16
de juliol
de
2020, 21:10
Actualitzat:
21:10h
Els camins de la pandèmia són inescrutables i el confinament ha impedit que se celebrés el centenari de Juan Antoni Samaranch, que és el 17 de juliol, amb tots els honors que preparaven diverses entitats de la Barcelona patrícia. Però l'upper Diagonal es resisteix a que la crisi sanitària es cobri una altra víctima i s'endugui també la memòria de l'expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), mort el 2010.
Tal com va informar NacióDigital, una entitat mare de l'alta burgesia com Sport Cultura Barcelona tenia previst fer diversos actes per recordar Samaranch, exlíder del moviment olímpic i exdirigent del règim franquista. Un sector de l'alta burgesia contempla el centenari com una oportunitat per vindicar la personalitat que veuen com el seu millor símbol. Segons ha informat Sport Cultura Barcelona, l'entitat ha creat una comissió que es reunirà la setmana vinent per acabar de posar fil a l'agulla i poder fixar una data per fer l'homenatge.
Sport Cultura Barcelona reuneix la flor-i-nata de les entitats de l'upper Diagonal, del Reial Club de Tennis Barcelona al Barça, del Círculo Ecuestre al Reial Club de Polo, del Banc Sabadell al l Círculo del Liceu, a més de les escoles de negocis Esade i IESE. Presidit per Albert Agustí, a la seva cúpula s'hi troben molts dels habituals de la Barcelona alta, com Francisco Gaudier, president del Círculo del Liceo, junt amb Josep Mateu (RACC), Félix Escalas (Reial Club Nàutic) al costat d'empresaris com Liliana Godia o els germans Ignacio i Borja García-Nieto.
Juan Antonio Samaranch, exdirigent de l'estructura esportiva del franquisme, va ser president de la Diputació de Barcelona. Amb l'adveniment de la democràcia, va demanar l'ambaixada a Moscou, des d'on va saber preparar la seva candidatura a la presidència del COI, que va aconseguir bona part dels vots del bloc soviètic, demostrant una habilitat que va sorprendre molts dels seus detractors.
La concessió dels Jocs Olímpics, que es van celebrar el 1992, va ser un èxit que va permetre blanquejar en part la figura del president del COI. Després, en ple procés, Samaranch i els Jocs han estat esmentats sovint des de sectors unionistes com un exemple de la Barcelona pactista que aconsegueix coronar projectes sense qüestionar l'Estat. I aquesta voluntat de vindicació no hi ha pandèmia que l'aturi.
Tal com va informar NacióDigital, una entitat mare de l'alta burgesia com Sport Cultura Barcelona tenia previst fer diversos actes per recordar Samaranch, exlíder del moviment olímpic i exdirigent del règim franquista. Un sector de l'alta burgesia contempla el centenari com una oportunitat per vindicar la personalitat que veuen com el seu millor símbol. Segons ha informat Sport Cultura Barcelona, l'entitat ha creat una comissió que es reunirà la setmana vinent per acabar de posar fil a l'agulla i poder fixar una data per fer l'homenatge.
Sport Cultura Barcelona reuneix la flor-i-nata de les entitats de l'upper Diagonal, del Reial Club de Tennis Barcelona al Barça, del Círculo Ecuestre al Reial Club de Polo, del Banc Sabadell al l Círculo del Liceu, a més de les escoles de negocis Esade i IESE. Presidit per Albert Agustí, a la seva cúpula s'hi troben molts dels habituals de la Barcelona alta, com Francisco Gaudier, president del Círculo del Liceo, junt amb Josep Mateu (RACC), Félix Escalas (Reial Club Nàutic) al costat d'empresaris com Liliana Godia o els germans Ignacio i Borja García-Nieto.
Juan Antonio Samaranch, exdirigent de l'estructura esportiva del franquisme, va ser president de la Diputació de Barcelona. Amb l'adveniment de la democràcia, va demanar l'ambaixada a Moscou, des d'on va saber preparar la seva candidatura a la presidència del COI, que va aconseguir bona part dels vots del bloc soviètic, demostrant una habilitat que va sorprendre molts dels seus detractors.
La concessió dels Jocs Olímpics, que es van celebrar el 1992, va ser un èxit que va permetre blanquejar en part la figura del president del COI. Després, en ple procés, Samaranch i els Jocs han estat esmentats sovint des de sectors unionistes com un exemple de la Barcelona pactista que aconsegueix coronar projectes sense qüestionar l'Estat. I aquesta voluntat de vindicació no hi ha pandèmia que l'aturi.