10
de novembre
de
2019, 23:40
Actualitzat:
11
de novembre,
10:24h
L'independentisme arribava al 10-N encara en xoc per la sentència del Tribunal Suprem. La duresa del veredicte contra els dirigents que van impulsar el referèndum, la resposta al carrer -aldarulls inclosos-, l'enquistament del conflicte amb l'Estat i la mala salut de ferro del Govern constituïen un còctel de difícil digestió per al moviment. Però, com acostuma a passar cada vegada que hi ha urnes pel mig, l'independentisme ha aconseguit un resultat històric, fregant la meitat els escons -23 de 48 diputats- i se sent ara fort per reprendre l'exigència de forçar Pedro Sánchez, guanyador a Espanya, a negociar. El president de la Generalitat, Quim Torra, té previst trucar-lo aquest dilluns.
"Catalunya ha sentenciat", ha apuntat Gabriel Rufián, que tot i deixar-se dos escons -de 15 a 13- ha conduït ERC cap a una nova victòria. Els republicans, això sí, veuen com Junts per Catalunya (JxCat), comandada per Laura Borràs sota l'omnipresència de Carles Puigdemont, creix fins als vuit representants i retalla la diferència entre les dues formacions hegemòniques a Catalunya.
El resultat el completa la CUP, que irromp amb dos escons -tots dos per Barcelona, a punt de treure'n un per Girona- amb la seva oferta de bloqueig i unilateralitat. Però si hi ha algun missatge que sobresortirà en les properes hores des de la majoria de l'independentisme serà el del diàleg, juntament amb l'amnistia.
Borràs, eufòrica i envoltada de la plana major de JxCat -a la planta set de l'Hotel Catalonia Plaza s'hi ha reunit la war room de la formació, restringida i centralitzada a la planta set-, ha reclamat a Sánchez que "faci política".
La candidata de JxCat també ha aprofitat per deixar clar que no l'investiran "a canvi de res", retret que ha estat permanent en campanya en direcció a ERC per l'abstenció del juliol, i per enarborar el sit and talk. Un concepte posat en boga des de la irrupció del Tsunami Democràtic, que des de dilluns a primera hora promourà la seva acció més ambiciosa. S'allargarà tres dies, fins dimecres, i preveu sacsejar el tauler com va passar just després de la sentència.
La iniciativa del Tsunami irromprà en l'anàlisi dels resultats a Catalunya, que deixen un reguitzell de titulars. L'independentisme s'enfila al 42,61% dels sufragis -un creixement de tres punts respecte l'abril-, el PSC aguanta tot i la campanya dura de Sánchez, els comuns resisteixen els set escons, Vox i el PP empaten a dos representants i Ciutadans s'enfonsa. La davallada és descomunal: de cinc escons a dos, pèrdua de més de la meitat dels vots i última força a Catalunya. El partit que va guanyar les últimes eleccions catalanes és ocupa ara el vagó de cua, i tot plegat en només dos anys. Té més escons ERC presentant-se a Catalunya que el partit taronja concorrent a tot l'Estat.
Símbol de la volatilitat que acompanya la política en els últims temps, i també del fracàs de la formació d'Albert Rivera a l'hora de voler liderar la mà dura contra l'independentisme, perquè n'ha acabat traient més rèdit l'extrema dreta -Vox és la vencedora moral a l'Estat- i Espanya segueix bloquejada. La gran pregunta, persistent, és si el resultat de l'independentisme, amb 1.633.395 vots, serà suficient per asseure un Sánchez assetjat per l'ascens de la dreta i la ultradreta a negociar. El Congrés s'albira de nou com una cambra ingovernable, potser pitjor que a l'abril.
Mà estesa o esmena al règim?
Ingovernable és, precisament, el lema de campanya que havia fet servir la CUP, i és curiosament, un dels termes que ha fet servir Borràs en la seva compareixença. "Hem vingut a fer política, i a fer-ho amb més garanties. Només falta que a la cadra buida s'hi assegui algú disposat a desbloquejar. Si no, Espanya seguirà sent ingovernable", ha destacat l'exconsellera de Cultura, reforçada com a aposta de futur dins de JxCat. Els nacionalistes han tornat a oferir unitat estratègica -en la recta final de campanya han proposat un grup parlamentari únic- per guanyar força a Madrid.
Quina estratègia guanyarà, a partir d'ara? La mà estesa o l'esmena "al règim" que proposa la CUP? Una aproximació que permeti acostar-se a Sánchez de la mà de Podem i, al mateix temps, combatre l'ascens de la ultradreta, o bé mantenir el "no a tot" si el líder del PSOE segueix amb la mà dura contra Catalunya? ERC ha representat la primera opció al llarg d'aquests mesos, però s'ha quedat sense arguments per defensar-la en campanya. JxCat, amb Puigdemont al capdavant -i pendent de l'extradició- és més partidària del conflicte, i la CUP aprofundeix en aquesta línia. Si Sánchez va a la investidura, el debat serà intens dins l'independentisme. Un cop més.
El referèndum, l'exerci del dret a l'autodeterminació, segueix sent la demanda majoritària entre els 23 diputats independentistes que s'asseuran al Congrés aquesta legislatura. Aquesta és la demanda que tornarà a posar Torra damunt la taula si en algun moment Sánchez s'hi asseu. En un Congrés -encara més- difícil de gestionar, els partidaris de la independència són majoritaris. Amb un repartiment diferent al de l'abril, això sí, i que pot tenir implicacions en la legislatura catalana. JxCat en surt reforçada -la frase "hem tornat" ressonava als passadissos de la seu electoral- i tothom calibra quin és el millor moment per anar a eleccions catalanes. La partida no s'ha acabat i els presos, que ja no han pogut ser candidats, també hi tindran molt a dir.
