Si en veure el mot “palla” el primer que ve al cap no és “tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra”, sinó un altre significat relacionat amb la pràctica de la masturbació, tenim un problema. I passa el mateix si quan es llegeix “polla” no es pensa, a l’instant, en una gallina, un ocell o un pollancre, sinó en l’òrgan reproductor masculí. Ni palla, ni polla, doncs, signifiquen en català res que pugui relacionar-se amb la sexualitat. Però quan utilitzem paraules d’una altra llengua per referir-nos a aspectes tan concrets de la intimitat com el sexe vol dir que estem pitjor que no ens pensem i que el procés de substitució lingüística és incessant i ho amara tot, en tots els àmbits, usos i funcions.

"Comptar bigues", "escanyar l’ànec", "fer la mà", "fer-s'ho amb la mà", "fer poma de sa mà", "fer ditet", són algunes de les expressions col·loquials catalanes referides a la masturbació masculina o femenina, al costat d’altres com ara "esmolar el bessó", "fer punta al llapis", "fer-se una manxada", "fer volar l’estel", "menjar-se el llonguet", "pelar-se-la", "picar la dalla", "tocar el clarinet" o "tocar la simbomba", entre moltes per escollir. L’espanyol d’Espanya ho resol amb la forma hacerse una paja que, en l’espanyol llatinoamericà, és correrse la paja. Se branler, diuen en francès, farsi una sega o bé farsi una pipa en italià i en el portuguès de Portugal tocar o bicho i bater punheta en el del Brasil. En l’anglès britànic és to have a wank i en el dels Estats Units to jerk off.

És ben indicatiu de l’estat actual del català el fet que tanta gent hagi optat pel mot castellà vulgar “polla”, per referir-se a l’òrgan sexual masculí, com si no poguessin triar i remenar entre les prop de 400 paraules diferents de què disposem en català per referir-nos-hi, més enllà dels habituals penis o membre. Per exemple, cigala, tita, titola, canut, piu, semaler, carall, estaca, tronxo, instrument, melindro, nap, virot, pardal o vit. En l’espanyol americà en diuen pinga o verga; en francès bite; cazzo en italià; caralho en el portuguès de Portugal i pica en el del Brasil, mentre que cock i dick són mots emprats tant per l’anglès europeu com per l’americà, si bé al Regne Unit també diuen prick i als Estats Units shlong. El refranyer català, d’altra banda, assegura que “dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu”.

També hi ha qui anomena l’òrgan sexual femení amb els mots castellans txomino o el pronunciat xotxo, adjectiu correctíssim aquest en català i ben viu al Camp de Tarragona, però amb el significat de brut, o porc: xotxo/xotxa. Es desaprofita així la possibilitat d’utilitzar les més de 200 formes catalanes populars que tenim per parlar de la vulva o la vagina: bajoca, betlem, cambuix, carxofa, castanya, clòtxina, cony, cotorra, escarola, figa, fufa, parrús, patata, poma, trau o xona. Chocho en diuen a Espanya i chucha o concha en la mateixa llengua, a Amèrica. En francès és la chatte i, com nosaltres, en italià diuen figa i cona a Portugal, mentre que al Brasil és buceta en el mateix idioma. L’anglès col·loquial d’Anglaterra s’hi refereix com a cunt i l’americà com a pussy. Benèvol amb les temptacions de la carn, la saviesa popular sentencia que “els pecats de la xona la Mare de Déu els perdona”.

Una seixantena llarga de paraules designen el cul, part del cos humà que alguns han decidit d’anomenar, com si res, trassero, directament en castellà. En català tenim paraules més cultes o més vulgars per escollir, com anques, baldufari, darrere, gropa, natgera, natges, pandero, paner, panera, pompis o tafanari. Culo, en diuen en espanyol igual que en italià; cul en francès com nosaltres; cu a Portugal i bunda en el portuguès del Brasil, mentre que el que a Anglaterra és arse, en l’anglès americà és ass. I a qui té sort a la vida perquè tot li surt bé, perquè totes li ponen, diem que “ha nascut amb la flor al cul”, tot i que ja se sap que “qui té el cul llogat no seu quan vol”.

En català, “teta” és la germana gran o bé la dona que té cura de la canalla, la mainadera. La paraula, com a sinònima de “pit”, no va figurar mai al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra i, ara, apareix només com a tercera accepció el diccionari de l’IEC, avui que molts parlants ja es refereixen a aquesta part del cos, directament, com a “tetes” pel pes enorme del castellà. Tenim, en la nostra llengua, altres maneres prou genuïnes de referir-nos-hi en la parla popular, sense necessitat de reduir-ho tot a un sol mot per imitació d’un altre idioma. Em refereixo a canterella, càntirs, coques, davantera, mames, mamellam, mamelles, margalides, melons, metes, pitam, pitral, pitram, pitrera, pitrerada, popes, sina o sinada. En francès parlen de nichons; de tette en italià; de tetas a Portugal i de peitos al Brasil en la mateixa llengua, alhora que, en anglès, fan servir tits al Regne Unit i boobs a Amèrica.

Al Diccionari de Pompeu Fabra, l’únic normatiu durant dècades, no hi surt “follar” volent significar fer la unió sexual, però sí que hi apareix al Diccionari de l’IEC, per influència del castellà. El mot tradicional en català és cardar, però no és l’únic, clar. Aquests en són d’altres, des dels més cultes als més vulgars entre les prop de 400 formes distintes que tenim per a dir el mateix: abeurar el trau, amagar el pardal, apagar el ciri, amanir la patata, catxar, complir, copular, engolir la pastanaga, esmolar l’eina, fer-ho, fer el fet, fer l’amor, fotre, fotre un clau, sucar el melindro o xingar, entre les 400 formes que hi ha en català per a expressar-ho. A Espanya en diuen follar i coger a Amèrica, també en espanyol. En francès baiser és el mot més corrent, com scopare ho és en italià; en portuguès és foder a Portugal i trepar al Brasil, mentre que “to fuck” és el terme habitual en l’àmbit anglòfon.

He de confessar que, del tot allunyat fa vora 15 anys d’activitats públiques anteriors, fa temps que he retrobat el goig de la filologia, a la qual em vaig dedicar la meitat de temps de la meva vida laboral. I he xalat fent recerca, per exemple, sobre quina solució lèxica col·loquial aportava cadascun dels sis idiomes estudiats, amb les variants territorials corresponents, sobre el tema tractat en aquest article, ben conscient que la cosa dona per a moltíssim més, sobretot en l’apartat riquíssim dels sinònims existents en cada llengua pel que fa a cadascun dels mots aquí esmentats. I, tot això, sense oblidar la font inacabable de recursos que són els refranys, les frases fetes o els modismes de cada idioma com, posem per cas, aquest exemple final: “tantes figues que es fan malbé i tants pardals que passen gana”.