Corre aquests dies la brama, en cercles polítics i d'opinió, que la posició de Salvador Illa com a president de la Generalitat podria sortir beneficiada d'una caiguda del govern de Pedro Sánchez. No perquè això sigui bo per ampliar l'autogovern, és clar, o li hagués de facilitar un salt a la política espanyola pel que no té, pel que sembla, gens d'interès malgrat les especulacions. Tal com està el PSOE, i si hi ha un final abrupte de legislatura, no seria aconsellable deixar Palau per provar sort a Madrid.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

La tesi del reforç de la presidència en cas de canvi a Madrid és que, amb la dreta i l'extrema dreta governant (sigui en coalició o amb pactes parlamentaris), Illa pot engrandir políticament la seva figura en la confrontació amb l'espanyolisme ranci i posar-se "el país a l'esquena", també per la debilitat de Junts i ERC, dolorides encara pel postprocés. De fet, el president ja va posar-se ahir els punys de boxa i va carregar contra els discursos ultraespanyolistes i de revenja i confrontació de José María Aznar i Isabel Díaz-Ayuso, amb la que ja ha buscat el cos a cos més d'un cop, cosa que li facilita reforçar el perfil progressista i catalanista.

L'altre efecte que tindria un canvi a la Moncloa és que la pèrdua d'incidència del PSC al govern espanyol es veuria compensada per una rebaixa de l'exigència. Ningú podria demanar al president que grans assumptes com el finançament singular, el traspàs de Rodalies o el català a Europa es concretessin positivament amb Feijóo de president en cas que no s'haguessin resolt abans amb Sánchez. D'altra banda, això seria el que tocaria ja i el que explica l'interès de Junts i ERC en allargar la vida útil de la legislatura. La culpa de qualsevol inconvenient la tindria el govern central, al que ara els socialistes catalans intenten, solidàriament, exonerar de responsabilitat quan els trens no funcionen o els serveis socials acusen l'infrafinançament. Set anys després de l'arribada de Sánchez a la Moncloa l'herència rebuda encara és un recurs recurrent. 

Però la sortida de Sánchez de la Moncloa pot amenaçar seriosament la posició d'Illa. Amb el PSOE en un moment reputacional baix o de crisi que afectaria les expectatives electorals del PSC, quin incentiu tindrien Oriol Junqueras i ERC per continuar sostenint l'actual Govern? Si alguna cosa mou als republicans, que esperen que abans d'acabar l'any el seu líder estigui habilitat en compliment de la llei d'amnistia, ara ja validada pel Constitucional, és el compliment dels acords. Sostenir Illa és una forma de mantenir la pressió i l'exigència pel finançament o Rodalies.

Si aquests incentius desapareixen i Junqueras pot ser candidat en un context de debilitat socialista, quin incentiu tindria per als republicans seguir com si res o fins i tot negociar uns pressupostos? Costen de trobar pensant en un Illa que, malgrat portar l'hàbit de president, podria quedar atrapat entre dos focs, el de la dreta dura a la Moncloa i el de l'independentisme mirant de recuperar posicions amb l'argument de liderar la inevitable confrontació.

Avui no et perdis

• Aznar surt al rescat d'una esquerra amb alguna cosa més que problemes; per Bernat Surroca.
• RTVE baixa al fang com a ariet contra la dreta mediàtica; per Victor Rodrigo.
• Investigadors catalans descobreixen com predir la progressió de l'Alzheimer amb una anàlisi de sang.
• Barcelona consolida la reducció de la contaminació, però lluny de complir els futurs límits; per Arnau Urgell i Vidal.
• Tanca Discos Revolver: Barcelona perd una botiga de música emblemàtica; per Berta Ramírez Climent.

El passadís

Fa set mesos que Óscar Puente no ve a Catalunya malgrat que el debat sobre les infraestructures és ben viu amb l'ampliació de l'aeroport del Prat o el traspàs de la xarxa de Rodalies al focus. El ministeri, del que en depenen Renfe i Adif, no se'n surt amb la gestió de la xarxa i el ministre, valent a les xarxes, al Congrés i a les reunions del comitè federal del PSOE, prefereix donar poques explicacions sobre els assumptes candents del seu ministeri. Ho deixa en mans del govern català i dels seus subordinats. Dijous al matí s'acaba la sequera. El ministre parlarà al Cercle d'Economia i conversarà amb la seva nova presidenta, Teresa García-Milà, sobre les infraestructures a Catalunya. Però ull! La premsa (que, pel que sembla, és molt perillosa) no podrà preguntar al ministre ni abans ni després del diàleg i només ho podran fer els socis de l'entitat. Haurem d'esperar uns quants mesos més per preguntar o perquè es deixi entrevistar per algun mitjà català.       

Vist i llegit

La periodista cultural Clàudia Rius va tornar ahir a escriure a Núvol, el mitjà cultural del que va ser cap de redacció i que va deixar el 2021 per anar a fer de cap de comunicació del departament de Cultura. Ara, col·labora a diversos mitjans com a free lance. Rius hi escriu un article rodó i carregat de referències personals i sensibilitat sobre la Barcelona amb pocs nens i amb el risc de convertir-se en l'infern perquè està poblada per massa adults. "Demaneu un desig, que el miratge s’acaba. El dia de l’autobús, vaig tornar cap a casa pensant que viure en una ciutat poblada gairebé exclusivament per adults podria ser una definició de l’infern. Ni futur, ni transmissió, ni joc; només persones vivint per treballar o per emborratxar-se, i una gradual desaparició de qualsevol possibilitat d’espurna que doni sentit a la vida comuna", relata.   

El nom propi

Ivan Rakitić (1988, Suïssa), va anunciar ahir la seva retirada del futbol a 37 anys. El croat penja les botes després de dinou temporades, assolint el seu pic de rendiment en la seva etapa al Barça sota les ordres de Luis Enrique. Peça clau del triplet de 2015 —amb gol a la final contra la Juventus— és el cinquè jugador estranger amb més partits oficials al club i pot presumir de palmarès: quatre Lligues, quatre Copes del Rei i l'esmentada Champions. Tot i la retirada, el futur de Rakitić no s'allunya del món del futbol. Tal com avancen diversos mitjans croats, l'exfutbolista ja té acordat començar una nova etapa al Hadjuk Split, l'equip on s'ha retirat, com a ajudant del director esportiu. Aquí alguns dels seus millors moments.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]