Aquest dilluns, el Cercle d’Economia formalitzarà el traspàs de poders entre Jaume Guardiola i la nova presidenta, Teresa Garcia-Milà, elegida sense oposició. Doctora en Economia per la Universitat de Minnesota, catedràtica de la UPF, de 70 anys, és consellera de Repsol. Ho havia estat d’Enagás, Banc Sabadell i Vueling. La composició de la nova junta es caracteritza per una aposta per noms de tota la vida de l’entitat, amb el retorn de velles glòries com l’expresident de CaixaBank, Jordi Gual, o Pau Guardans, que ja havien estat a la directiva.
L’equip de Garcia-Milà aplega un equilibri entre les diverses branques econòmiques, del món financer com el mateix Gual o David Vegara (home important del Banc Sabadell i que havia estat alt càrrec als governs socialistes), fins a l’industrial, amb Marc Puig (CEO de Puig), un altre nom present en moltes juntes anteriors, Carmina Ganyet (Immobiliària Colonial). També hi ha nous membres com Ignasi Biosca (Reig Jofre), a qui socis de la casa defineixen com “un industrial en estat pur”, o Elisabet Alier, de la paperera Alier.
Hi ha molta continuïtat respecte de la junta de Guardiola, amb noms com la notària Camino Quiroga, Maite Barrera (consultora financera Bluecap) o Laura Urquizu (CEO de la tecnològica Red Points), en part heretats del mandat de Faus. Però si el que defineix el segell d’una nova presidenta són les noves incorporacions, els sèniors s’imposen.
La fotografia resultant mostra que l’aposta per la renovació generacional que va ser la bandera de Javier Faus durant el seu mandat queda bandejada per la recuperació de sèniors de la casa. En alguns casos, es tracta de figures que van entrar a la junta amb Josep Piqué de president, el 1995. Cal recordar que la nova presidenta ha estat a la directiva durant trenta anys, amb un únic parèntesi de tres anys.
En un pla més ideològic, destaca l’escassa presència d’intel·lectuals de pensament crític, tot i la presència de Jordi Amat, que continua a la junta. Tampoc es perceben perfils alineats amb posicions nítidament catalanistes. Queden lluny els temps en què en una junta del Cercle s’hi podien trobar perfils com Josep Ramoneda, Joan B. Culla o Antón Costas.
En temps pertorbadors, el Cercle d’Economia es fa fort en la previsibilitat, la mateixa que invoca en les seves notes d’opinió. Sembla poc motivat per tibar des del punt de vista nacional. Aquest dilluns, després de la presa de possessió de Garcia-Milà, l’entitat estrenarà el documental El Cercle, al costat bo de la història. Una manera de recordar que va néixer al marge del règim franquista i impulsat per corrents de modernitat i europeisme. Però caldrà veure si una junta tan tecnòcrata està disposada a encetar debats crítics sobre les grans fractures econòmiques, socials i polítiques que nodreixen els populismes més extrems.
