Catalunya tenia una mica més de 28.000 màquines escurabutxaques instal·lades en establiments d’hostaleria, segons dades de 2024 del Departament d'Economia i Finances. L’oferta segueix per sota d’abans de la pandèmia i van baixant els establiments on se’n poden trobar, però, així i tot, hi ha encara un terç dels bars i restaurants del país amb almenys una d’aquestes màquines.
I als municipis amb rendes per sota de la mitjana l’oferta és un 40% superior a la dels municipis de més de 1.000 habitants més benestants. El metge psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt en l'addicció" a les màquines, i lamenta la manca de “restriccions” ni controls en l’hostaleria.
"Les màquines escurabutxaques són la tempesta perfecta" per a les persones amb problemes d’addicció al joc, afirma Fàbregas. El psiquiatre recorda que, sovint, darrere del joc problemàtic hi ha situacions de conducta impulsiva i incapacitat de dominar els estímuls i el desig. Per això lamenta que l’accés lliure en locals de restauració “és molt potent, sense restricció ni control” i que per això “les recaigudes són molt altes” entre les persones amb problemes d’addicció. “Hi poden jugar persones que no tenen l’edat o que reconeixen problemes amb la ludopatia”, remarca el doctor.
Fàbregas dirigeix un centre d’investigació i tractament d’addiccions a Dosrius, des d’on explica a l’ACN que la ludopatia és la principal de les addiccions comportamentals que tracten. Tot i que celebra que el nombre d’establiments amb màquines recreatives va a la baixa, considera que "la xifra segueix sent estratosfèrica".
28.150 màquines instal·lades en 15.502 establiments
Les dades obtingudes per l’ACN a través d’una sol·licitud d’informació pública al departament d’Economia i Finances xifren en 15.502 els bars i restaurants amb màquines escurabutxaques l’any 2024, que són el 33,6% dels establiments amb llicència per tenir-ne. Per tant, es pot jugar a jocs d’atzar amb premi limitat en 1 de cada 3 d’aquests locals de restauració de Catalunya. Un percentatge elevat que, tanmateix, fa 10 anys ho era molt més: es podia jugar en un 44% dels establiments, és a dir, en 19.042 locals.
Pel que fa al nombre de màquines, a 31 de desembre de 2024 hi ha registrades 28.150 màquines instal·lades (més gairebé 4.000 més en situació de "suspensió temporal", i 168 d’embargades), que són unes 3.000 menys (un 10% menys) que les instal·lades ara fa una dècada.
Menys bars “de barri” i més joc en línia, possibles explicacions
Segons l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció de locals i de màquines respon a una progressiva transformació del sector de la restauració, és a dir, a la proliferació d’establiments especialitzats (cafeteries, vinoteques, exemplifica) en detriment dels “bars de barri”, aquells on més habitualment s’instal·len aquest tipus de dispositius.
I això que, com recorda el president de l’entitat Carlos Duelo, les màquines segueixen sent “una peça important dins de l’economia d’aquests establiments. "Si no és el salari d’un cambrer, almenys cobreix moltes de les despeses que ha de cobrir l’establiment", estima el portaveu.
Tant Duelo com Fàbregas apunten també a l’auge del joc en línia, tant entre els joves com en altres capes de la societat, per ajudar a entendre el lleuger retrocés del joc presencial en locals de restauració.
Més incidència en entorns amb menys renda
Dos de cada tres municipis catalans tenen algun establiment amb almenys una màquina escurabutxaques. Això són 600 municipis, de totes dimensions i repartits per tota la geografia catalana.
Ara bé, una de les evidències que mostren les dades analitzades per l’ACN és la correlació entre ràtio d’establiments amb màquines escurabutxaques i la renda per càpita dels municipis. Com s’aprecia en el gràfic, de forma general, en aquells municipis de més de 1.000 habitants amb una renda bruta superior, hi ha menys proporció de bars i restaurants amb aquesta oferta de joc, i viceversa.
De fet, en conjunt, els municipis de més de 1.000 habitants amb rendes per sota de la mitjana de Catalunya (19.140 euros amb dades del 2022), tenen 21,5 bars amb màquines escurabutxaques per cada 10.000 habitants, mentre que la ràtio en municipis situats per sobre de la mitjana d’ingressos baixa fins a 15 establiments, un 40% menys.
