Desallotjament en marxa als assentaments de Vallcarca: antiavalots i protesta social

Un gran dispositiu policial s'ha desplegat aquest dimecres, l'endemà que es registrés un incendi a la zona, per buidar un dels solars ocupats durant anys per persones sense llar

  • Desallotjament en marxa als assentaments de Vallcarca -
Publicat el 08 de maig de 2025 a les 07:12
Actualitzat el 08 de maig de 2025 a les 08:00

Desallotjament d'un assentament en marxa al barri de Vallcarca, a Barcelona. L'endemà que un incendi afectés la zona del solar ocupat del costat de la parada del mateix metro de Vallcarca, amb un ferit, l'administració ha desplegat un dispositiu policial en aquest punt per buidar un espai especialment sensible pel que fa a la realitat social. Des de primera hora del matí, alguns veïns s'han manifestat a peu de carrer, per intentar evitar l'execució de l'expulsió. Quan ha arribat l'ampli desplegament de més de quinze furgonetes d'antiavalots de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra s'han produït forcejaments entre veïns i agents de policia. Alguns agents han colpejat amb la porra els manifestants per fer-los retrocedir.

Fa anys que conviuen dues realitats explícites en aquest punt del districte de Gràcia. D'una banda, diferents col·lectius veïnals i pel dret a l'habitatge, a més de les mateixes famílies barraquistes, demanen un pla social específic per als habitants de l'assentament, amb propostes d'inserció laboral i una alternativa habitacional que no els faci buscar-se un nou solar on instal·lar-se de zero. D'altra banda, el govern municipal també fa temps que defensa que l'atenció social que es donarà als barraquistes de Vallcarca serà la mateixa que es proveeix de manera habitual. Així, l'executiu socialista argumenta que cal desallotjar l'espai per poder tirar endavant la transformació urbanística de la zona, amb el projecte de la rambla verda de Vallcarca com a eix.

Als assentaments d'aquest barri hi poden arribar a viure una setantena de persones, estableixen els càlculs veïnals. Ara bé, la dada ha anat a menys les darreres setmanes. La majoria de famílies, davant l'amenaça de desallotjament imminent, han preferit evitar l'escomesa policial i s'han buscat algun altre lloc on dormir. La majoria dels que encara hi pernoctaven, però, insisteixen: "Si avui em fan fora d'aquí, no sé on viuré. Aquí mateix?", refleciona el Nikolai, mentre allarga els braços i assenyala la placeta del costat de la boca del metro. L'home de 60 anys en fa dos que viu en aquests terrenys. 

L'Ajuntament argumenta "risc imminent" després d'un incendi

Fonts oficials de l'Ajuntament estableixen que el desallotjament de l'assentament és "a causa del risc imminent per a la seguretat de les persones acreditat pel cos de Bombers de Barcelona en una inspecció" que es va fer aquest dimarts, després de l'incendi. També detallen que s'ha activat el servei del Centre d'Urgència i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per atendre les persones que siguin expulsades aquest matí. Tanmateix, no ha estat fins a mitja hora després que hi desfilessin desenes d'antiavalots pel perímetre del solar i ja s'hagués fet fora de l'assentaments a tots els barraquistes que ha aparegut el primer representant del CUESB. "Home, per fi algú no uniformat, ha arribat algú de serveis socials, gent", ironitzava un dels veïns indignats.

La incògnita social

Igualment, des de l'administració es recorda que abans de l'incendi, amb la informació disponible a partir de l'observació des de l'exterior i la que tenien els serveis municipals, el passat mes de març es va iniciar un expedient administratiu per incompliment de les condicions d'habitabilitat i de risc greu per a la seguretat de les persones en aquest espai, amb la conclusió de la declaració d’infrahabitatge. Aquest tràmit municipal s'ha convertit en cada vegada més habitual en els assentaments de la ciutat, mentre que les entitats que treballen amb les persones barraquistes insisteixen que tothom està d'acord en les mancances que comporta viure en un solar, però que calen alternatives socials. De moment, però, no hi ha cap projecte especial aplicat en aquests casos, ni el consistori aporta cap dada sobre si hi ha un pla de xoc social preparat per als habitants d'aquests terrenys.

Entre els expulsats d'aquest dimecres hi ha la Florina, una dona que ja explicava a Nació fa un any i mig les dificultats per sortir de la situació de barraquisme i les complicacions que es troben tant per accedir a un pis amb els preus actuals -"Nosaltres podríem pagar 250 euros o 300 euros al mes si tenim una llar", deia llavors- com per tenir oportunitats reals al mercat de treball i evitar discriminacions.