En les negociacions de l'Estatut de 2006 es va posar damunt la taula la possibilitat que l'aeroport del Prat es transferís a la Generalitat. Ara, malgrat que aquesta és, segurament, la infraestructura més estratègica del país, gairebé ni se'n parla amb l'argument que Aena cotitza a borsa. Els marrameus de l'establishment nostrat per aquest assumpte han passat a millor vida i ara el debat va de quant ciment s'hi posa.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

En aquella ocasió (Aena encara era 100% propietat de l'Estat i ara ho és el 51%) un dels arguments per fer "inviable" el traspàs era que els funcionaris del ministeri s'havien revoltat animats per l'aleshores secretari general de transports, Fernando Palau. Al govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja li van anar bé per no fer concessions i desprendre's del que ara és el setè aeroport d'Europa. El mateix va passar poc després amb la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, que només es va acabar traslladant de forma parcial al 22@ de Barcelona malgrat les promeses inicials.   

Les mateixes protestes, vagues i intents de boicot a transferir poder (competències i personal) de l'Estat les hem vist amb els treballadors de Renfe, singularment els maquinistes, o els policies que gestionen les competències estatals d'immigració. Els que ara hi han tornat (perquè no és nou) són els inspectors d'Hisenda. Passa, però, que no consta de cap treballador transferit que hagi empitjorat les seves condicions de feina. Atès el que es va pactar el dilluns, hi ha un risc evident que el finançament singular es devaluï i no acabi reduint com s'havia projectat el dèficit fiscal.

Però no està, per ara, en qüestió que la Generalitat sigui, amb més o menys coordinació o subordinació a l'Estat, l'administració tributària del país i que, de forma progressiva, l'Agència Tributària de Catalunya agafi el relleu de l'espanyola (AEAT). La del país té ara 800 treballadors i gestiona pocs impostos i l'estatal en té uns 5.000 a Catalunya que depenen dels potents serveis centrals de Madrid.

Els inspectors de l'AEAT afirmen, amb un to apocalíptic que és un calc de les declaracions dels dirigents del PP, que les intencions del govern del PSOE i del català és "el principi de la desaparició de l'Estat" (en els darrers anys ja ha desaparegut diverses vegades pel que sembla; mireu sinó les hemeroteques amb l'amnistia, els indults, o les orelleres al Congrés). Carreguen contra la vicepresidenta Montero i alerten, mirant de tocar la fibra al ciutadà queixós, que el finançament singular farà impossible la lluita contra el frau fiscal. Talment com si, amb les eines actuals i la coordinació entre administracions, això no es pogués resoldre com fan, per exemple, les policies per lluitar contra el crim.

L'obsessió de la casta funcionarial espanyola per mantenir el control de l'aparell de l'Estat (i, evidentment, de la caixa) és comprensible encara que no sigui massa racional i que confronti clarament la voluntat popular i els acords entre formacions polítiques representatives. El que no ho és tant és que el PSOE i altres partits es deixin condicionar per aquests comunicats hiperbòlics si realment tenen la intenció de complir els acords. Entre altres coses perquè, a Espanya, l'esquerra hauria de ser la primera interessada a treure poder a l'alt funcionariat de la Villa y Corte, que sempre té clar a què juga.

Avui no et perdis

• El decret de renovables, primera víctima de les desconfiances pel finançament; per Arnau Urgell Vidal i Bernat Surroca Albet.
• Cristóbal Montoro, imputat per beneficiar empreses del sector del gas quan era ministre.
• Operació Reformista 2.0: què vol Miriam González?; per Pep Martí.
• Crònica: Clos, Hereu, Trias i Colau: un pòquer d'alcaldes que fa les paus a la seva manera; per David Cobo.
• Memòria nacional: Carrasco i Formiguera, l'altre independentista; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

El passadís

Aquest dissabte prendrà possessió el nou bisbe de Lleida, Daniel Palau. Assistiran a la cerimònia a la capital ponentina el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el del Parlament, Josep Rull, tots dos catòlics practicants a més de representants de les primeres institucions del país. Illa té una cura exquisida de les relacions amb l'Església i ja va ser a Lleida per inaugurar el nou orgue de la catedral. És coneguda també la bona química personal amb el cardenal Juan José Omella i també amb l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

El gener passat, en un encontre mantingut al palau arquebisbal de Tarragona, el president i Planellas, que presideix els bisbes catalans agrupats en la Tarraconense, van mantenir una relació tan cordial fins al punt que fins i tot van compartir pregària. Els va acompanyar en l'Adsumus (Som aquí Esperit Sant) el conseller de Justícia, el democristià Ramon Espadaler a qui Illa ha confiat els assumptes religiosos. Tots tres van pregar a la capella on ho havia fet als anys 30 el cardenal Vidal i Barraquer, l'escut del qual presideix l'espai.  

Vist i llegit

Luis Herrero és un veterà periodista conservador. Va ser una de les veus de la Cadena Cope, l'emissora dels bisbes, i va fer d'eurodiputat del PP. Ara, fa un programa diari a EsRadio, l'emissora del polemista Federico Jiménez Losantos. Ahir era a la tertúlia del matinal d'aquest últim i entrevistaven el secretari general del PP, Miguel Tellado. Herrero va preguntar, el va rebatre i contrariar a costa de la corrupció i el número dos d'Alberto Núñez Feijóo va fer palès un nivell ben baix. Ho podeu recuperar aquí. 

El nom propi

TVE continua enfortint-se i orientant-se políticament per mirar de planta cara a la dreta mediàtica i complicar al PP i a Vox l'accés al poder. L'ens públic fa mesos que ha fet, en un context de forta polarització a Espanya, una clara aposta pels continguts d'actualitat i polítics i per confiar els espais més vistos a periodistes d'orientació progressista tal com us vam explicar fa uns dies. L'última a pujar al vaixell ha estat Pepa Bueno (Badajoz, 1964).

La periodista torna a Prado del Rey perquè ja va fer de redactora i de presentadora abans de marxar el 2012 a la Ser. D'allà va passar a dirigir El País el 2021 i fins que fa unes setmanes el Grup Prisa la va acomiadar. Va ser una de les víctimes de la crisi que va provocar l'aposta d'una part de l'accionariat i dels directius per impulsar una televisió privada d'acord amb la Moncloa i Pedro Sánchez. Ara, presentarà el Telediario de la 1 del vespre, el principal espai informatiu de la cadena. Relleva a Marta Carazo, que va deixar TVE per fer de secretària personal de la reina Letícia.     

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]