La patronal vallesana Cecot ha celebrat aquest dilluns la seva Nit de l’Empresa i ho ha fet amb una crida a les “forces d’ordre” perquè “abandonin la confrontació” i recuperin els grans consensos just quan l’estat de benestar “està en crisi a Catalunya, Espanya i Europa”. Ho ha dit el seu president, Xavier Panés, en la seva intervenció al Teatre Principal de Terrassa, ple de gom a gom. Panés ha demanat posar fi a “infantilitats com dir que els agrada la fruita”, en referència a les paraules d’Isabel Díaz Ayuso contra Pedro Sánchez. El president Salvador Illa, que havia de clausurar l’acte, no l’ha pogut escoltar perquè es troba a les Terres de l’Ebre a causa dels aiguats.

Panés ha fet un advertiment molt dramàtic sobre la “insostenibilitat” de les finances públiques davant un quadre social d’envelliment creixent, jubilacions massives i augment de la taxa de dependència que calcula la desproporció entre la població de més de 65 anys i la franja 25-64 anys, que actualment assenyala que per cada jubilat hi ha 2,6 persones en edat de treballar, però el 2050 per cada pensionista només hi haurà 1,6 persones en situació de poder treballar.

El líder de Cecot ha recorregut al concepte de “prosperitat compartida” tan emprat per Illa i ha felicitat el Govern per considerar prioritària la reforma de l’administració, però ha adoptat un to reivindicatiu reclamant afrontar els problemes com “l’absentisme desbocat” (que cada dia fa que un milió i mig de persones no va a treballar cada dia, amb un cost de 37.000 euros) i no recórrer a mesures unilaterals com l’intent de la vicepresidenta Yolanda Díaz de reduir la jornada laboral al marge del diàleg social. La crítica a Díaz ha generat l'aplaudiment de l'auditori.

Panés, peça clau en l’engranatge CEOE-Foment

Xavier Panés ha fet avui de portaveu de la classe empresarial tota, la catalana i l’espanyola. Directiu patronal a l’alça, és vicepresident de Foment del Treball i va ser elegit recentment vicepresident de Cepyme, l’empresariat espanyola de les pimes vinculat a CEOE, després d’unes eleccions on Ángela de Miguel va ser elegida nova presidenta -amb el suport de la CEOE d’Antonio Garamendi- enfront l’anterior cap, Gerardo Cuerva. Per tant, Panés està ben connectat a Garamendi i a Josep Sánchez Llibre, el president de Foment, en un context d’aliança estratègica entre les tres organitzacions, CEOE, Foment i Cecot.  

La immigració, clau del contracte social

El president de Cecot ha reclamat millorar la productivitat i la creació de riquesa per després repartir-la: “Aquest hauria de ser l’ordre”. Ordre ha estat una paraula que ha aparegut en diversos moments del seu discurs. Ha demanat també un “debat seriós” en immigració, afirmant que mantenir l’actual taxa de dependència implicaria l’arribada d’un milió de persones diàries durant 30 anys, escenari irreal. 

Panés ha recordat algunes propostes suggerides per Cecot, com la contractació en origen. Segons el dirigent patronal, en com es resolgui el tema immigratori es juga el futur d’un contracte social avui en perill, el que crea el clima per una “radicalització de les idees”. Una radicalització que troba escalf en les dificultats per preservar els pilars del contracte social com són la sanitat, l’habitatge i les pensions. La immigració és essencial per la sostenibilitat de l’estat del benestar, però això implica modernitzar els serveis avui saturats. 

El discurs de Panés ha agradat en un públic de directius i empresaris. Un d’ells explicava a la sortida que “aquest cop no s’ha fet un llistat de reivindicacions concretes sinó que s’ha volgut convidar a la reflexió sobre com es veu des del món productiu l’escenari social i econòmic”. El president de Cecot ha acabat la seva intervenció vindicant el paper de l’empresari per resoldre els reptes socials afirmant que “el sector públic no és l’únic garant del bé comú”. Una afirmació que el conseller Sàmper també ha fet seva en una breu intervenció.

El president del Parlament, Josep Rull, ha clos l’acte amb una defensa de l'empresari ("alguns empren eufemismes com emprenedors") com a creador de riquesa i de la col·laboració pública-privada que ha transformat el país: "Recorden com era el Llobregat i el Besòs fa 30 anys?". Rull ha esmentat la manca de personal qualificat que pateixen moltes empreses com també la necessitat de combatre la burocràcia a l'administració. Ha invocat a "afrontar el repte demogràfic" i com Cecot va ser la primera a reclamar la contractació en origen. Rull ha invocat al sentit de comunitat i a fer un país on "ningú sigui invisible".

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha enviat un missatge en què ha subratllat les bones dades de l'economia espanyola i l'impacte positiu dels fons europeus en l'escenari de creixement del país.

El Sabadell i el BBVA, presents

Cecot ha tornat a demostrar capacitat de convocatòria, amb personalitats del món polític com els consellers Miquel Sàmper, i d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor. Hi eren també els expresidents Artur Mas i Pere Aragonès. Així com dirigents del món empresarial com Josep Sánchez Llibre (Foment del Treball), Antonio Garamendi (CEOE), Pau Relat (Fira de Barcelona), Pere Navarro (Zona Franca) o Ángela de Miguel (Cepyme). També hi han estat presents figures de la cúpula del Sabadell (Xavier Comerma) i el BBVA (José Ballester), tots dos directors a Catalunya de les dues entitats, a només quatre dies que la CNMV informi del resultat de l'opa hostil.  

En el transcurs de la Nit s’han lliurat els Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial 2025 en nou categories, entre elles la d’eficiència energètica, transformació digital, comerç innovador, pime responsable i empresa saludable, alhora que a guardons fora de concurs a empreses centenàries i a l’associacionisme empresarial. 

La personalitat premiada aquesta edició ha estat Cristóbal Colón Palasí, president d’honor de La Fageda. Un projecte basat en el treball de persones amb problemes mentals. “Tots servim per alguna cosa però no tots servim pel mateix. I tots tenim la necessitat de ser reconeguts”, ha explicat. El millor bagatge d’una empresa no es mesura només en el balanç de resultats, ha assegurat, pregonant en favor d’una empresa que sigui conscient que el seu major èxit és assolir vides transformades.