"Catalunya ha sentenciat", ha apuntat Gabriel Rufián, que tot i deixar-se dos escons -de 15 a 13- ha conduït ERC cap a una nova victòria. Els republicans, això sí, veuen com Junts per Catalunya (JxCat), comandada per Laura Borràs sota l'omnipresència de Carles Puigdemont, creix fins als vuit representants i retalla la diferència entre les dues formacions hegemòniques a Catalunya.
El resultat el completa la CUP, que irromp amb dos escons -tots dos per Barcelona, a punt de treure'n un per Girona- amb la seva oferta de bloqueig i unilateralitat. Però si hi ha algun missatge que sobresortirà en les properes hores des de la majoria de l'independentisme serà el del diàleg, juntament amb l'amnistia.
Borràs, eufòrica i envoltada de la plana major de JxCat -a la planta set de l'Hotel Catalonia Plaza s'hi ha reunit la war room de la formació, restringida i centralitzada a la planta set-, ha reclamat a Sánchez que "faci política".
La candidata de JxCat també ha aprofitat per deixar clar que no l'investiran "a canvi de res", retret que ha estat permanent en campanya en direcció a ERC per l'abstenció del juliol, i per enarborar el sit and talk. Un concepte posat en boga des de la irrupció del Tsunami Democràtic, que des de dilluns a primera hora promourà la seva acció més ambiciosa. S'allargarà tres dies, fins dimecres, i preveu sacsejar el tauler com va passar just després de la sentència.
Eufòria a la seu de Junts per Catalunya després dels resultats Foto: Junts per Catalunya
La iniciativa del Tsunami irromprà en l'anàlisi dels resultats a Catalunya, que deixen un reguitzell de titulars. L'independentisme s'enfila al 42,61% dels sufragis -un creixement de tres punts respecte l'abril-, el PSC aguanta tot i la campanya dura de Sánchez, els comuns resisteixen els set escons, Vox i el PP empaten a dos representants i Ciutadans s'enfonsa. La davallada és descomunal: de cinc escons a dos, pèrdua de més de la meitat dels vots i última força a Catalunya. El partit que va guanyar les últimes eleccions catalanes és ocupa ara el vagó de cua, i tot plegat en només dos anys. Té més escons ERC presentant-se a Catalunya que el partit taronja concorrent a tot l'Estat.
Símbol de la volatilitat que acompanya la política en els últims temps, i també del fracàs de la formació d'Albert Rivera a l'hora de voler liderar la mà dura contra l'independentisme, perquè n'ha acabat traient més rèdit l'extrema dreta -Vox és la vencedora moral a l'Estat- i Espanya segueix bloquejada. La gran pregunta, persistent, és si el resultat de l'independentisme, amb 1.633.395 vots, serà suficient per asseure un Sánchez assetjat per l'ascens de la dreta i la ultradreta a negociar. El Congrés s'albira de nou com una cambra ingovernable, potser pitjor que a l'abril.
Mà estesa o esmena al règim?
Ingovernable és, precisament, el lema de campanya que havia fet servir la CUP, i és curiosament, un dels termes que ha fet servir Borràs en la seva compareixença. "Hem vingut a fer política, i a fer-ho amb més garanties. Només falta que a la cadra buida s'hi assegui algú disposat a desbloquejar. Si no, Espanya seguirà sent ingovernable", ha destacat l'exconsellera de Cultura, reforçada com a aposta de futur dins de JxCat. Els nacionalistes han tornat a oferir unitat estratègica -en la recta final de campanya han proposat un grup parlamentari únic- per guanyar força a Madrid.
Quina estratègia guanyarà, a partir d'ara? La mà estesa o l'esmena "al règim" que proposa la CUP? Una aproximació que permeti acostar-se a Sánchez de la mà de Podem i, al mateix temps, combatre l'ascens de la ultradreta, o bé mantenir el "no a tot" si el líder del PSOE segueix amb la mà dura contra Catalunya? ERC ha representat la primera opció al llarg d'aquests mesos, però s'ha quedat sense arguments per defensar-la en campanya. JxCat, amb Puigdemont al capdavant -i pendent de l'extradició- és més partidària del conflicte, i la CUP aprofundeix en aquesta línia. Si Sánchez va a la investidura, el debat serà intens dins l'independentisme. Un cop més.
Mireia Vehí valora els resultats des de la seu de la CUP Foto: Josep M. Montaner
El referèndum, l'exerci del dret a l'autodeterminació, segueix sent la demanda majoritària entre els 23 diputats independentistes que s'asseuran al Congrés aquesta legislatura. Aquesta és la demanda que tornarà a posar Torra damunt la taula si en algun moment Sánchez s'hi asseu. En un Congrés -encara més- difícil de gestionar, els partidaris de la independència són majoritaris. Amb un repartiment diferent al de l'abril, això sí, i que pot tenir implicacions en la legislatura catalana. JxCat en surt reforçada -la frase "hem tornat" ressonava als passadissos de la seu electoral- i tothom calibra quin és el millor moment per anar a eleccions catalanes. La partida no s'ha acabat i els presos, que ja no han pogut ser candidats, també hi tindran molt a dir.