L'independentisme treballa ja plans B per reaccionar unit als vetos de l'Estat al referèndum

El PDECat, ERC i la CUP consensuen amb l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI què cal fer en funció de com Madrid freni els preparatius de la consulta vinculant | El sobiranisme vol preveure totes les eventualitats per evitar que es repeteixin les tensions i la improvisació viscudes el 9-N | La possibilitat de fer coincidir eleccions i referèndum s'ha tractat en privat, però de moment està descartada

Antoni Castellà, Lluís Llach, Mireia Boya, Jordi Turull i Marta Rovira, en un acte
Antoni Castellà, Lluís Llach, Mireia Boya, Jordi Turull i Marta Rovira, en un acte | ACN
Roger Tugas / Oriol March
23 de febrer de 2017, 21:25
Actualitzat: 25 de febrer, 11:17h
L'independentisme ja avalua tots els camins a seguir en el moment en què arribin les traves que, a través dels tribunals i l'administració, l'Estat posarà a la celebració del referèndum. Segons assenyalen diverses fonts a NacióDigital, la taula de partits i entitats independentistes està avaluant les vies per seguir endavant amb la votació en tots i cadascun dels escenaris que es generin quan Mariano Rajoy activi tots els engranatges per impedir la votació. Aquesta taula -que reuneix dirigents del PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates de Catalunya, MÉS, l'ANC, Òmnium Cultural o l'AMI- ja s'ha citat pràcticament un cop per setmana des que es va desencallar la tramitació dels pressupostos per abordar cada cas.

Quines són les qüestions que es tracten en aquestes trobades? Els partits i les entitats posen en comú els passos que fan les institucions per implantar el full de ruta, així com es prenen les decisions de coordinació en tots els aspectes relacionats amb el procés -com les campanyes del referèndum, el debat constituent o les respostes als embats judicials-, però també s'hi realitza aquesta tasca de posar en comú quines poden ser les mesures que emprengui l'Estat i quins condicionants poden tenir en el full de ruta. Per cada possible veto de les institucions espanyoles, assenyalen les fonts consultades, els actors sobiranistes miren de trobar una alternativa per tenir-la ja prevista i així mantenir el rumb cap al referèndum sense titubejar amb cada moviment de l'Estat.

L'actuació contra la mesa del Parlament

D'aquesta manera, es dona per fet que el govern espanyol tombarà tant les lleis de desconnexió com la convocatòria del referèndum, i també que les inhabilitacions començaran a arribar aquesta primavera. Aquest mateix dijous, la Fiscalia presentava una nova querella contra els membres de la mesa que van permetre la votació de la resolució del referèndum -a excepció de Joan Josep Nuet, d'EUiA- i fonts judicials indiquen que a l'abril el Tribunal Suprem ja haurà decidit sobre Francesc Homs. Immediatament després, arribaria la sentència contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega.

El cas de la mesa del Parlament és especialment flagrant per l'exclusió que s'ha fet de Nuet per la querella. El mateix diputat de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) ha considerat que s'està intentant "dividir" el flanc favorable al referèndum actuant a través de criteris polítics des de la Fiscalia. El seu company de grup, Joan Coscubiela, l'ha contradit i ha considerat que el fet que la denúncia no l'inclogui no respont a motius ideològics. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha volgut insistir que el ministeri públic actua contra l'inpendentisme -precisament- per motius ideològics.

La mesa interpreta que l'exclusió de Nuet de la querella obeeix a l'interès de dividir el bloc favorable al referèndum


Una inhabilitació de Forcadell podria fer que els terminis de la votació s'acceleressin i que se celebrés abans del setembre. De fet, aquesta decisió també es prendria col·lectivament en el si de la taula de partits i entitats, per bé que el Govern treballa amb l'horitzó de tenir tots els preparatius llestos pel juny.

Els possibles moviments de l'Estat

L'Estat, segons va dir públicament el ministre de Justícia, Rafael Catalá, també contempla "tots els escenaris" per tal d'evitar que es posin les urnes. El ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, deia dijous en una entrevista que el referèndum, en la mesura que no és legal, "no es pot permetre". Damunt la taula de la Moncloa hi ha plantejades opcions coercitives, com ara el precinte de col·legis electorals. Una de les opcions que estudia el Govern, en cas d'arribar a aquests extrems, és el de decretar jornada de portes obertes als instituts. La possible intervenció de l'autonomia -opció ja defensada per alts directius de grans empreses, com ara Juan Luis Cebrián, de Prisa- també és un escenari que es té en compte. En aquest cas, segons fonts de l'executiu, els Mossos passarien a estar al centre del debat, igual que els funcionaris.

