Per què la CUP ha irromput al Congrés?

La CUP ha aconseguit treure rèdit del descontent de part dels votants independentistes amb el rumb del procés. La formació anticapitalista, que es presentava per primer cop a les eleccions espanyoles, ha obtingut dos escons per Barcelona, que coincideixen amb la davallada d'Esquerra Republicana.

En el resultat de la candidatura encapçalada per Mireia Vehí ha pesat la mateixa raó que va motivar el partit a fer un pas endavant i concórrer als comicis: un context polític marcat per la sentència del procés, que va condemnar els líders polítics i socials de l'independentisme. En aquest escenari, els cupaires han defensat en campanya que anaven al Congrés dels Diputats a bloquejar la governabilitat de l'Estat fins que no es reconegui el dret a l'autodeterminació.

Les protestes contra el veredicte del Suprem, que han inclòs una vaga general amb ampli seguiment i accions inèdites com ara una mobilització a l'aeroport, han impulsat també el vot a una formació lligada a les organitzacions més combatives de l'independentisme. Conscients del combustible que representen les mobilitzacions i les detencions d'activistes, els candidats cupaires han reivindicat als mítings la llibertat de tots els empresonats i el dret a la protesta. 

Un altre factor que ha pesat en la irrupció al Congrés de la CUP és el desencís d'un sector dels votants d'ERC i de JxCat per l'abandonament de la unilateralitat. Segons el repartiment d'escons resultant de l'escrutini, el partit independentista més penalitzat ha estat ERC, un dels principals destinataris dels atacs dels anticapitalistes en campanya. De fet, al debat electoral de TV3 un dels moments de més alt voltatge va ser un enfrontament entre Vehí i el cap de llista republicà, Gabriel Rufián.

JxCat s'ha demostrat un rival més dur per als cupaires, amb una llista farcida de candidats independents i fins i tot amb perfils propers als de la formació anticapitalista com el de Roger Español, candidat al Senat. En campanya, la CUP ha carregat amb duresa contra els postconvergents per les càrregues policials a les protestes per la sentència, que li han servit per rebutjar les peticions d'unitat dels postconvergents

Els cupaires també es van adreçar als votants dels comuns més escorats cap a l'esquerra, amb un programa que incloïa les nacionalitzacions d'empreses energètiques o l'abolició de la monarquia, entre d'altres qüestions. Tanmateix, el partit lila ha resistit posicions respecte a les eleccions del 18-A i no ha cedit electors.

Resultat amarg per no assolir l'escó per Girona

La mala notícia de la nit electoral per a la CUP és haver-se quedat sense l'escó per Girona, una zona on la formació compta amb múscul municipalista i on va obtenir un gran nombre de regidors a les eleccions, escalant fins a la segona posició al ple de la capital de la demarcació.
 Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
 Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Consulteu aquí els resultats de l'escrutini en temps real a Catalunya: 



I aquí podeu veure els resultats a l'Estat: