Si s'entra al lloc web de la Sagrada Família, es pot comprovar que, des del dia 12 d’agost i fins al 23, les entrades estan exhaurides. Les xifres diuen que Barcelona és la destinació turística més massificada del món –rep 20,37 milions de turistes cada any–, mentre que la Sagrada Família s'ha convertit en el monument o edifici turístic que acumula una major densitat de visitants: 13.000 cada dia i per sobre del Colosseu de Roma i de la Gran Muralla de la Xina.

La patronal Exceltur preveu que l’any conclogui amb una aportació del turisme al PIB espanyol del 13,2%, el màxim de la sèrie històrica. Tanmateix, a moltes localitats la quantitat de visitants és tal que els veïns ja no són els únics que se’n lamenten; els mateixos turistes també se n’adonen. "Entenc que molts locals no vulguin que estiguem aquí. És asfixiant fins i tot per a mi, que hi soc passant les vacances", explica l'Axie, una noia alemanya que visita Barcelona per primera vegada.

Després dels anys cinquanta, les vacances pagades van convertir el turisme al Mediterrani espanyol en un fenomen de contradiccions: per uns és motiu per a l’autoestima –"75 milions de persones ens visiten cada any. Per alguna cosa serà", va dir Mariano Rajoy l’any 2017–, per uns altres forma part de l'empitjorament del nivell de vida en el dia a dia, amb afectacions en carpetes nuclears com l'habitatge o el model productiu. Aquesta ambvivalència concreta la viu també en Ricardo, romà: "El turisme és una font d’ingressos fonamental, però no estem sabent trobar l’equilibri entre els habitants i els turistes. Ni a Roma ni, pel que estic veient, aquí (a Barcelona)", exposa.

El preu del turisme: l’habitatge

Així, la Rita, la xicota d’en Ricardo, diu que se sent "culpable" pel fet d’estar perpetuant una situació que també pateix, però sosté que ells volen "continuar fent passos com a parella" i que els resulta més "fàcil" venir a passar uns dies a Barcelona que anar-se’n a viure junts a Roma –el lloc on tots dos han nascut–. Una problemàtica que també és el pa de cada dia dels joves de l’estat espanyol: dimarts, un informe del Consell de la Joventut d'Espanya posava de manifest que la taxa d'emancipació juvenil va ser del 15,2% a finals del 2024, la xifra més baixa en un tancament d'any des del 2006.

El turisme és un factor fonamental per entendre aquestes dades, i els visitants també se n’adonen. En Thierry és francès i aquesta és la segona vegada que visita Barcelona: "Vaig venir fa gairebé 12 anys i aleshores vam haver d’allotjar-nos en un càmping a Malgrat de Mar perquè pagar-nos un llit a Barcelona ens resultava impossible. Ara, l’oferta és infinita", assenyala. I l’Andreas, de Noruega, també ho detecta: "Estem rebent un tracte hostil, no per la gent del sector, és clar, sinó per part dels locals, però ho puc comprendre. Estem dormint en un Airbnb al centre de la ciutat i hem pagat quatre rals. Com s’explica, això?".

Hotels, sol i platja

"Hoteles, sol y playa / Turista no se vaya", canta amb ironia i intencionalment en castellà la cantautora mallorquina Maria Jaume. La proliferació de fressa, terrasses, companyies aèries de baix cost i comiats de solter, entre molts altres, provoca la fatiga dels veïns fins al punt que, en general, a l’Estat i, en particular, a Barcelona circula el terme "turismofòbia" per designar el rebuig al turista o al turisme massiu. La Raphaella, del Canadà, que és a Barcelona visitant la seva germana, expressa que l’incomoden "molt" els espots i grafits de Tourists go home: "No ho havia vist mai!", exclama. Però afegeix també, i malgrat que "això suposi tirar-se pedres a la pròpia teulada", que ho pot comprendre. "Per a nosaltres tot és més fàcil", exposa.

A la recerca d'un altre model

El darrer testimoni, l’Àlex, d’Ucraïna, explica que és a Barcelona allotjat a casa d’uns amics, segons ell, "l’única manera sostenible de viatjar i alhora l’únic motiu pel qual ho faria". Amb tot, expressa el seu descontentament davant del fet que no podrà entrar a la Sagrada Família: "La massificació no només és una sensació. La democratització del viatjar havia de servir per fer-nos més tolerants amb els altres i perquè l’accés a la bellesa no estigués només a l’abast d’uns pocs. Se’ns n’ha anat tot en orris", protesta.

El debat sobre la sostenibilitat i l’impacte en la vida del veïnat cada dia està més estès. No obstant això, els efectes de les mesures legislatives sembla que tardaran a arriba. I els turistes, per ara, continuen atrets per una dinàmica de vols, hotels i allotjaments que tenen conseqüències sobre les ciutats que visiten.