaracions altisonants.
El PP, resignat a ser l'última força constitucionalista, es juga el crèdit de Rajoy, que ha agafat el timó de la candidatura a última hora per corregir les pèssimes perspectives de Xavier García Albiol. Un PP extramadament dèbil impulsaria les opcions d'Arrimadas -es preveuen més moviments de vots intrablocs que de transvasament- i significaria una clatellada per al president espanyol. Rajoy, però, ja ha dit que un mal resultat davant l'independentisme no tindrà conseqüències en el calendari electoral d'Espanya.
Les relacions (tibants) entre ERC i la llista de Puigdemont
Els debats televisius -amb un fil conductor que ha passat pel 155, els presos, les conseqüències econòmiques del procés i les aliances postelectorals- han reproduït l'escenografia dels blocs. Amb el permís dels "comuns" -que han erosionat tant l'independentisme per la via unilateral com els socis del 155 per la suspensió de l'autogovern-, les crítiques entre els integrants dels blocs han estat mínimes en la recta final de campanya. ERC i Junts per Catalunya (JxCat) han evitat agredir-se en els debats, tot i que les relacions són tibants, com es comprovarà quan s'hagi d'afrontar la investidura en cas de triomf sobiranista.
I el futur és incert perquè per primer cop una força que no sorgeix del catalanisme polític s'ha presentat, fins a l'esprint final de campanya, amb opcions de guanyar les eleccions. La crida al vot útil de Ciutadans ha alimentat la possibilitat que Inés Arrimadas discuteixi la victòria a l'independentisme, tot i que les enquestes atribueixen avantatge a ERC i la possibilitat d'una majoria en escons de les forces que van declarar la República el 27 d'octubre no és gens remota. De fet, la via sobiranista és l'única amb possibilitats de sumar majoria, almenys segons els sondejos. Ni el bloc constitucionalista -Ciutadans, PSC i PP- ni l'alternativa per trencar els blocs que plantegen els "comuns" -descarta per ERC i PSC- s'endevina ara mateix com a viable, en aquest últim cas per com de taxatives han estat les declaracions en la campanya. En relació a l'opció del tripartit progressista, les posicions es poden estovar després del 21-D. Dependrà dels resultats.
El relat unionista passa per un triomf d'Arrimadas
Amb l'Estat en contra i sense el timó de la Generalitat, l'independentisme necessita una victòria -convincent- per esquivar escenaris que complicarien els següents passos de l'estratègia sobiranista. Per això, ERC s'ha concentrat a propagar el "perill" que representa Ciutadans, conscient que l'establishmet polític i mediàtic espanyol posaria data de caducitat al procés si el partit d'Albert Rivera obté més vots que Oriol Junqueras o Carles Puigdemont, encara que la majoria independentista es mantingués o s'eixamplés.
El rostre d'Inés Arrimadas, protagonista d'un missatge electoral Foto: Adrià Costa
Tot i que l'aritmètica parlamentària faria molt difícil la investidura d'Arrimadas -els "comuns" no col·laboraran a fer possible un Govern liderat per Ciutadans i amb la crossa del PP-, a Madrid la lectura dels resultats esquivaria els matisos. A diferència d'Arrimadas -que aquest dimarts ha fet una última crida al vot útil a Nou Barris-, Iceta recollirà menys suports però també genera menys anticossos. No és estrany que hagi engreixat les seves possibilitats amb l'etiqueta de presidenciable, per molt que el candidat del PSC hagi patinat amb la proposta d'indults -ràpidament matisada a instàncies de Ferraz- i Josep Borrell l'hagi escorat al bloc del 155 amb declaracions altisonants.
El PP, resignat a ser l'última força constitucionalista, es juga el crèdit de Rajoy, que ha agafat el timó de la candidatura a última hora per corregir les pèssimes perspectives de Xavier García Albiol. Un PP extramadament dèbil impulsaria les opcions d'Arrimadas -es preveuen més moviments de vots intrablocs que de transvasament- i significaria una clatellada per al president espanyol. Rajoy, però, ja ha dit que un mal resultat davant l'independentisme no tindrà conseqüències en el calendari electoral d'Espanya.
Les relacions (tibants) entre ERC i la llista de Puigdemont
Els debats televisius -amb un fil conductor que ha passat pel 155, els presos, les conseqüències econòmiques del procés i les aliances postelectorals- han reproduït l'escenografia dels blocs. Amb el permís dels "comuns" -que han erosionat tant l'independentisme per la via unilateral com els socis del 155 per la suspensió de l'autogovern-, les crítiques entre els integrants dels blocs han estat mínimes en la recta final de campanya. ERC i Junts per Catalunya (JxCat) han evitat agredir-se en els debats, tot i que les relacions són tibants, com es comprovarà quan s'hagi d'afrontar la investidura en cas de triomf sobiranista.
▶ @jorditurull: “El que dona estabilitat en un país és que governin les institucions legítimament escollides. El #21D hem de derrotar els “a por ellos”, que desinfecten, que escapcen i que, quan ja no queda ningú que els fa nosa, diuen que hi ha estabilitat”#DebatTV3pic.twitter.com/KCQw2zzpLb
— Junts per Catalunya