L'última vegada que algú a Barcelona va organitzar una jornada de resistència contra els desnonaments, amb actuacions d'artistes i parlaments de col·lectius que hi exhibien suport, el cas va acabar amb el govern municipal irrompent per desactivar les protestes. Va comprar la finca en lluita. Es tractava de la Casa Orsola. Ara, a Vallcarca es repeteix una situació similar, amb una jornada de resistència al desallotjament de tres finques, però tot és més enrevessat: qui reclama el desnonament és el mateix Ajuntament. És una de les conseqüències de la recuperació del pla urbanístic de la rambla verda de Vallcarca per part del govern de Jaume Collboni.
A les tres finques hi viuen unes quarantana persones, 13 de les quals menors d'edat. Fa temps que van ser municipalitzades i, enmig de la indecisió urbanística que va estendre's durant dècades, van ser ocupades per famílies amb poques alternatives. Ara, el govern municipal vol recuperar-les per enderrocar-les. Però els habitants de dos edifics i un local ho veuen innecessari. De fet, proposen un pla alternatiu en què se'ls regularitzi amb lloguers socials. L'Ajuntament respon que l'actual afectació urbanística -vigent des del 2002- no en permet cap ús, tampoc el residencial.
Ara, col·lectius socials del barri i d'altres punts de la ciutat, pressionen per canviar-ho. Per aconseguir-ho, aquest diemcres han plantejat una mobilització a Vallcarca que des de les set del matí ha aplegat més de 300 persones. A més, s'hi han succeït les actuacions artístiques -Eléctrica Dharma, Lágrimas de Sangre, Enric Casasses, entre d'altres- així com els parlaments de col·lectius que hi donen suport, com els docents d'escoles afectades pels desnonaments o el de treballadors municipals pel dret a l'habitatge.
Un dels afectats pel desnonament previst és Iru Moner, pare de tres fills que viu ocupant un pis del carrer de l'avinguda de Vallcarca des de fa cinc anys. Ha avisat que la jornada inclouria mecanismes d'avís als concentrats per intentar repartir la mobilització i evitar els desnonaments a cadascuna de les tres finques. Ho ha explicat des de casa seva, d'on pengen diverses pancartes. Una fa constar "Collboni, vigila que el poble no et desnoni". Una altra estableix "Prou enderrocs, lloguer social!". Finalment, els advertiments detallats per Moner quedarien satisfets per la realitat: no hi hauria desallotjaments.

- Mobilització matinal a Vallcarca contra un triple desallotjament de finques municipals / Hugo Fernández
Mentre encara es mantenia el pols al carrer, però, una altra veu, en aquest cas la de la veïna de Vallcarca i periodista Anna Pacheco, afegia profunditat a la mobilització popular. Més enllà d'aturar el triple desnonament, Pacheco ha insistit que la concentració és un missatge contrari al model de ciutat del govern Collboni. "Un model on no existeixen ni persones ni cases, només actius i béns immobles. Pretenen convertir Vallcarca, bastió de resistència i anarquisme popular, en un altre barri de luxe més", ha proclamat.
L'Ajuntament, fetes les comprovacions, diu que esperarà els jutjats
Aquesta mobilització complica molt l'expulsió dels habitants dels immobles. Això es produeix, a més, en un context en què el desallotjament és administratiu. És a dir, que encara no ha passat per un jutge. Segons els ocupants, però, a primera hora ja se'ls hi ha presentat una comitiva municipal i els ha demanat que s'identifiquessin. Tanmateix, encara no se n'ha derivat cap acció concreta.
De fet, fonts municipals subratllen que aquest dimecres només està prevista la comprovació de la situació de les finques, ja que la data marcada buscava "el desallotjament administratiu voluntari". Això ha fet que els treballadors de l'Ajuntament s'hi hagin presentat per saber si s'havien buidat i avaluar-ne l'estat. Pel que fa als dos edificis residencials, els serveis municipals ja han constatat que segueixen ocupats, apunten des del govern local. "En el cas de la nau del carrer Farigola, 3, els serveis municipals no hi han acudit ja que un jutjat del contenciós-administrariu ha adaoptat la sol·licitud dels residents al local mesures cautelaríssimes" que suspenen el desnonament administratiu. Ara, però, l'executiu del PSC remarca que presentarà al·legacions davant aquesta decisió judicial.
També s'apunta que en el cas de la finca del número 83 de l'avinguda de Vallcarca un altre jutjat ha rebutjat les cautelars reclamades. I pel que fa al bloc del número 87 bis de la mateixa avinguda, el consistori no ha rebut "cap notificació", estableixen fonts oficials.
L'Ajuntament assegura que fins que no tingui una ordre judicial, no té previst intervenir per buscar el desallotjament forçós dels immobles. Malgrat això, la protesta, desconfiada, aguanta la pressió en una jornada revindicativa.

- Un dels pisos afectats pel possible desnonament a Vallcarca, durant una actuació, aquest dimecres / Hugo Fernández
Sigui com sigui, la concentració de centenars de persones ha comportat també el tall de la circulació a l'avinguda Vallcarca, si bé els concentrats han organitzat una via per deixar passar les ambulàncies que ho necessitessin.
Tot plegat es produeix també dos mesos després que el govern municipal ja desallotgés un espai especialment simbòlic de Vallcarca, un assentament barraquista afectat pel pla urbanístic. Des del consistori subratllen que totes aquestes intervencions permetran augmentar el verd a la zona, els equipaments, i l'habitatge, tant públic com privat. També hi ha una part del veïnat que veu amb bons ulls aquesta reurbanització, i que renega de les protestes socials que fa temps que travessen el barri.
La jornada de resistència al carrer ha acabat a les deu del matí. Feia pocs minuts, des d'un balcó, el poeta Martí Sales recitava uns versos de Blai Bonet publicats el 1974, com una de les últimes cuejades artístiques de la sessió matinal. "Que cadascú aboqui l'odi damunt tothom qui odia / Que cadascú defensi just el que li és rendable / Que cadascú sigui el seu propi emperador / Que cadascú decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra / Que cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau / abans de dir home a un salvatge / i abans de dir salvatge a un salvatge". Poc després, la protesta acabava, amb un canó d'escuma certificant la fi de la concentració. Amb tots els arguments sobre la taula, els següents passos del conflicte a Vallcarca queden en mans de la justícia i el govern municipal.