Poques vegades una capital de país concentra cinc alcaldes de tres forces polítiques diferents en un mateix acte i tothom en surt prou ben parat. Tanmateix, aquest és el relat que pot enunciar Barcelona aquest dimecres, moment en què Joan Clos (1997-2006), Jordi Hereu (2006-2011), Xavier Trias (2011-2015) i Ada Colau (2015-2023) han rebut la màxima distinció de l'Ajuntament, la Medalla d'Or, en un acte al Saló de Cent, la sala noble del consistori. Els retrets personals s'han restringit en una jornada particular en què, després d'anys en què no s'han deixat d'escoltar retrets creuats entre els membres de les diferents forces polítiques, la normalitat ha quedat suspesa per un moment. Res conté millor les diferències que els grans formalismes. Tanmateix, també hi ha hagut espai per a algun dard. La més contundent, en aquest cas, ha estat Colau.
La introducció de l'acte ha anat a càrrec de Jaume Collboni, l'actual alcalde de la capital catalana. El batlle -socialista com Clos i Hereu- ha recordat una frase que la història assegura que el president de la Generalitat Josep Tarradellas va dirigir a Narcís Serra, quan aquest iniciava el seu camí com a primer alcalde de Barcelona de l'etapa post-franquista, l'any 1979. “Serra, els bons polítics són els que treballen pels seus successors”, ha citat Collboni. Tot seguit, asseguraria que els quatre homenatjats eren un exemple del que significa ser un bon governant i d'haver facilitat la feina als qui vindrien després. "Tots han contribuït des de les seves posicions a fer una Barcelona millor", ha establert el líder actual del PSC barceloní.
Poc després, les primeres intervencions remarcaven un tarannà similar. Jordi Clos s'ha centrat a recordar la posició de Barcelona de les darres dècades en diversos fronts, els previs a ell i els que va protagonitzar. Ha mencionat l'aposta per l'arquitectura de principis dels 2000, "admirada a nivell internacional", o la defensa de "la justícia, l'equitat i la solidaritat", concretada amb gestos com el front comú entre la capital catalana i Sarajevo durant els Jocs Olímpics del 1992, quan la ciutat patia un setge. Fins i tot Clos ha tingut esma per reivindicar el Fòrum de les Cultures, reconeixent que va portar "més polèmica" però recordant que també va servir per fer-hi "els campaments de la pau" que, entre d'altres, integrava palestins i israelians, o hutus i tutsis.
Amb la mirada més posada en l'actualitat, Jordi Hereu ha volgut fer tres peticions, alineades amb la defensa de "la democràcia", la diversitat que recorre "la Meditarrània" i el "projecte europeu". A banda de recordar com és possible "plorar d'emoció" en inaugurar una estació de metro al barri del Bon Pastor, segons ha apuntat, també ha reconegut el tarannà singular d'un acte com el d'aquest dimecres. I fins i tot ha apuntat que a Madrid, on exerceix ara com a Ministre d'Indústria, no creu que es pogués fer. "A la ciutat d'on vinc un acte com aquest no és fàcil d'organitzar", ha deixat anar.
Mas apunta que Trias no ha fet mai cap "operació" per l'alcaldia
Xavier Trias, qui va fer d'alcalde com a representant de Convergència i Unió (CiU), ha esmentat el seu predecessor amb alegria, tot apuntant que "sense en Jordi Hereu no haguéssim tingut el Mobile". Tanmateix, el darrer alcaldable de Junts ha volgut recordar que l'entrega de medalles s'ha produït perquè el regidor juntaire Jordi Martí Galbis va demanar que es reconegués Trias i la mesura va acabar prosperant perquè es va incloure a la mesura l'entrega del guardó a la resta d'alcaldes de les dues darres dècades, ja que Narcís Serra i Pasqual Maragall ja havien tingut prèviament aquest honor. Xavier Trias ha assegurat que inicialment pensava que "hauria estat més adequat fer aquest reconeixement de forma individual, amb temps i espai per a cadascú". Tanmateix, ha afegit que la política li ha ensenyat que cal "generositat" i "sentit de ciutat", i que el format col·lectiu, finalment, també l'ha convençut.
Ara bé, en una glossa prèvia al discurs de Trias, l'expresident Artur Mas ha aprofitat per passar alguna factura. Ha estat potser el primer retret vel·lat que s'ha materialitzat a l'acte. Durant el seu discurs, ha recordat que l'any 2015, quan el líder de CiU a Barcelona va perdre les eleccions contra Ada Colau (BComú), va evitar cap operació política per retenir l'alcaldia. "Ell va reconèixer que no havia guanyat i no va fer cap moviment de cap tipus per conservar aquella alcaldia", ha volgut reconèixer Mas, en clara al·lusió al fet que els darrers dos alcaldes de la ciutat ho han estat sense haver guanyar a les urnes, en referència a Colau i Collboni.
Colau eleva el to reivindicatiu
Al seu torn, amb un to més deslligat de la institucionalitat de quan era alcaldessa, Ada Colau ha fet més equilibris entre els agraïments -tant a col·lectius socials i veïnals com a la família- i les reivindicacions que van caracteritzar la seva arribada a la política. L'antiga líder de Barcelona en Comú ha evidenciat que, en un espai ple de noms d'homes, el seu és l'únic que recordava que les grans institucions també poden ser encapçalades per l'altra meitat de la població. Així, en iniciar el seu discurs, i en veure que els regidors de l'extrema dreta de Vox marxaven de l'acte, Colau ha volgut reivindicar-ho. "Estic molt orgullosa que hagin sortit aquests dos regidors d'aquesta sala", ha apuntat.
Durant la seva intervenció, a més, ha volgut exigir a l'Ajuntament i la Generalitat que vagin més enllà del trencament de relacions amb Israel pel que fa a les relacions institucionals i ha remarcat que cal "trencar" també els vincles "comercials". A l'Estat, alhora, li ha demanat una reforma de la llei d'estrangeria que frena l'arribada d'alguns drets a persones migrants. I, com a remat, també ha deixat caure alguns dards cap a l'administració de Collboni. A més de donar suport a les treballadores de les escoles bressol que estan revoltades contra l'Ajuntament per unes noves condicions laborals, també ha mencionat la lluita del veïnat organitzat de Vallcarca contra els plans del govern del PSC a la zona, amb desallotjaments i enderrocs implicats.
Un "saló de la fama"
Abans, per acompanyar l'acte, el consistori havia preparat una altre reconeixement simbòlic. A un dels passadissos del consistori, el govern municipal havia preparat una mena de "saló de la fama" que consisteix en la col·locació dels retrats dels sis alcaldes barcelonins de l'etapa democràtica. Almenys dels que ja han finalitzat els seus mandats. En el futur, es preveu que també hi hagi el de Collboni.
