L'enyorat periodista Carles Capdevila va posar, en els seus inicis com a director de l'Ara, damunt la taula en diversos articles la idea de la divisòria entre emprenedors i emprenyadors que es podia traslladar a molts àmbits de la feina o la vida. "De la gent que fa coses contra els que ni fan ni deixen fer ara en diem emprenedors. És gent tan positiva que no sap dir que no. De la gent que ni fa ni deixa fer en diem emprenyadors. Són amargats, crítics sense escrúpols que no es poden permetre el luxe que la gent amb il·lusió se'n surti, perquè això posaria en evidència la seva misèria moral", escrivia. Aquesta distinció entre els emprenedors i els emprenyadors, que eren en cada cas una minoria però que podien arrossegar una majoria passiva cap al pessimisme o la il·lusió, la podríem traslladar també a la política. En aquest cas, al finançament singular i a les reaccions que va generar l'acord entre governs a la comissió bilateral Estat-Generalitat.
[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]
El pacte, que havia de traslladar l'entesa entre els socialistes i ERC de fa un any, no és encara l'ideal i té punts grisos, com ara l'alarmant manca de compromís del govern espanyol amb el principi d'ordinalitat. Aquest punt, clau per reduir el dèficit fiscal abusiu que castiga el nostre país, va aigualir-se a finals de la setmana passada, tal com us explica Bernat Surroca. A l'acord s'assumeix que, després d'un any sense fer tot el que calia, Catalunya encara no podrà recaptar l'IRPF el 2026. Tampoc sona bé la invocació constant a la multilateralitat, com si els fes vergonya defensar el que es va establir, la relació bilateral i singular. Una relació que pot donar fruits que es generalitzin a la resta si així ho volen (oi que sí, País Valencià i Illes Balears?), és clar, però que s'han de concebre i concretar en la bilateralitat.
A canvi, i a l'espera que l'Estat concreti quants diners hi posa, l'acord d'ahir sí que aposta per incrementar recursos, per un sistema més federal, clar i transparent, i estableix un compromís amb què Catalunya recapti, amb què incrementi la capacitat normativa i amb què aquesta no s'usi per fer dúmping fiscal com ara. De fet, just després de la comissió bilateral, l'Abc publicava una informació que va obrir el diari tot el dia i que feia evident l'escàndol que autonomies sobrefinançades utilitzin un sistema que els afavoreix per abaixar impostos a les rendes més altes, com ara el de successions o patrimoni. Fins i tot els suprimeixen. "El pacte fiscal amb Catalunya obstaculitza les rebaixes d'impostos a la resta de comunitats", titulaven. Qui pagarà la festa si Catalunya se'n surt, semblava preguntar-se el diari monàrquic.
El PP va excel·lir en el seu habitual paper d'emprenyador (no proposa res perquè les onze autonomies que governa serien incapaces de posar-se d'acord) i va optar pels exabruptes d'Isabel Díaz Ayuso i altres dirigents, que parlaven de "corrupció d'estat" i amenaçaven amb els tribunals, que per ells sempre és jugar a casa. La cabdill del Madrid DF, beneficiària d'un model d'estat centralista, deia que tot plegat "finançaria la corrupció" i explicava que som davant "un atracament a la nació i contra la unitat d'Espanya que no s'aturarà". Era previsible la reacció del PP, sempre disposat a atiar la catalanofòbia i a presentar qualsevol acord amb Catalunya com una cessió inassumible de Sánchez, a qui no n'hi passen una.
Ahir escrivia que el debat del finançament és una bona ocasió perquè l'establishment català demostri incidència a Madrid i també perquè ho faci el PSC aconseguint allò que deien que asserenaria les aigües durant el procés i que permetria a Salvador Illa lluir com a president. Pep Martí desplega arguments per aquesta missió de les elits a la seva opinió i recorda que podrien presentar-se ara com els més legitimitats en l'exigència.
