Sense el consens necessari. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha dit que l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE encara no gaudeix de "la unanimitat necessària" per ser aprovada a la reunió dels ministres d'Exteriors de la UE d'aquest divendres vinent. 

Precisament aquest divendres, els ministres tornaran a abordar el reconeixement de les tres llengües -el punt figura com a debat, tot i que existeix la possibilitat d'una votació- i el dirigent socialista ha apuntat que hi haurà "un dia D" per a l'oficialitat.  "No puc garantir que el 18 [aquest divendres] ho sigui, però hi haurà un dia D", ha insistit Albares en una atenció als mitjans des de Brussel·les.

A diferència de l'anterior ocasió en què el reconeixement de les llengües es va elevar a nivell ministerial, la trobada d'aquest divendres preveu abordar la qüestió com un debat, sense votació final. No obstant això, fonts diplomàtiques consultades per l'ACN assenyalen que la votació podria acabar-se produint si es considera que la proposta espanyola compta amb la unanimitat necessària per tirar endavant.

El passat divendres, Espanya va enviar una nova proposta a les capitals europees per intentar superar les reticències a l'oficialitat del català. Pel ministre, el nou document farà que "cap estat pugui amagar-se i dir que no coneix prou la proposta espanyola, o dir que hi ha aspectes que no sou prou clars".

Segons Albares, "tots els aspectes són clars", tant els dubtes que vinculats a la creació de precedents per altres llengües com aquells relacionats amb el marc jurídic o els aspectes financers. Al mateix temps, el ministre ha defensat la proposta espanyola i ha sostingut que la manca de reconeixement de la llengua suposa "una discriminació" a la identitat nacional de l'Estat.

Segon intent

Si progressa, el del 18 de juliol serà el segon intent, després de la votació ajornada del 27 de maig. Aquell dia Espanya va comptar amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d'una desena de països es van mantenir reticents. Alemanya i Itàlia, del bloc conservador i ultraconservador, respectivament, van demanar tirar la pilota endavant, com Suècia, Finlàndia i almenys cinc països més.

Un altre dels elements importants de l'ajornament de finals de maig va ser el rol del PP. Alberto Núñez Feijóo va trucar personalment primers ministres per indicar-los que la mesura no era pertinent. Després de l'ajornament de la votació, el dirigent popular va indicar que cal tornar al "consens lingüístic" a Catalunya, i va reclamar que el castellà sigui respectat en l'àmbit de la docència. Caldrà veure quin paper juguen els populars ara.