Sigui com sigui, el fet que s'estigui mirant d'aconseguir un pla B per cadascuna de les mesures que prengui l'Estat contra el referèndum no implica que aquestes solucions ja estiguin acordades. De fet, la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, ha admès aquest dijous a TV3 que s'estava mirant d'afinar l'estratègia conjunta i, en aquest sentit, ha deixat clar que una eventual suspensió de la llei de transitorietat jurídica o inhabilitacions de polítics independentistes no frenarien el referèndum. "No hem arribat al punt de preveure els tancs per la Diagonal", ironitza una font consultada, malgrat que admet que s'estan intentant preveure tota la resta d'escenaris. De fet, Gabriel va apuntar en un acte recent amb Carles Puigdemont que només contemplava renunciar al referèndum si l'Estat feia ús de la "força militar".

Aquesta estratègia previsora suposa un canvi rellevant respecte el que va passar al 9-N, quan la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) va paralitzar tots els preparatius i va motivar tres cimeres en què els partits sobiranistes -CDC, Unió, ERC, ICV i la CUP- van exhibir falta d'unitat sobre el camí a seguir. Especialment icònica va ser la primera cimera: quan es va acabar, els protagonistes van sortir de forma coral a explicar els avenços que s'havien produït, però sense cap mena de concreció. En les dues següents es va certificar el trencament i, el 14 d'octubre -17 dies després de signar el decret de convocatòria original-, Artur Mas va anunciar el procés definitiu de participació. La improvisació, la necessitat de buscar alternatives sota la pressió de la urgència del calendari i les divergències entorn fins a quin punt calia desobeir el TC van conduir a una trencadissa de la unitat independentista que, en aquest cas, podria ser fatal per al futur del referèndum.

Doble urna?

A la tardor, quan s'estava debatent com actualitzar el full de ruta, una de les opcions que es van arribar a plantejar va ser la de fer coincidir unes eleccions amb el referèndum. Abans que acabés l'any hi va haver converses on es temptejava aquesta opció, però per ara sembla completament descartada. "Això no té cap fonament", destaca un alt dirigent de Junts pel Sí consultat.

Mas va admetre dimarts que s'havia "tractat" l'opció de fer coincidir eleccions i referèndum, però va alertar dels perills de suspensió dels comicis


Malgrat això, dimarts a la tarda, l'ex-president Artur Mas va assenyalar en una conferència organitzada per l'ANC a Sabadell que aquesta opció s'havia "parlat". "No és desgavellat, té un sentit, se li han de veure els pros i els contres", va assegurar Mas, que malgrat tot va advertir dels perills de tot plegat. Aquests perills rauen, segons l'ex-president, en què la suspensió del referèndum podria conduir a una suspensió de les eleccions. "Ens quedaríem sense marge", va considerar el líder del PDECat.

"A casa nostra, tothom diu que no a fer alhora eleccions i referèndum", destaca un dirigent nacionalista consultat. A les files del PDECat sempre es destaca el "compromís" del president Carles Puigdemont amb la votació, i asseguren que els avenços en el "cens informatitzat" a mans del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) així ho corroboren.
 
Divergències que encara ressonen
Si partits i entitats volen consensuar l'estratègia és, bàsicament, perquè no es repeteixi la imatge de desunió exhibida pel sobiranisme en les dates prèvies al 9-N. Són unes divergències que encara ressonen, per cert. En el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebrat contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, per exemple, els dos primers no es van estalviar crítiques al paper de la resta de partits. "Ens van deixar sols", van reflexionar. Ja durant l'estiu del 2014 van començar a aparèixer discrepàncies entre Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, perquè l'aleshores president ja li va plantejar la celebració d'unes eleccions plebiscitàries -amb llista unitària inclosa- davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués la consulta. Els republicans van criticar que Mas fes marxa enrere en el pla original quan el TC va actuar i, a partir d'aquí, totes les cimeres sobiranistes es van convertir en un cau de retrets creuats. El 9-N, però, la unitat va tornar. Ni que fos durant unes hores. Des del dia de la votació fins al 14 de gener, Mas i Junqueras van enfrontar-se per la data de les eleccions que havien de ser la segona volta de la jornada de participació: van pactar fer-les el 27 de setembre amb llistes separades. Finalment, però, l'aleshores president es va imposar i, a última hora, es va constituir Junts pel Sí.
Arxivat a