El PSC, que en campanya de les catalanes no volia el finançament singular i en tenia prou amb un consorci entre agències tributàries que ja contempla l'Estatut vigent, va revisar la seva posició per atansar-se a ERC, que canviava concert econòmic per un sistema que no es desentengués per complet de la solidaritat i mantingués elements multilaterals. Uns i altres van ser emprenedors i ho han de continuar sent per, en el camí de la tramitació parlamentària i el treball entre governs, aconseguir que el delicat pacte polític no es rebaixi ni un bri. No seria honest i seria perjudicial per a ells i, sobretot, per al conjunt dels catalans. Junts va optar ahir per la crítica poc matisada -era previsible- i veurem si finalment està o no disposada a implicar-se a partir d'ara mentre intenta no perdre la paciència amb el català a Europa.
I sabem que el govern espanyol i María Jesús Montero, pel que sembla més preocupada pel seu futur com a candidata del PSOE a Andalusia que no pas per fer complir els acords, han estat més emprenyadors que no pas emprenedors durant tot aquest any per més que el PSC hi posi bona cara. Al ministeri sempre deien que les expectatives eren "massa altes". Caldrà molta mà esquerra, és clar, però també molta claredat i exigència per desactivar els emprenyadors i posar-los al costat dels emprenedors. De temps n'hi ha poc.
Avui no et perdis
- El finançament singular, punt de partida: què s'ha pactat i què no?; per Bernat Surroca.
- Albares reconeix que l'oficialitat del català a la UE encara no té «la unanimitat necessària» per ser aprovada.
- La defensa de Santos Cerdán insisteix en la tesi de Koldo García com a agent encobert de la Guàrdia Civil.
- Les claus del futur Sant Jordi Club: doblar l'actual aforament i dos anys sense ús per obres; per David Cobo.
- Reportatge: Un segle de grans incendis: la lliçó oblidada a les Terres de l'Ebre; per Sílvia Berbís.
El passadís
Mala maror al Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). Quan fa pocs dies que ha assumit la nova degana, Cristina Vallejo, després de guanyar les eleccions davant la candidatura alternativa de Joan-Ramon Ramos, s'ha sabut quina va ser la darrera decisió del degà sortint, Jesús Sánchez. Enfurismat amb les crítiques rebudes per la seva gestió per part de la llista de Ramos, segons fonts de l'ICAB, Sánchez va ordenar "castigar" els perdedors canviant de lloc el retrat de l'exdegà Luis del Castillo.
Jurista de prestigi, ja desaparegut, expresident del Col·legi d'Advocats Penal Internacional, va ser degà entre 2002 i 2003. Una filla seva, Carmen del Castillo, formava part de la candidatura opositora i sembla que ha estat motiu suficient per canviar de lloc el retrat, ara ubicat al costat d'una escala. Dilluns, la família de Del Castillo va registrar una carta a la nova degana mostrant la seva molèstia i recordant que havien demanat que el retrat de l'exdegà s'instal·lés a la biblioteca de l'ICAB.
Vist i llegit
Què està passant a Torre Pacheco, el poble murcià on ultradretans del poble (i sobretot de fora) s'han dedicat a caçar immigrants que hi viuen i treballaven al camp sense haver tingut mai problemes? Vox té molta força al municipi amb majoria de votants del PP i va camí de convertir-se en una icona de la dreta i dels discursos més durs contra els immigrants que es couen a les xarxes. El fenomen, que va esclatar arran de l'agressió a un ancià, té un punt de nou perquè, com retrata a El País el reportatge de Sebastián Forero, "la crida al linxament posa al punt de mira una generació de joves nascuts a Espanya [molts d'ells ni-nis] que avui ronda els 20 anys i que sempre ha estat marginada", escriu. Integrar amb drets i deures els immigrants de segona generació que se senten atrapats entre dues cultures és un repte del nostre temps.
El nom propi
Alan Pace (1968) és el nou propietari del RCD Espanyol. Ell presideix Velocity Sport Limited (VSL) un grup inversor amb matriu anglesa que avui ha fet efectiu el canvi de mans a l’entitat blanc-i-blava. S’acaba l’etapa de RASTAR i Yansheng Chen i comença la de VLS i PACE. L’empresari nord-americà té l’ambició de convertir l’Espanyol en un equip habitual a les competicions europees. Apassionat del surf i l’snowboard, Pace ja gestiona el Burnley, un club de la Premier League anglesa. Abans, havia estat cap de vendes en un banc d'inversió multinacional amb seu a Nova York. Explica que els vint anys que va treballar a Wall Street li han donat molts coneixements que aplica al món del futbol.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
