El Cercle d’Economia es prepara per un procés electoral que tot indica que transcorrerà sense sorpreses. En pocs dies, la junta que presideix Jaume Guardiola convocarà eleccions per renovar la presidència. Entre finals de juny i inicis de juliol es preveu una cita amb les urnes sense emoció. Serà Teresa Garcia-Milà, catedràtica del departament d’Economia i Empresa de la UPF, l’única candidata. Però al Cercle es posen les urnes encara que no hi hagi confrontació.
Teresa Garcia-Milà és doctora per la Universitat de Minnesota, dirigeix la Barcelona School of Economics i ha estat consellera d’Enagas (2006-14), Vueling (2007-09) i Banc Sabadell (2007-20). La seva candidatura és la que ha superat el subtil procés de selecció de tot president de la institució, que ha de ser avalat pel consell d’expresidents. Tots la coneixen a la casa. Va entrar a la junta el 1995, amb la primera presidència de Josep Piqué. Des d’aleshores ha estat present en totes les juntes, tret d’un parèntesi (2013-16). Són 30 anys d’història, ara coronats per la presidència. Serà la primera dona al capdavant de l'entitat.
Garcia-Milà forma part del paisatge d’un Cercle d’Economia que, en un context d’enormes turbulències globals, es fa fort en la previsibilitat. L’acadèmica de la Pompeu Fabra és valorada per les diverses sensibilitats de l’entitat, on s’apleguen tots els matisos de la moderació en el món econòmic. La defensa de l’economia de mercat i de l’europeisme són elements troncals del discurs de la casa, que presidències diverses han expressat, entre el Piqué dels anys 90 -fitxat per Aznar com a pàtina liberal i catalana- i l’Antón Costas proper al PSC i president del Consell Econòmic i Social.
Els empresaris amb bona sintonia amb el món convergent van predominar (Salvador Alemany, Carles Tusquets), al costat d’altres amb ponts fluids amb l’entorn socialista (com Antoni Brufau), al costat de personalitats conservadores amb perfil molt propi (José Manuel Lara). Dins de la junta s’han aplegat figures que van molt més enllà del món estricte empresarial, amb la voluntat d’enriquir les veus, algunes de clar compromís amb el pensament progressista, com el filòsof Josep Ramoneda, o amb el sobiranisme, com l’historiador Joan B. Culla.
La nova presidenta, a qui s’assenyala com “d’un perfil caracteritzat per l’extrema prudència”, dirigirà el Cercle els propers tres anys després que s’hagi emès un document sobre l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell que és una reafirmació de la línia seguida en les darreres dècades. Hi ha en la nota crítica sobre l’opa una defensa de l’”equilibri territorial” davant el risc d’una major correlació del poder en favor de Madrid. un avís que el Cercle ja va fer el 2001, xocant amb el model d’estat recentralitzat aznarià.
Tot indica que amb Garcia-Milà l’entitat continuarà pregonant un “encaix harmònic” de Catalunya a Espanya, que ha estat una de les banderes ideològiques fundacionals des dels anys de Vicens Vives. Hi ha qui nota a faltar un posicionament més aprofundit sobre com han de respondre les elits a les fractures produïdes en l’edifici social, i que han nodrit l’ascens dels populismes. Caldrà veure quina serà l’aportació de la primera dona presidenta en els grans debats sobre el futur del capitalisme.
