Pedro Sánchez sap que no podrà blindar constitucionalment el dret de les dones a que se'ls faciliti la interrupció voluntària de l'embaràs. La iniciativa que dimarts va aprovar el consell de ministres per promoure un afegit a la Constitució necessita tres cinquenes parts del Congrés i és evident que el PP hi votarà en contra. I sense els vots d'Alberto Núñez Feijóo i companyia no hi ha res a fer. Així doncs, per què el president espanyol promou aquesta iniciativa? L'explicació formal és que vol evitar que un canvi de majories polítiques a Espanya (la seva derrota a les pròximes generals, vaja) compliqui a les dones avortar.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

De fet, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja s'ha negat a fer un registre de metges objectors a practicar avortaments a la sanitat pública perquè sosté que seria "assenyalar-los". A Madrid, però, el 99% es fan en clíniques privades i en aquell territori no han anat a més els centres públics que els practiquen a diferència del que ha passat a Cantàbria, Galícia, la Rioja o Navarra, per exemple. A Catalunya ja superen el 50% les interrupcions voluntàries de l'embaràs en centres públics.

Díaz Ayuso estava, quan no era presidenta, a favor de l'avortament perquè ella era ultraliberal i poca cosa més. Ara, però, i tal com explicava fa uns dies Roger Pi, les seves picades d'ullet a la nombrosa comunitat llatinoamericana, que en molts casos professa una religiositat molt conservadora, ha fet que a l'ultraespanyolisme que ha abraçat en els darrers anys hi sumi ara l'ultraconservadurisme moral. Això la fa forta al camp de la dreta, que és amplíssim a Madrid, i Sánchez també busca fer-s'hi en la confrontació amb la dreta.

El president espanyol busca posar en contradicció Feijóo (no es pot pretendre lluitar vots a l'espai central i estar contra un dret tan bàsic), com ha fet també amb el genocidi a Gaza gràcies a la tebior o complicitat del PP amb el règim de Netanyahu, i també animar el vot femení a les forces del seu govern. El suport de les dones, especialment de les més joves, i dels votants catalans va ser clau el juliol del 2023 per mantenir l'esquerra a la Moncloa.

L'ajuda el fet que els drets no van contra ningú ni forcen a viure d'una determinada manera. A cap dona l'obliguen a avortar, de la mateixa manera que ningú està forçat a separar-se o a casar-se amb algú del mateix sexe. La batalla per exercir aquests drets individuals el progressisme i el liberalisme la tenen guanyada a la majoria dels països occidentals, cada cop més secularitzats. Convertir aquests temes en matèria de confrontació amb la dreta pot donar rèdits a curt termini, però pot acabar posant en qüestió drets bàsics a ulls d'una part cada cop més significativa de la població. De tot plegat us aconsello també les opinions de Bernat Surroca, el nostre cap de Política, i de Montserrat Nebrera.

Avui no et perdis

• Crònica: Una pau dubtosa a Gaza revolta Barcelona; per David Cobo.
• Andorra endurirà els requisits per obtenir la nacionalitat; per Lluís Girona Boffi.
• ERC exigeix apujar els impostos fins al 50% a qui especuli amb l'habitatge; per Oriol March.
• La història darrere la foto viral dels aiguats a la Ràpita; per Pau Mascarell.
• Opinió: Ni palla ni polla; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

El passadís

La Nit de l'Empresa que dilluns va celebrar la Cecot, la patronal terrassenca, va ser multitudinària. A l'entitat hi havia un ambient de satisfacció. Hi va assistir Antonio Garamendi, el president de la CEOE, l'empresariat espanyol, al costat de Josep Sánchez Llibre, el líder de Foment del Treball. Amb Xavier Panés, el president de Cecot, van escenificar un front unit. No era simple protocol. Els anys del procés van allunyar Cecot, propera al sobiranisme, de Foment. I les relacions entre Garamendi i Sánchez Llibre no sempre havien estat fàcils. Però en aquests moments, CEOE i Foment mantenen una bona sintonia, també perquè l'entesa i l'intercanvi de Sánchez Llibre amb Junts facilita sovint bloquejar iniciatives del govern d'esquerres al Congrés. Això ha fet més necessari al líder de la gran patronal catalana, amb una agenda que cotitza a l'alça a la capital d'Espanya. La diplomàcia de Sánchez Llibre troba més acollida en un Garamendi que ha estat criticat pels nuclis patronals madrilenys alienats amb el PP i Vox, que el consideren ara massa tou. Dilluns, Panés, Sánchez Llibre i Garamendi van evidenciar que, en el nou context, la seva relació viu un moment dolç.

Vist i llegit

Ahir vam commemorar els 85 anys de l'afusellament del president Companys pel que l'estat Espanyol, que a la Transició no va renegar de l'herència, també judicial, del franquisme encara no ha demanat perdó. Al consell de guerra al president, que va ser detingut pels nazis a la França ocupada i lliurat al règim de Franco, el va defensar el militar català Ramon de Colubí. Fa anys el periodista Jordi Finestres el va entrevistar per la revista Sàpiens abans que morís a Veneçuela i ara, amb aquelles cintes, el 3Cat n'ha publicat un pòdcast de deu capítols dirigit pel periodista Albert Mercadé i narrat per l'actor Pere Arquillué. Un material d'excepció pels amants de la nostra història que podeu escoltar aquí.  

La cançó

Barcelona i el seu model de ciutat generen molt debat polític i ciutadà i això té també impacte en la cultura. Svetlana és un duet emergent a l'escena catalana i ho fa amb un compromís inequívoc, tal com deixava clar Roc Bernadí en una entrevista al diari el març passat. Ja aleshores ens parlava del nou treball "Sarnalona", dedicat a la ciutat. Una de les cançons més icòniques és Carinyo, tota una declaració d'amor a Barcelona, les seves imperfeccions i arrels, i un no en volem marxar en tota regla de la generació que ho té més difícil per trobar un habitatge i estabilitzar-se. El tema és especialment oportú en un moment en què es debaten (ahir el PSC i ERC van fer un acord inicial) els pressupostos de la ciutat, que han d'orientar-ne les polítiques i gestionar carpetes com el turisme i les seves externalitats.  

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]