El doctor Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt" en el cas de l'addicció a les màquines escurabutxaques, "perquè el premi pesa". El fet que el premi sigui immediat i que sigui proporcionalment alt explica que en unes zones més desfavorides la possibilitat de crear aquesta relació (entre ingressos baixos i més oferta de joc) sigui molt més alta”, argumenta.
"El seu nom és absolutament indicat: escurabutxaques. No són màquines de qui va amb un maletí, sinó del que queda al fons de l'americana o del pantaló, del canvi que et donen quan has pagat una consumició", resumeix el psicòleg.
“Una petita part de persones poden tenir addicció”
La prevalença del joc en màquines d’atzar (no només en bars) a Espanya de les persones de 15 i 64 anys que han jugat els últims 12 mesos l’any 2024 és d’un 3,6% (el 7,2% en línia) de la societat, segons el darrer informe sobre trastorns comportamentals del Ministeri de Sanitat. Entre els que juguen, el joc problemàtic i/o addictiu n’afecta un de cada cinc (un 22%), segons el mateix estudi.
Des d’Andemar entenen que aquesta “petita part de persones que poden tenir addicció” al joc presencial no requereixen més restriccions en l’àmbit dels establiments de restauració. “Per què? El mercat ja està regulat i és súper madur, les màquines a l'hostaleria estan baixant i això no és per cap norma sinó perquè el propi mercat està portant a aquesta situació”, defensa el també president de la Confederació Espanyola d’Empresaris del Joc (COFAR) i director de relacions institucionals de la gran empresa espanyola del joc, CIRSA, que cotitza a la borsa des del mes de juliol d’enguany.
Ara bé, Carlos Duelo afegeix que són “tremendament conscients i responsables” de la seva activitat, i de fet, discrepa del psicòleg Fàbregas en la idea que no hi ha “control” del joc en els establiments de restauració. Segons explica Duelo, als restauradors se’ls fan “formacions” amb un programa estatal per explicar “les bàsiques del joc responsable i amb informació per ajudar la persona que es detecti que pot tenir un problema amb el joc”. “El mateix senyor que no ven alcohol als menors, és el que impedeix que juguin a les màquines, i a més, la relació de proximitat entre el restaurador i els clients és suficient per combatre determinades situacions”, rebla.
"Són moltes màquines"
Per Josep Maria Fàbregas això és del tot insuficient. “Les màquines sempre hi són, tenen colors, músiques i dissenys atractius, i per a les persones amb dificultat pel control, són com unir la fam i les ganes de menjar”, reflexiona.
“150.000 màquines a tota Espanya (i prop de 30.000 a Catalunya) són moltes màquines”, reitera el doctor. “És un estímul molt potent, molt constant i a més sense control. Perquè l’autorestricció –el registre públic d’autoprohibició– “serveix a les sales, als casinos, fins i tot a internet, però als bars absolutament cap control, al contrari, part dels beneficis de la màquina va a l’establiment, i per tant poc interès tenen en restringir-ne l’accés”, assegura.
Les escurabutxaques, el 60% de la recaptació
El joc privat segueix representant una important font d’ingressos per a les arques de la Generalitat. Els tributs sobre el joc i el joc en línia van representar a l’administració catalana una recaptació de 233,4 milions d’euros l’any 2024, dels quals el 60% provenen de les màquines recreatives d'atzar -sumant les instal·lades en bars i restaurants i en casinos i sales recreatives-. Després del sostrac de la pandèmia, els ingressos per recaptació dels tributs al joc han anat remuntant, però de moment no a nivells de l’any 2019, quan el total va ascendir a 252,6 milions d’euros.
D’altra banda, una prova de l’auge del joc en línia els darrers anys en detriment d’altres opcions presencials és que mentre l’increment de la recaptació en el seu conjunt va ser de tot just un 0,4% interanual, els ingressos per l’impost sobre el joc en línia (en aquest cas, una transferència anual de l’Estat) van créixer més d’un 9%, i són ja la tercera font d’ingressos per darrere de màquines escurabutxaques i bingos.
