Aquest dijous expira l'ajornament de l'entrada en vigor dels aranzels que Donald Trump ha imposat a les importacions de desenes de països als Estats Units. Els nous aranzels del president nord-americà oscil·len entre el 10 i el 41% segons els països -Síria, amb el 41%, serà el país més afectat-. Pel que fa a la Unió Europea, seran del 15% per a la majoria de productes, segons l'acord al qual va arribar Trump amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a finals de juliol i que ja està en entredit després de les últimes amenaces del dirigent republicà.
Segons va dir Trump després de signar l'acord, amb el pacte s'assolia "el final" de la guerra d'aranzels. Von der Leyen, per la seva banda, celebrava que l'acord aportaria "estabilitat i previsibilitat". Però, com ha anat demostrant Trump des que va tornar a la Casa Blanca, l'estabilitat i la previsibilitat no són, precisament, el que més defineixen les seves polítiques. Dimarts, Trump va tornar a amenaçar la UE amb aranzels del 35% si els països europeus no inverteixen els 600.000 milions d'euros que consten en el seu acord comercial amb la Comissió Europea. En una entrevista a la CNBC, va assegurar que aquestes inversions són "un regal, no un préstec". "Els detalls són que aquests 600.000 milions són per invertir en el que jo vulgui", va afirmar.
Des de Brussel·les, però, argumenten que això "no és una cosa que la UE, com a autoritat pública, pugui garantir, sinó que es basa en la intenció de les empreses privades". La Comissió continua negociant que alguns sectors econòmics estiguin exempts d'aranzels, com els vins, caves i licors. Però, com afectaran aquestes taxes -en principi del 15%- a les empreses catalanes que exporten els seus productes als Estats Units? Segons dades del Govern, els EUA són la primera destinació de les exportacions catalanes amb un 4,3% del total de les exportacions. Els nous gravàmens afectaran 3.160 empreses a Catalunya amb vendes que arriben als 4.350 milions d’euros.
El sector químic, el més perjudicat
Els sectors econòmics més perjudicats pels aranzels seran el químic, el farmacèutic, el de maquinàries i equips, l’agroalimentari i el metall. De fet, l'any 2024 el sector de les indústries químiques va exportar als EUA per valor de 1.164,9 milions d’euros, un 26,8% del total, mentre que els productes farmacèutics van suposar 707,1 milions (16,3%) i la maquinària i equips 479,1 milions (11%). El sector de l’agroalimentació va exportar per valor de 460,3 milions (10,6%) i el de la metal·lúrgia i productes metàl·lics va arribar als 224,1 milions (5,2%).
Dins d’aquests sectors, els productes que més es veuran afectats, pel fet que s’exporten en major quantitat als EUA, seran els de perfumeria i cosmètica, els farmacèutics, la maquinària, les motos, els reactius de diagnòstic, l’oli d’oliva, el vi, el cava, la joiera, els sucs i extractes vegetals, el peix i les eines de metalls comuns, segons dades d'Acció. La Generalitat també apunta a impactes indirectes en l'economia catalana, derivats de qüestions com la pèrdua de competitivitat respecte països amb aranzels inferiors -10%-, com seran el Regne Unit, Austràlia, Turquia, el Marroc, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita o Singapur. Així mateix, des d'Acció també assenyalen l'oportunitat que pot suposar per a l'economia catalana enfront dels països asiàtics, regió més afectada pels aranzels.
El Govern busca el "màxim d'excepcions"
El Govern busca el “màxim d’excepcions” per a productes catalans en les negociacions in extremis de la UE amb Trump. En una entrevista a l’ACN, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha assegurat que la porta “no està del tot tancada” a la negociació perquè encara no es coneix la “lletra petita” de l’acord comercial entre Brussel·les i Washington. “Espero que les conseqüències per a l'exportació catalana siguin les més mínimes possibles”, diu el conseller. Com que encara hi ha converses en marxa, Duch defensa esperar a conèixer els detalls del pacte final abans d'“adaptar” el suport del Govern als sectors afectats.
El president nord-americà ha admès aquests últims dies que alguns socis comercials han començat a adoptar “compromisos comercials i de seguretat més significatius” que podrien ajudar a alleujar les barreres comercials que han contribuït a “l’emergència nacional” que es va declarar el mes d’abril passat. Amb tot, ha criticat altres països que, tot i les negociacions en curs, no han ofert “condicions que resolguin els desequilibris comercials ni s'han alineat amb les prioritats dels Estats Units en matèria econòmica i de seguretat nacional”. A més, ha avisat que alguns socis comercials no han participat en les negociacions ni han pres les mesures necessàries per millorar la situació.
Més de 50 milions per respondre-hi des de Catalunya
L'executiu de Salvador Illa va donar al juny llum verda per signar el conveni amb l’Institut Català de Finances (ICF) per impulsar una línia de préstecs bonificats a empreses afectades pels aranzels dels Estats Units. L’ICF aportarà, mitjançant recursos propis, 50 milions d’euros i el Departament d’Economia i Finances, per la seva banda, hi destinarà 4,1 milions per bonificar els interessos per sota del cost de mercat. La mesura s’emmarca en el Pla defensa de la Catalunya de Tothom (Pla Responem), que contempla una sèrie d’ajudes com ara avals i crèdits amb interessos bonificats per necessitats de circulants i inversions.
