La Comissió Europea ha obert un procediment d'infracció a l'Estat per la intervenció del govern espanyol en l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. En un comunicat publicat aquest dijous, Brussel·les considera que la llei espanyola sobre la defensa de la competència -que en l'article 60 atorga poders al Consell de Ministres per decidir sobre operacions de concentració- no està alineada amb els tractats de la UE.
Segons l'executiu comunitari, la normativa espanyola pot soscavar els poders del Banc Central Europeu (BCE), que en operacions d'aquesta magnitud és l'autoritat competent. Amb l'obertura de l'expedient, Brussel·les inicia un procés perquè Espanya impulsi un canvi legislatiu que, si no es produeix, podria derivar en sancions.
Amenaça de sanció econòmica
L'obertura del procediment d'infracció és un primer pas que, en el pitjor dels casos, pot acabar elevant-se a la justícia europea i traduir-se en sancions econòmiques a l'Estat. Amb l'expedient iniciat aquest dijous, la Comissió Europea notifica per carta a Espanya d'aquest primer avís i demana modificar les normes. Per altra banda, Espanya té dos mesos per contestar i satisfer les exigències europees.
En cas que la resposta del govern espanyol sigui insatisfactòria, la Comissió Europea pot decidir elaborar un dictamen motivat, un document on Brussel·les expressi els seus arguments per creure que s'ha produït una infracció i detallar quines mesures s'haurien de prendre per resoldre el problema. A partir de la notificació d'aquest dictamen motivat, l'executiu comunitari obriria un nou període de dos mesos perquè Espanya emetés una resposta i poses en marxa les mesures oportunes per posar remei a la situació.
No suposa un fre a l'opa
L'obertura de l'expedient per part de la Comissió Europea es fixa en la legislació espanyola i, per tant, fa referència a les competències que té el govern central en operacions d'aquest tipus. Així, Brussel·les no es qüestiona l'operació de fusió en si, sinó que es limita a resoldre les disposicions jurídiques contràries al dret de la UE. En aquest sentit, el procediment d'infracció no suposa un fre a l'operació, tot i que faltarà veure si tant els serveis jurídics del BBVA o el Sabadell l'utilitzen d'argument en la seva negociació.
Un altre xoc legislatiu
Després del toc d'atenció del dimarts d'Europa cap a Espanya envers l'aplicació de l'amnistia. Ara, n'hi ha un altre i Espanya és un dels estats membres amb més expedients oberts, 91. De la mateixa manera, que és un dels que més temps triga a resoldre problemes de contraposicions legislatives.
Segons estableix a llei espanyola 15/2007 sobre la defensa de la competència, el Consell de Ministres "podrà valorar concentracions econòmiques atenent criteris d'interès generals diferents de la defensa de la competència". En el llistat de supòsits que menciona la llei hi apareixen qüestions com la defensa i la seguretat nacional, la lliure circulació de béns i serveis dins el territori nacional o la garantia d'un manteniment "adequat" dels objectius de regulació sectorial, entre altres.
A ulls de la Comissió Europea, el text xoca directament amb reglaments europeus com el mecanisme únic de supervisió, la directiva sobre requisits de capital i els tractats de funcionament de la UE, els quals estableixen quines són les competències dels estats membres en operacions de fusió bancària.
L'origen del procediment d'infracció obert aquest dijous neix de la denúncia d'un ciutadà que havia alertat a la Comissió Europea de possibles bretxes entre la legislació espanyola i el dret de la Unió Europea en l'operació. Arran de l'anunci públic del BBVA per adquirir el Sabadell, les autoritats competents europees van iniciar una ronda de contactes amb Espanya per entendre amb més detall l'abast de la situació en relació amb aquesta denúncia. Després d'una sèrie d'intercanvis, Brussel·les va concloure que les disposicions del dret nacional no estaven en línia amb el dret europeu. Més endavant, arran de la intervenció del govern espanyol en l'operació, els dubtes de la Comissió Europea es van amplificar.
El BBVA i el Sabadell tenen a Espanya més de dos terços del seu negoci en la Unió Europea i això ha fet que l'operació es regís segons les autoritats i normes espanyoles. La Comissió Europea s'ha hagut de basar en normes financeres i no de competència perquè aquestes últimes no donaven marge a aquesta maniobra de Brussel·les. Per això, ha hagut de ser la comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, provinent del Partit Popular europeu, i no el de la vicepresidenta de Competència, Teresa Ribera, socialista, qui ha fet el pas d'obrir el procediment d'infracció.
