Els partits catalans a Madrid no perden l’ocasió de preguntar al ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, sobre Rodalies i els problemes que pateixen -dia sí i dia també- els usuaris del servei. Preguntes a les sessions de control del Senat i del Congrés, bateries de preguntes per escrit, interpel·lacions parlamentàries... Puente acumula minuts i minuts per respondre als problemes de Rodalies, però desgrana poques solucions més enllà de receptar paciència i assegurar que les inversions "històriques" -que ara compliquen l’operativitat- acabaran traduint-se en una millora del servei. Això sí, sense un horitzó definit. "No podem invertir més en Rodalies sense tallar el servei", ha arribat a dir el ministre, un missatge que també va substanciar a la vegada el president, Salvador Illa, des del Parlament.

Sense anar més lluny, fa dues setmanes ho va tornar a fer a una compareixença monogràfica al Congrés. Va passar-se 69 minuts -entre la intervenció i la rèplica- repassant les incidències del mes de març. Va detallar puntualment on s’havien tirat pedres als trens, on s’havia tallat un cable de fibra òptica o els problemes causats per un cotxe que cau a la via a Mataró. I va presentar Rodalies com un servei que no té comparació amb cap altres xarxa a l’Estat ni a Europa, per la seva complexitat: 1.000 trens diaris (el 15% de l’Estat), 202 estacions i la coexistència amb mercaderies, amb obres de millora i amb la construcció de la Sagrera. Un rosari de lamentacions per justificar que no es pot fer més del que es fa perquè Rodalies funcioni millor. I que, de moment, sembla que el traspàs del servei a la Generalitat tampoc fa preveure un canvi ràpid en aquest sentit.

Una cosa són les xifres, les inversions (que hi són) o les incidències i els actes vandàlics (que també hi són) i una altra cosa és la voluntat i la implicació des del punt de vista polític i comunicatiu. Puente fa aquestes declaracions a 600 quilòmetres de distància, posant terra per enmig. I des del gener no va a Catalunya (ho va fer per presentar nous tres de Rodalies, precisament ). Una estratègia que contrasta amb d’altres imatges buscades pel Govern -del mateix color polític- intentant calmar els ànims dels usuaris. Per exemple, al març – i després d’una setmana horribilis després de la fi de les obres del túnel de Roda de Berà-, la consellera del ram, Sílvia Paneque, es va plantar a les sis del matí al centre de gestió d’operacions de l’estació del Clot prometent que millorarien, almenys, la informació als usuaris.

Control del missatge

Podria semblar que l’estratègia de la proximitat i l’empatia té més sentit que mai amb dos governs amics, però al ministeri de Puente no comparteix que aquesta sigui la línia comunicativa encertada. De fet, el ministre no ha visitat cap dels punts conflictius en els darrers mesos i el seu equip controla molt el missatge: acumula peticions d’entrevistes de molts mitjans que volen parlar de Rodalies. La seva estratègia, diuen, passa per treballar, aprovar inversions i allunyar-se del focus.

I no serà perquè el ministre no hagi demostrat capacitat dialèctica, bregat en el cos a cos polític. Va passar de diputat ras i un exalcalde d’una ciutat mitjana com Valladolid a ser la cara visible del PSOE en la investidura fallida de Feijóo. Sánchez ja preparava el terreny per situar-lo al seu executiu si acabava governant de nou. A El Matí de Catalunya Ràdio el vam entrevistar al pati del Congrés, en un recés d’aquella investidura fallida. I va justificar el seu to, sempre a l’atac. "El PSOE té dret a tenir el seu rotweiller", va dir.

I així ho continua demostrant, especialment atacant el PP, Vox o Isabel Díaz Ayuso. I amb una incontinència verbal a les xarxes, on és de llarg el ministre més actiu (i, en el seu cas, es porta directament ell les xarxes). Puente sovint baixa al fang, es treu la corbata i s’arromanga la camisa. En el cas de Rodalies, però, està esperant que "baixi el suflé", que les incidències es vagin reduint i que les inversions donin els seus fruits.