L’agenda de l’advocada Miriam González treu fum aquests dies. Com ja vam informar, aquesta jurista especialitzada en Dret Comunitari, figura destacada a la City, exconsellera d’Acciona i dona de l’exlíder liberal del Regne Unit Nick Clegg, viceprimer ministre entre el 2010 i el 2015, manté una activitat intensa amb contactes amb cercles empresarials i mediàtics de Madrid i Barcelona. Una activitat que ha generat moltes especulacions. Segons asseguren fonts econòmiques que han seguit els moviments de l’advocada, aquesta tindria definits els seus objectius: encapçalar un nou projecte polític de centre, liberal i europeista en les properes eleccions espanyoles.
El projecte de Miriam González s’assemblaria més al que volia ser l’Operació Reformista llançada per Miquel Roca el 1986 que no pas un segon Ciutadans, marca que, definida com a liberal va anar escolant-se cap a posicions de dreta radical i populista. L’advocada, en canvi, sembla que està tenint una aproximació molt diferent a la de Ciutadans pel que fa a la realitat catalana. La voluntat de sortir al pas d’una tendència a la dreta extrema que pot ferir encara més la Unió Europea és una altra motivació del projecte.
Després d’uns anys en què ha intentat incidir en els grans partits amb iniciatives de bona governança des de la societat civil i la plataforma Espanya Millor -per exemple, amb l’elaboració d’un codi ètic del govern-, sembla decidida a donar el salt a la política activa. La perspectiva d’una nova marca electoral no és fàcil. Amb un mapa polític com l’espanyol, que una força política de matriu centrista aconsegueixi fer prou forat sociològic sembla tasca heroica. Però, segons detallen testimonis d’alguna de les trobades de l’advocada amb grups empresarials, Miriam González és algú amb una gran capacitat comunicativa, amb accés a recursos econòmics i força de caràcter que està aconseguint sumar complicitats.
Segons aquestes fonts, González hauria trobat bona recepció en un segment ampli del món empresari, que podrien anar de socis del Círculo Ecuestre al Cercle d’Economia o a figures que freqüenten activitats de FemCat o de les patronals. Molts interlocutors han mostrat connexió amb el perfil de l’advocada amb un ventall de contactes d’alt nivell. Una operació com aquesta, però, és complexa i necessita ser acompanyada d’un calendari serè que l’actual moment de la política espanyola no facilita. Unes eleccions anticipades aquest tardor podrien resultar un entrebanc important per un projecte d’aquest tipus, que tot i estar en fase intensa requereix encara d’un temps.
L’any 1986, Miquel Roca va liderar una iniciativa ambiciosa que, de la mà d’Antonio Garrigues Walker, va trobar complicitats en un sector de la dreta econòmica i que es reclamava de línia liberal i reformista, amb una mirada inclusiva de les perifèries. L’Operació Reformista va sumar alguns diputats a CiU, però va topar a Espanya, en un moment d’hegemonia del PSOE, reorganització de la dreta entorn Manuel Fraga i la mateixa divisió de l’espai centrista, amb la presència del CDS d’Adolfo Suárez.
Ara, opinen els defensors del projecte, pot ser diferent. Mai és fàcil crear un nou espai. Però l’entorn de Miriam González ha detectat el malestar social i la pèrdua d’atractiu dels grans partits, que arrosseguen casos de corrupció. Un rostre diferent, filla de Valladolid, una formació renovadora i moderada, amb bones connexions internacionals, pot tenir recorregut, sobretot davant dels qui no volen cedir l’alternativa a l’extrema dreta.
